Joan Roma

APARENTAR, FER VEURE, SIMULAR, .... I QUEDAR BÉ

Quan d’aquí uns anys, estudiosos independents, vull dir objectius, estudiïn les accions dutes a terme pels múltiples actors del procés independentista, conclouran que en molts casos, en moltíssims, es va actuar simplement per “aparentar, fer veure, simular... i quedar bé”, una alternativa a la dita, tant catalana de “quedar bé, amb la vianda al plat”... M’explico.

Aquesta setmana, s’ha donat a conèixer l’arxivament de diverses causes obertes contra alcaldes que suposadament havien signat Decrets, de recolzament , impuls i participació en la organització del referèndum /consulta de l’1-O. Son els casos dels alcaldes de Manresa, Moià, Sant Pere de Torelló...Aviat, en vindran altres. Perquè s’han arxivat ? Mirem què va passar en el cas de Manresa, molt il·lustratiu del que varen fer molts altres alcaldes com ell.

En ple moviment de recolzament i impuls al referèndum / consulta de l’1-O, es varen organitzar multitud d’actes, concentracions, reunions.... i també suposades signatures de Decrets d’Alcaldia, en llocs públics, i degudament transmesos per radio, televisió i tota mena de xarxes socials. Molts alcaldes volien el seu moment de glòria, deixant clara la seva directa implicació.... però, ai las, moltes vegades les apariències , enganyen. Perquè ho dic ?

Doncs, perquè en el cas de l’Alcalde de Manresa, Valentí Junyent, després copiat per molts d’altres, el que realment va fer, va ser simular la signatura d’un Decret d’Alcaldia, que en realitat era un paperot, sense cap fonament legal, i al qual no se li pot donar el nom de “document”.

Explico ,pels no entesos en matèria municipal, que perquè un Decret d’Alcaldia, sigui realment un Decret, ha de contenir una signatura original de l’Alcalde, sigui feta en viu i en directe sobre el paper, o per via digital, amb signatura electrònica. Primera condició. La segona condició és que aquest document estigui numerat, amb el número que li correspongui com a Decret. Tots van correlatius amb número i data. Tercera condició, el document signat i numerat, s’ha de registrar, en el registre general de l’Ajuntament. I per últim, aquest Decret s’ha d’inscriure en el Llibre de Decrets Municipals, del qual en dona fe el Secretari de la Corporació.

Bé. Explicat què és un Decret, he de dir que molts alcaldes, varen fer veure que signaven un Decret, i en realitat varen signar un paper que no serveix per a res, ni té cap validesa legal, ni consta en el registre de l’ajuntament ni en el llibre de decrets. En realitat, es varen fer la foto fent veure que signaven un document, quan signaven un paper irrellevant. Es evident que si Fiscalia demana al secretari el “suposat document”, el secretari no li pot aportar res, perquè no hi ha res oficial.

Aquest és el tema Veurem què fa la fiscalia en els casos en que sí els alcaldes varen signar un autèntic Decret. No sabem quants ho varen fer, perquè tampoc sabem el total. Han passat mesos, i si al principi es parlava de molts centenars, poc a poc el nombre es va anar reduint, i a data d’avui, no sabem de quants parlem, ni tampoc de quants ho varen fer veure i de quants varen signar un Decret. Francament trobo molt poc seriosa aquesta manera d’actuar, però ens hi hem d’acostumar, a la vista del que es va coneixent del procés. Cadascú que valori com cregui oportú, aquests comportaments, impensables en països seriosos.