Joan Roma

AJUNTAMENTS, DESESTABILITZATS.

Porto els 40 anys de democràcia municipal, en un petit ajuntament de la comarca del Berguedà ( Borredà), 12 com a Regidor de govern i 28 com Alcalde. Puc, doncs, valorar i avaluar com ha estat aquesta llarga etapa de democràcia.

Els primers anys, varen ser de posar ordre a una administració, pràcticament inservible, envellida i molt poc coneguda pels ciutadans. Tot estava per fer, i l’entusiasme suplia totes les dificultats. El mateix passava a la Diputació de Barcelona, situada en el Palau de la Generalitat fins deixar lloc al Govern de la Generalitat, i marxar a la nova seu de Rambla Catalunya.

La primera etapa de 10 a 12 anys, serví per a bastir uns nous ajuntaments, amb la prioritat de posar al dia totes les infraestructures, equipaments i serveis. Una feina ingent, per la qual varem comptar amb importants recursos de la renascuda Diputació i de la primera etapa de la Generalitat.

Una segona etapa, d’altres 10 o 12 anys, foren de plenitud, en el sentit de disposar d’importants recursos de totes les administracions, també de la central, i entrats ja a la UE, també d’aquesta institució.

La tercera etapa, ja en els primers anys del 2.000, serviren per implantar nous projectes, innovadors i més agosarats, fins arribar a l’etapa de greu crisis econòmica que obligà a frenar alguns ímpetus, i esperar millors temps. I els bons temps, ho hagueren estat sinó fos per l’arribada del procés independentista que trasbalsà totes les previsions fetes, i intentà utilitzar els ajuntaments com a eina de mobilització i desestabilització.

El dany produït pel procés en el món municipal ha estat ingent, brutal, perquè ha convertit molts plens, en mini parlaments, dedicats a batalles estèrils, per presentar, debatre i votar mocions que no tenien cap altre destí que fer veure que servien per animar, i reforçar el procés.

Com hem pogut veure, no ha servit de res, tants milers de plens , milers de mocions, dotzenes de mobilitzacions, concentracions, acompanyaments als tribunals, signatures reals o fingides de Decrets, anades i vingudes a Bèlgica, ....

Puc assegurar que com més processista ha estat un ajuntament, menys efectiu ha estat en la seva gestió. Han distret esforços i ocupació, cap a objectius, no municipals. Ara, a la vista del fracàs del procés, intenten repetir la jugada i convertir els ajuntaments en noves tropes de xoc, al servei d’un objectiu impossible. Hem perdut uns anys preciosos, per culpa del procés, i hem vist com la Generalitat suspenia i eliminava tots els recursos que venien cap als ajuntaments. Doblement perjudicats, toca fugir d’aquests plantejaments i anar cap a candidatures que tinguin com a gran divisa: el poble, la ciutat, en primer lloc. I no repetir, o no entrar, en cap organisme, en cap associació que tingui per objectiu desestabilitzar i no sumar esforços. Les pèrdues ja han estat tant immenses que cometríem un greu error, continuar pel mateix camí.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà )