Joan Roma

CONFUSIÓ I DISCREPÀNCIES.

Hem entrat en un període de confusió i discrepàncies, quan més unió i acords, hi hauria d’haver. A punt de l’inici del judici als principals protagonistes del procés independentista, apareixen esquerdes i desacords a tots els nivells, i en totes les institucions. Sobretot en el camp independentista, a banda dels existents, en el camp dels anomenats constitucionalistes que ja sempre han estat separats, pel fons i les formes d’encarar el repte separatista.

El que no era previsible, és l’enorme confusió, en el món sobiranista, a tant poc de temps d’arribar a la data electoral del 26 de maig, on s’elegiran els 947 Consistoris dels municipis de Catalunya i els Eurodiputats al Parlament Europeu.

La Confusió és tant gran que ningú sap ben bé, sota quin nom es presentaran els alcaldes i regidors de CiU, una vegada desapareguts aquests partits i aquests sigles. Convergència es va transformar en PDeCat, però es va presentar amb Junts x Sí, en les anteriors eleccions al Parlament, i amb Junts x Cat, en les darreres. Semblava un nom definitiu, o com a mínim durader, quan apareix La Crida...i ara mateix, feta la constitució d’aquest nou partit, el dissabte passat, no se sap si anirà a eleccions o simplement es quedarà com una mena de moviment transversal.

De fet, les grans esperances posades en aquest moviment, fa aigües per tot arreu, perquè Puigdemont va assegurar que farien la constitució, arribats a un milió d’associats, que haurien pagat deu euros per cap....però, fons ben informades, diuen que no han assolit ni els primers cent mil, cosa que mostra un clar fracàs d’aquesta opció. De fet, en l’assemblea de constitució només hi varen participar 2.500 representants, molt lluny dels 4.500 que en el mateix lloc havia reunit ERC un any enrere...

Però, on hi ha major confusió i discrepàncies és en la candidatura a l’ajuntament de Barcelona, cap i casal de Catalunya, i per a molts, tant o més important que la pròpia Generalitat. Aquí, ningú sap què passarà en el camp de l’antiga CiU. Ens diuen que el cap de llista serà Joaquim Forn, antic Regidor, antic Conseller d’Interior, empresonat a l’espera de judici, amb una segona que podria ser Elsa Artadi, però que encara no està decidit perquè busquen substitut pel seu càrrec a la Generalitat....i de fet, Ferran Mascarell antic Regidor del PSC, antic Conseller de CiU, actual Delegat del Govern a Madrid, i aspirant etern a l’alcaldia, es vol presentar per La Crida, si bé, el PDeCat voldria una sola llista, incloent-hi ERC.

En resum. El desgavell és enorme i incomprensible, a només 4 mesos de les eleccions. Mai havia passat, no tenir candidats designats, els principals partits. De fet, uns el tenen de fa temps com el PSC amb Jaume Collboni, però altres s’han permès trencar els resultats de les primàries i posar-n’hi altres, a dit: ERC i PDeCat. Tot plegat indica la confusió en aquests partits, i els moviments tàctics, per veure qui passa davant de l’altre.

Aquesta confusió afegeix, discrepàncies i divergències en el govern de la Generalitat sotmès a una total inoperativitat, quan més falta fa. Ni pressupostos, ni acció política, ni guió. No cal dir que no anem per bon camí.