Joan Roma

TERRITORI EN CONFLICTE.

Per alguns, pot semblar que res del que passa en el nostre país, Catalunya, té efectes negatius ,a nivell intern o extern. No volen reconèixer, els avantatges i inconvenients de viure, en un món global. Però, aquest món existeix, i cada vegada té més mitjans per tenir informació i documentació, gairebé a l’instant.

I el cert, és que portem prop de set anys, en conflicte. Ja no solament en conflicte intern, sinó, extern, a nivell d’altres territoris de l’estat, amb derivacions cap altres territoris de la UE, o més enllà. Alguns, creuen que la desitjada “internacionalització” del conflicte català, pot aportar amistats i recolzaments, per tirar endavant un procés unilateral, cap a la independència, oblidant la realitat real, de l’entorn en el que vivim i actuem.

La realitat actual, és que tot territori en conflicte, és allunyat com a seu d’empreses i activitats, es converteix en un problema, encara que no es tingui clar ,què hi està passant. Que cada tres o quatre mesos, apareguin imatges de manifestacions, batusses a carrers i places, baralles dialèctiques en el Parlament, talls de carreteres, o qualsevol altre tipus d’accions i actuacions, suposa posar el territori en un lloc complicat, i per tant, no apte per fer-hi negocis, implantar activitats, o simplement per anar-hi a passar uns dies de vacances.

Alguns s’enganyen o volen canviar aquesta realitat, amb xifres maquillades que no donen la justa mesura del que està passant. El cert, però, és que poc a poc, de forma silenciosa però constant, van marxant empreses, o les que ho varen fer, no tornen per veure si les coses canvien o no...altres, deixen aquí filials, però s’emporten els centres de decisió, o camuflen els canvis, amb formules diverses, per no aparèixer en algunes llistes determinades.

Ara bé, el prestigi de Barcelona i de Catalunya, se’n resenteix enormement, i quan es parla amb empresaris i inversors, et reconeixen aquesta realitat. Continuar per aquesta via, comporta una davallada important de la potència catalana, i posa en perill el futur com a capdavantera ,en la majoria de sectors de l’estat, així com el posicionament en el conjunt de la UE.

Si això és cert, també ho és que algunes de les accions empreses, comporten una mala imatge, pel que tenen de menyspreu envers sentiments i emocions de molts espanyols. No parlo de sentiments espanyolistes, no. Parlo, del rebuig a algunes tradicions o sentiments, en molts indrets d’Espanya, que tenen el mateix dret a ser respectats i defensats, que els nostres. Això suposa un rebuig, genèric, cap uns i altres, que en res beneficia , a tots plegats.

Un exemple, ben senzill, el tenim quan Catalunya es convertia en el primer destí buscat, pels jubilats de tot Espanya, en el marc del programa de l’INSERSO, i en els dos darrers anys, han quedat places buides. Es un petit exemple, al qual podríem afegir-ne molts d’altres, però indica que no anem pel bon camí.

Mai la conflictivitat ha donat bons resultats, i no serà aquí on la realitat es modifiqui. Que cada setmana, apareguin informacions sobre aspectes negatius de la nostra realitat, o que contínuament es llencin imatges d’incompliments, comparacions increïbles, amb altres indrets, o es promoguin accions de protesta o desobediència, impliquen i mantenen la imatge de “territori en conflicte”. Aquest concepte, és greu per ara mateix, però perdura en el temps, molt més del que ens imaginem. Si algú pretén minimitzar els danys, és que viu en una altra realitat, en una altra dimensió. Així estem.