Thursday, January 17, 2019
COORDINACIÓ IMPOSSIBLE - art. Diari de Terrassa
COORDINACIÓ
IMPOSSIBLE.
Tenim un país i un Estat, poc eficients, per un munt de qüestions que demostren la manca de coordinació entre administracions. Ningú s’estranyi dels elevats dèficits i endeutament que, any rere any, generen totes elles. Posem un exemple.
Aquests dies d’hivern, estem sota zero, en bona part del país, cosa que
genera plaques de gel, en carreteres, amb la conseqüent necessitat d’aplicar-hi
sal potàssica per a desfer-les i evitar més accidents dels que ja tenim.
Ben aviat, també arribarà la neu, cobrint una part del país i de les
carreteres, cosa que obligarà a posar en marxa la maquinària pertinent, per
netejar-les i fer-les transitables.
En el país i l’Estat, tenim carreteres privades ( autopistes de peatge i
alguns túnels), carreteres estatals, carreteres nacionals ( autonòmiques),
carreteres provincials ( Diputació de Barcelona té prop de 2.000 quilòmetres) i
camins municipals, alguns d’ells asfaltats...totes aquestes vies, estan
sotmeses a les condicions climatològiques, amb gel, des de fa setmanes, i aviat
amb neu.
Semblaria que una bona coordinació
de totes elles, permetria fer-hi front amb una rapidesa i eficàcia, dignes
d’elogi. Doncs , no. Si fóssim a Suïssa, això seria el normal, d’aquí que em
consideri ciutadà suís d’adopció, pels meus 7 anys viscuts a la capital, però
estic aquí. Estem aquí. I aquí , què passa ?
Doncs ,que cadascú va per lliure. M’explico. Les carreteres privades,
organitzen la neteja de gel i neu, pel seu compte. Lògic.
Ara bé, la resta d’administracions, també ho fan, cadascuna pel seu compte,
sense cap mena d’organització entre elles, amb el resultat d’un cost enormement
elevat, i il·lògic. Aviat ho entendreu. Els ciutadans veiem passar camions de
sal, escampant-la per les carreteres de l’Estat...tot seguit, veuen passar
altres camions que n’escampen, per altres carreteres, perquè son de la Generalitat.. .a
continuació, veuen passar altres camions que n’escampen per altres carreteres
perquè son de la Diputació
.... i finalment, veuen passar altres camions, remolcs, o vehicles adaptats que
n’escampen per camins municipals perquè son de l’ajuntament.
Si parlem de maquinària per treure neu, les imatges son similars a les
anteriors. I veus amb estupefacció ,com una màquina llevaneus treballa
intensament en un tram de carretera, per a tot seguit, aixecar la pala, i corre
cap un altre tram perquè el d’entremig, pertany a una altra administració i per
tant, no hi pot actuar. Així, doncs, tenim màquines corrent d’un lloc a l’altre
del país, abaixant i pujant la pala, segons l’encàrrec que té, corresponent a
l’administració que l’ha contractat. I el mateix passa, quan es tracta de
material propi de l’administració.
En resum, la coordinació és impossible. Molts alcaldes, hem intentat trobar
solució i mirar de posar-nos d’acord per treure millor profit de la maquinària
i estalviar diner. Impossible. En un petit país com el nostre, no seria millor
un acord entre els tres nivells d’administració, per a contractar un servei
necessari per a totes elles , i pagar-lo proporcionalment ? Pel que podem
veure, no.
Algun dia, dedicaré uns quants articles, a explicar molts altres exemples
de mal funcionament de serveis públics essencials, com el d’avui, que denoten
una falta de planificació i programació, evidents. I sobretot demostren la
manca d’un model administratiu global, de país. El diner públic, ha de tenir un
destí rigorós, ben planificat, i sota el principi de l’austeritat i
l’eficiència. Aquí no som ni eficients ni austers, i si a més tenim un govern
dedicat a construir “castells en el aire”, amb un president convertit en
turista i predicador, en comptes d’administrador, s’entén no es vulgui entrar
en temes tant “terrenals”. Així, doncs, continuarem cadascú pel seu cantó,
perdent hores i esforços, amb un elevat cost de funcionament. L’eficiència i
austeritat, estan de vacances.