Friday, December 28, 2018
RÈGIM DEL 78 - art. Regió 7
RÈGIM DEL 78.
“La ignorància és molt agosarada”, i el menyspreu al passat, és fill de la
situació caòtica que vivim, hi afegiria, jo. I és que una part de
l’independentisme ha de buscar, “enemics interiors o exteriors” per poder
continuar el seu relat, i les seves accions de mobilització i agitació, no fos cas que la normalitat tornés al país. Imaginar
tal cosa, obliga a extremar la recerca de noves batalles i nous objectius.
Apartat el PP del govern central, es va buscar en la figura del Rei,
l’objectiu a abatre i fer servir de justificació a noves mobilitzacions i
mostres de força. I com que els objectius i accions, es cremen a la mateixa
velocitat en que s’inventen, la necessitat de trobar-ne de nous, es fa
insaciable.
Ara, li toca al “Règim del 78”, com a causa de tots els mals que pateix
Catalunya, i amb ella, la resta d’Espanya, i perquè no del món. Entenen els
independentistes, que els pactes, previs a la redacció i votació de la
Constitució, foren en realitat, una rendició dels lluitadors per la llibertat,
als representants del règim franquista, i d’aquí que puguin menysprear la Carta
Magna, com un document “antidemocràtic i antisocial”, ( resolució aprovada pel
Parlament, la setmana passada ).
Per aquest sector, que ni va viure ni patir la repressió de la dictadura
franquista, el consens aconseguit, pels lluitadors per la llibertat, va ser una
traïció. No tenen cap respecte ni cap reconeixement als milers, centenars de
milers, d’homes i dones que varen partir l’exili. L’autèntic exili, llarg i ple
de penúries i persecucions, on molts hi varen deixar vides i hisendes, per tal
d’arribar a pactar una Transició modèlica, amb renúncies , sí, però amb
victòries, plasmades en una Constitució que ha permès el més llarg període de
democràcia, de la nostra història individual i col·lectiva.
Resulta sorprenent, i especialment penós, que representants polítics,
puguin assumir aquest relat i convertir-lo en justificació per les seves
accions, en organismes, institucions i al carrer. Ho considero indecent, perquè
la immensa majoria dels protagonistes d’aquella Transició, ja no es poden
defensar. En els meus anys d’activitat política, en vaig conèixer molts.
Alguns, autèntics mites de la resistència antifranquista, els quals, amb gran intel·ligència
, prudència, i una enorme generositat, varen acceptar importants renúncies, a
canvi de grans avenços en tots els àmbits de les llibertats individuals i col·lectives.
Ara i aquí, alguns volen veure en alguns comportaments judicials, o en
altres d’institucionals, una mostra de les carències democràtiques, i per tant,
de la manca de solidesa dels principis constitucionals. No hi ha obra humana, perfecta, però portem el
més llarg període de pau i benestar de la nostra història, i que un conflicte
mal portat, ple de mentides i falsedats, es vulgui convertir en el relat de la
realitat quotidiana, no és de rebut.
Tots nosaltres som fills del Règim del 78, a molta honra, perquè qui tingui
a la memòria els darrers cinc-cents anys de la nostra història, comprovarà els
bons resultats obtinguts. Resultats que no han de tancar la porta a les
necessàries reformes i actualitzacions, pròpies d’una societat en evolució,
però que és filla d’un passat, que ha estat ple d’encerts. Tirar per terra
aquesta realitat, sense tenir cap alternativa viable, a la vista, és voler
obrir les portes a l’aventura i la incertesa, i francament, aquesta via pot ser
atractiva pels antisistema però no pels qui creiem en la plena vigència de
l’ordre constitucional i l’estat de dret. Va sent hora que cada partit
independentista es manifesti i es situï en un marc estable i legal. Continuar
pel camí del caos, només porta al fracàs.
# posted by joan roma cunill @ 10:58 PM 
