Friday, January 04, 2019
RESSONÀNCIA, D'AQUÍ UN ANY -art. Regió 7
RESSONÀNCIA, D’AQUÍ UN ANY.
Hem començat el nou any, amb unes xifres que demostren la
situació crítica de les finances de la Generalitat, amb un deute global que
supera els 78.000 milions d’euros, dos terços dels quals, en mans del Govern
central. Cada dia, el deute extern, afegeix tres milions més, en interessos, a
la suma descrita, i la paràlisis inversora del govern és total i absoluta, com
podem constatar des dels ajuntaments, o des de les empreses constructores, instal·ladores
o de manteniment.
O més greu encara, des de qualsevol dels serveis bàsics
essencials, competència en exclusiva de la Generalitat. Per raons que ara no
venen al cas, en les darreres setmanes he pogut comprovar el descens de la
Sanitat catalana, de primera, a segona divisió. Només quan es baixa de
categoria ens donem compte del que estem perdent, acostumats, com estàvem a una
Sanitat de primera qualitat, ràpida i eficient. Però, si algú pensava que
retallar en aquest àmbit, no portaria greus problemes, pot comprovar que estava
equivocat. Molt equivocat.
HI ha hagut una autèntica fugida de professionals de la
medicina, tant en metges de família com en especialistes de les diferents
àrees, i el mateix ha passat en tot el ram de la infermeria, de manera que es
calcula en uns quants milers, el nombre de professionals que caldria recuperar,
per tal de retornar a les ràtios, anteriors a la crisis. I no parlem tant de la
crisis econòmica, com de les retallades iniciades per Artur Mas, líder avançat
de l’aprimament de plantilles, a Sanitat, però també en Ensenyament, un altre
dels pilars de l’estat del benestar.
Però, tornant a la Sanitat, element essencial del benestar,
s’estan produint fets realment preocupants. Molt preocupants, com que proves
elementals i essencials per conèixer les dolències dels pacients, puguin tenir
terminis d’escàndol. Ressonàncies magnètics, amb retards d’un any, visites
concertades a especialistes, a mig any vista, fins i tot en casos de
cardiopaties, o altres dolències que precisen rapidesa en el diagnòstic, per a
poder actuar amb la diligència deguda. O situacions de manca total
d’especialistes en pediatria, en neurologia, etc, en determinats centres o
regions sanitàries...la llista seria llarga, però vull serveixi per explicitar
el que hauria de fer un govern responsable i no fa.
El govern de la Generalitat, està inoperatiu, ocupat en
batalles internes entre els partits que el composen, per una banda, i dedicat a
la batalla per un procés desballestat que ni ells saben cap on portar. Aquesta
inoperància motiva que ni tinguem pressupost actualitzat, ni es prevegi
poder-ne tenir, en els propers mesos. La manca de pressupost, obliga a la
congelació de totes les partides, a l’espera de xifres definitives. En resum,
es paralitzen totes les actuacions, i no s’autoritzen ni noves contractacions
ni noves inversions. D’aquí la previsió de continuïtat del deteriorament dels
serveis fonamentals com la Sanitat, sí, però també Ensenyament, Serveis
Socials,...
Hi ha però, una sortida possible, un raig de llum i
esperança, si les batalles internes donen pas a la recuperació del seny i a
deixar per altres moments, el procés, per tal d’atendre les necessitats més
peremptòries dels catalans i catalanes. La solució passa per recolzar els
pressupostos generals de l’estat, on hi figura una partida específica per a
Catalunya de 2.400 milions, a banda d’altres mesures de caire legislatiu, com
per redreçar decisions de l’anterior govern, en matèria de competències pròpies
de Catalunya, i així poder legislar i gestionar millor, temes relacionats amb
la vivenda, estalvi energètic, etc.
Política és pedagogia i és anar a qüestions pràctiques. Ara
i aquí, no es pot consentir l’abandonament de les competències pròpies , en
matèries essencials, sota l’excusa de voler-se dedicar a uns objectius que
sabem son inassolibles, com s’ha comprovat a bastament en el darrer any. El
realisme ha de ser la primera virtut d’un governant.