Tuesday, January 15, 2019
CONDICIONS I POSSIBILITATS - art. Nació Digital Solsona
Tant en la vida
pública, com en la privada, si es vol negociar s’ha de tenir clar, el que es
pot oferir i el que es pot demanar. O a l’inrevés , segons qui estigui a una
banda o altra de la mesa negociadora.
Per demanar impossibles, millor no perdre, ni fer perdre el temps. Doncs
bé, aquest matí de dilluns dia 14 de gener de 2019, s’han reunit a Waterloo,
els membres del Grup Parlamentari de Junts X Cat, amb greus discrepàncies sobre
l’estratègia a seguir, pel que fa els PGE( pressupostos generals de l’Estat).
Hi ha divisió d’opinions en el Grup Parlamentari a Catalunya, similar
divisió existeix en el Grup del Congrés, i en la pròpia executiva del
PDeCat, de manera que ningú sap ben bé
què acabaran fent. Mentrestant ERC va per la seva banda, refusant tota
dependència de la posició dels seus socis de govern, i encara més del president
inactiu, Torra.
Ara bé, a falta de posicionament concret i coherent, es practica el que en
política diem, cossa endavant, i a veure on va la pilota. Després, ja decidirem
com continuem el partit. La cossa endavant, explicitada per l’ex – president
Puigdemont, és que no pensen deixar tramitar els pressupostos generals, sinó es
donen dues condicions inexcusables: una, és determinar un sistema o una via per
garantir que les partides destinades a Catalunya, realment vinguin, i no passi
com en altres ocasions, en que s’ha promès, una cosa, i n’ha vingut una altra.
Segurament en aquesta primera condició, tots hi estaríem d’acord, perquè a
falta de confiança mútua, s’ha de buscar algun sistema garantista. Molt bé,
busquem-lo i acordem-lo entre les dues parts. Seria ja un avenç important.
Ara bé, al costat d’aquesta primera condició, n’hi posa una altra, que
saben les dues parts que és d’impossible compliment. Formar una mesa de debat i
negociació per un referèndum d’autodeterminació. Impensable per impossible, i
no és perquè uns vegin el tema d’una manera o tinguin una opinió o una altra,
és que la Constitució no ho permet, com no ho permet cap Constitució de cap
país del món. Així, doncs, posar aquesta condició, és sinònim de no voler
arribar a cap acord. Es més, és la via per impedir qualsevol apropament i
resolució del conflicte.
Perquè s’insisteix en una via tancada ? Algú pot creure que un president de
govern, d’aquí o de més enllà, negociarà una proposta inconstitucional, i per
tant, fora de l’estat de dret ? No han vist prou clar els independentistes que
no hi ha cap sortida a la unilateralitat ? No han comprovat que fora de l’estat
de dret, no hi ha cap sortida viable ? Doncs, bé, posar sobre la taula. Més ben
dit, dir de paraula que sinó s’accepta aquesta proposta no es facilitarà la
tramitació dels PGE, ni es votaran, malgrat comportin grans beneficis per
Catalunya, significa situar-se fora de la realitat, una vegada més, i donar peu
a una nova crisis interna del món independentista que no comprèn, no s’aprofiti
la mà estesa del president Sánchez, per treure’n benefici per a tots els
ciutadans.
Estem, en el que he dit al principi. Si a dues bandes, una es comporta fora
de la realitat, és impossible apropar posicions, i encara menys, arribar a
acords. Aleshores, només queda una solució que podem veure ben aviat, i és
l’apartament dels intransigents, per donar pas als dialogants. Esperem ho facin
ben aviat. Tots hi sortiríem guanyant.
# posted by joan roma cunill @ 1:02 AM 
