Thursday, January 10, 2019
EL CATALÀ HA PERDUT 300.000 PARLANTS HABITUALS EN 10 ANYS- art. Diari de Terrassa
Immersos com estem, en un interminable procés que produeix noticies cada
dia, més relacionades amb la crònica judicial, i de mobilitzacions, que no pas
en l’acció de govern i les perspectives de futur, queden enrere informacions
que haurien de ser preses en consideració i degudament meditades, per tenir-les
en compte a l’hora de sortir del carreró sense sortida on alguns ens han
portat.
A principis de juny de l’any passat, vaig tenir ocasió de llegir el informe
Cat 2018, sobre la radiografia de la llengua catalana, amb 50 dades, que
reflectien la situació del català, comparant les xifres de 2003 amb les de
2013. Es a dir, un període de 10 anys, suficientment ampli i suficientment
recent com per ser de plena actualitat.
Ara, en un dia de poca feina oficial, l’he reprès perquè em varen quedar
les ganes de convertir aquelles dades en un article divulgatiu, pel que pot
tenir de contrast amb algunes idees preconcebudes, per part d’un sector de
l’independentisme i com avís per navegants, de cara el futur immediat i a mig
termini.
Segons aquest informe, que fa referència sempre a majors de 15 anys, hi
havia a Catalunya 2.584.900 persones que tenien el català com a llengua
habitual, l’any 2003. Doncs, bé, a l’any 2013, el nombre de persones havia
baixat a 2.269.600.
En el mateix període, el nombre de persones que tenien el castellà com a
llengua habitual era de 2.650.300, que en el 2013, havien passat a ser 3.172.600.
Curiosament s’ha fet molta poca, per no dir nul.la divulgació, d’un informe
com aquest, amb unes dades tant significatives com aquestes, que a més
comporten algunes lliçons que alguns no volen ni sentir-ne a parlar.
Hi ha hagut un descens notable en els mitjans audiovisuals, pel que fa l’ús
del català, fins el punt que el nombre de pel·lícules en català, està en xifres
realment residuals. Només cal anar a qualsevol dels centres comercials, per
constatar que de 10 o 12 sales de projecció, només trobarem una, màxim dues,
amb alguna pel·lícula doblada al català.
En matèria judicial, on el català, estava en clara minoria , ha sofert un
nou descens, en comptes d’augmentar quota . Sorprenent, o no ?
Podria seguir amb algunes altres dades curioses, però algun dels pocs
especialistes consultats, donava una altra dada interessant i preocupant
alhora, com que l’interès per aprendre el català ha sofert un retrocés, fruit
d’un procés que ha convertit el panorama lingüístic, més en un conflicte que no
pas en un atractiu.
En resum, si això passava en els primers anys del procés, què no estarà
passant a dia d’avui ? Qui no vulgui veure el conflicte i un deteriorament de
la convivència interna, és que no vol veure la realitat. I portem massa anys en
que alguns han inventat una realitat virtual i s’han instal·lat en el seu
interior, creient que en algun moment la convertiran en certa. Els catalanistes
hem batallat sempre per la llengua, l’ensenyament, la cultura, com a vies per
la integració. Doncs, ara, constatem que el procés, tira enrere molts dels
èxits obtinguts.