Thursday, January 24, 2019

 

EL CASTELLÀ, ARRACONAT - art. Diari Terrassa


EL CASTELLÀ, ARRACONAT.

Fa uns vint anys que compagino política, amb voluntariat, a Creu Roja. Durant uns anys, em varen destinar a donar classes de català per a immigrants, d’arreu del món, instal·lats a Berga – capital. Des de fa tres anys, dono classes de castellà als refugiats, acollits per Espanya, en el marc de l’acord general de la UE, dels quals 56 van a Berga, acollits per Creu Roja, Ajuntament de Berga, i comarca, en general.
La missió de tots els que treballem, és aconseguir la màxima integració en els primers sis mesos d’estança en el país, amb altres sis mesos o més, de recolzament i ajuda, a la recerca de casa i treball. No és fàcil, integrar els contingents de nou vinguts ( estem en el quart contingent) degut a reticències a l’hora de llogar pisos, per part d’immobiliàries i propietaris, o de trobar treball.
Però bé, avui, vull tractar d’una altra dificultat com és la d’aconseguir un ple domini de l’idioma, com element bàsic d’integració. D’entrada, vull aclarir que a Berga, es donen classes de castellà, amb un amplitud considerable, i opció al català, per a tots els que així ho decideixen.
La meva queixa o si voleu, la meva reflexió és sobre la manca de facilitats per a continuar l’estudi del castellà, una vegada deixen el programa d’atenció als refugiats. Molts d’ells busquen casa i feina, fora de la comarca, mirant sempre cap a les grans ciutats: Hospitalet, Santa Coloma, Terrassa....
Quan ens retrobem, la majoria em comenten les dificultats per trobar algun lloc on continuar les classes de castellà, de forma gratuïta, i en uns horaris raonables. Molts dels refugiats venen en família, amb nens petits o mitjans que van a l’escola, i si el pare ha aconseguit trobar feina, pertoca a la mare portar-los i anar-los a buscar, amb unes hores intermitges que podrien servir per anar a classes d’idioma.
Doncs bé, és molt difícil per no dir impossible trobar indrets on estudiar el castellà. Em pensava que Creu Roja, Cáritas, Ajuntaments, o altres organismes i ONG’s tindrien aquest servei, en els seus programes d’ajuda, però si el tenen, no , en hores compatibles amb la de mestressa de casa. Es a dir, als matins – migdies, o primera hora de la tarda, en comptes del vespre, quan tothom ja ha retornat a casa, i pertoca ocupar-se de la feina de casa.
A l’interior del país, és impensable trobar aquesta opció, perquè ha anat ampliant-se la idea de, qui està aquí, ha d’aprendre el català, i prou, però em pensava que terres més avall, la comprensió i facilitat serien millors. Queda molt per fer....i és que hem de ser pràctics i comprensius respecte del futur que a molts refugiats els espera. La majoria d’ells ja no tornaran a casa seva, mai més. No tenen clar, si el futur està aquí o més enllà. Tenir el castellà com idioma principal, és lògic, pràctic i elemental perquè els dona una universalitat justificada en que l’espanyol té 572 milions de parlants, i dintre de trenta anys, seran / serem,750 milions, el segon ,després del xinés- mandarí.
Bé, doncs, és molt raonable, primer aconseguir dominar el castellà, i tot seguit, si es queden aquí, aprendre el català, amb facilitat i rapidesa, perquè els dos idiomes son cosins – germans. Es el que crec, i és el que els recomano. De fet, els nens, en poc més d’un any, dominen català – castellà – rus o georgià, ucrainià, afganès, iranià....o qualsevol altre dels idiomes materns que tenen, i que afegeixen al anglès. En el meu cas, parlo mitja dotzena d’idiomes, i és cap on hem d’anar tots plegats.

En resum, convindria estimular i pensar que hi ha milers, centenars de milers d’immigrants en el país, que precisen estudis de castellà, i no el tenen a l’abast. Cal fer un esforç i obrir espais i programes, en totes les mitjanes i grans ciutats per oferir classes, pensant en les dificultats econòmiques, i en els horaris millors per facilitar aquest aprenentatge, bàsic i elemental per aconseguir la plena integració. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?