Monday, January 14, 2019
CIUTATS, GUIXADES I PINTADES - art. El 9 Nou
CIUTATS, GUIXADES
I PINTADES .
Produeix desànim i indignació, voltar per nuclis històrics, de pobles i
ciutats, i veure com d’habitual son les guixades i pintades, en tota mena
d’espais públics o privats. I l’inquietant d’aquest fenomen ,és la persistència
i fins i tot, increment.
Acostumo voltar per diferents capitals, començant per les més properes :
Berga, Solsona, Manresa, Ripoll, Vic, Puigcerdà, La Seu d’Urgell...i en totes
elles el fenomen és visible, si bé, en unes més que en altres. Avui, em centraré
més a Vic, però les reflexions valdrien per a qualsevol de les altres.
I em centro més en Vic, perquè de les esmentades, és, a dia d’avui, la més
afectada en punts altament sensibles de la ciutat. Passejar per la catedral i
veure-hi pintades a la paret de pedra antiga, suposa imaginar un enorme cost
material i tècnic per treure-les, però a tot l’entorn del Museu Episcopal, i de
la plaça, n’hi trobem de tota mena. I tot sovint les podem veure en els plafons
de la plaça, on els bisbes que hi figuren, son pintats o guixats, amb una
constància reiterada.
Ben a prop, altres, en parets acabades de pintar, o en portes antigues, de
cases particulars també s’hi apliquen esprais o pintures que obligaran a altes
despeses per a deixar-les com han de ser.
Crec, sincerament, que l’espai públic, pateix un menyspreu que ha de ser
corregit de forma immediata, sinó volem
convertir-lo en un lloc poc amable i poc atractiu, precisament tot el contrari
del que ha de ser.
He criticat en aquestes mateixes pàgines, i en moltes altres, l’ús i abús
de tota mena de simbologia partidista, posant i pintant espais que son de tots.
Si uns ho fan, donen molts més arguments a que d’altres es creguin en el dret
de fer-ho, també. La suma d’uns i altres fa que donar una volta per Vic, es converteixi
en un aparador de tota mena de símbols, guixades i pintades, que en res
afavoreix la bellesa de la ciutat.
I la millor reacció d’un ajuntament és intervenir de forma immediata i
procedir a la neteja general, per desanimar els autors. El cost és enorme, a
nivell material, tècnic i econòmic. Les xifres son d’escàndol perquè significa
dedicar diners de tots, a netejar el que uns pocs embruten.
Mireu dono, a tall d’exemple, algunes xifres de ciutats que les han
proporcionat de forma provisional, a finals d’any. Solsona 18.000 euros,
Manresa 32.000, Igualada 42.000, Terrassa 550.000, i parlant amb alguns
alcaldes de ciutats amb un vandalisme més agreujat, ja les pugen a més d’un
milió...demanem-nos quin millor ús podrien tenir aquests diners si no haguessin
de servir per netejar o reparar espais maltractats.
Però, és que si anem a d’altres espais, en aquests cas mòbils, com son els
trens o metro, penseu que només a Rodalies Renfe, el cost els hi suposo 7,6
milions a l’any, i entre metro i tren, a l’espai de l’àrea metropolitana, el
cost és de 17 milions a l’any....
Es evident que no podem mantenir-nos resignats a veure degradats els espais
públics, els monuments, places , carrers, bancs o arbres....però, per això,
tots hem de ser conscients del respecte que mereixen i ningú ha de creure’s
ostentar la patent per fer-ne el que es vulgui, per molt alt concepte que
tingui del que fa. Si uns ho fan per un motiu, donen peu, a que altres també
creguin que ho poden fer, i sumant uns i altres, el resultat el tenim ben a la
vista de tothom.
I que tothom tingui ben assumit que no parlem només de diner, dificultats
tècniques i humans, sinó degradació pura i dura, de determinats elements
històrics. Pedra antiga, escultures, portes històriques, fanals representatius
d’èpoques passades, muralles ...tot és patrimoni a salvaguardar i protegir per
a generacions futures. Siguem conscients de la nostra responsabilitat a l’hora
de convertir-nos en vigilants i actius protectors de tots aquests bens. Son de
tots, tant si vivim en la pròpia ciutat com si només hi venim de tant en tant.
La història i el patrimoni son col·lectius.
# posted by joan roma cunill @ 7:42 AM 
