Thursday, January 24, 2019
EL CASTELLÀ, ARRACONAT - art. Diari Terrassa
EL CASTELLÀ,
ARRACONAT.
Fa uns vint anys que compagino política, amb voluntariat, a Creu Roja.
Durant uns anys, em varen destinar a donar classes de català per a immigrants,
d’arreu del món, instal·lats a Berga – capital. Des de fa tres anys, dono
classes de castellà als refugiats, acollits per Espanya, en el marc de l’acord
general de la UE ,
dels quals 56 van a Berga, acollits per Creu Roja, Ajuntament de Berga, i
comarca, en general.
La missió de tots els que treballem, és aconseguir la màxima integració en
els primers sis mesos d’estança en el país, amb altres sis mesos o més, de
recolzament i ajuda, a la recerca de casa i treball. No és fàcil, integrar els
contingents de nou vinguts ( estem en el quart contingent) degut a reticències
a l’hora de llogar pisos, per part d’immobiliàries i propietaris, o de trobar
treball.
Però bé, avui, vull tractar d’una altra dificultat com és la d’aconseguir
un ple domini de l’idioma, com element bàsic d’integració. D’entrada, vull
aclarir que a Berga, es donen classes de castellà, amb un amplitud
considerable, i opció al català, per a tots els que així ho decideixen.
La meva queixa o si voleu, la meva reflexió és sobre la manca de facilitats
per a continuar l’estudi del castellà, una vegada deixen el programa d’atenció als
refugiats. Molts d’ells busquen casa i feina, fora de la comarca, mirant sempre
cap a les grans ciutats: Hospitalet, Santa Coloma, Terrassa....
Quan ens retrobem, la majoria em comenten les dificultats per trobar algun
lloc on continuar les classes de castellà, de forma gratuïta, i en uns horaris
raonables. Molts dels refugiats venen en família, amb nens petits o mitjans que
van a l’escola, i si el pare ha aconseguit trobar feina, pertoca a la mare
portar-los i anar-los a buscar, amb unes hores intermitges que podrien servir
per anar a classes d’idioma.
Doncs bé, és molt difícil per no dir impossible trobar indrets on estudiar
el castellà. Em pensava que Creu Roja, Cáritas, Ajuntaments, o altres
organismes i ONG’s tindrien aquest servei, en els seus programes d’ajuda, però
si el tenen, no , en hores compatibles amb la de mestressa de casa. Es a dir,
als matins – migdies, o primera hora de la tarda, en comptes del vespre, quan
tothom ja ha retornat a casa, i pertoca ocupar-se de la feina de casa.
A l’interior del país, és impensable trobar aquesta opció, perquè ha anat
ampliant-se la idea de, qui està aquí, ha d’aprendre el català, i prou, però em
pensava que terres més avall, la comprensió i facilitat serien millors. Queda
molt per fer....i és que hem de ser pràctics i comprensius respecte del futur
que a molts refugiats els espera. La majoria d’ells ja no tornaran a casa seva,
mai més. No tenen clar, si el futur està aquí o més enllà. Tenir el castellà
com idioma principal, és lògic, pràctic i elemental perquè els dona una
universalitat justificada en que l’espanyol té 572 milions de parlants, i
dintre de trenta anys, seran / serem,750 milions, el segon ,després del xinés- mandarí.
Bé, doncs, és molt raonable, primer aconseguir dominar el castellà, i tot seguit,
si es queden aquí, aprendre el català, amb facilitat i rapidesa, perquè els dos
idiomes son cosins – germans. Es el que crec, i és el que els recomano. De fet,
els nens, en poc més d’un any, dominen català – castellà – rus o georgià, ucrainià,
afganès, iranià....o qualsevol altre dels idiomes materns que tenen, i que
afegeixen al anglès. En el meu cas, parlo mitja dotzena d’idiomes, i és cap on
hem d’anar tots plegats.
En resum, convindria estimular i pensar que hi ha milers, centenars de
milers d’immigrants en el país, que precisen estudis de castellà, i no el tenen
a l’abast. Cal fer un esforç i obrir espais i programes, en totes les mitjanes
i grans ciutats per oferir classes, pensant en les dificultats econòmiques, i
en els horaris millors per facilitar aquest aprenentatge, bàsic i elemental per
aconseguir la plena integració.