Wednesday, December 26, 2018
PLANIFICANT EL FUTUR - art. Blogesfera socialista
PLANIFICANT EL
FUTUR.
Sempre m’ha agradat planificar el futur, amb una certa antelació, i no serà
ara quan canviï de costums.
Donada a conèixer la decisió de no presentar-me a les eleccions municipals
del 26 de maig, he començat a programar una de les feines que tinc en el cap,
des que dono classes de castellà ,als refugiats de Berga.
Per aquelles casualitats de la vida, els hi dono classes, fent servir els
llibres d’espanyol que vaig escriure per les Acadèmies Inlingua, quan exercia
de professor a Berna, la capital de Suïssa. Es allà, on radica la capitalitat
de les prop de 200 acadèmies, repartides per tot el món.
Ara, em proposo redactar un nou llibre, actualitzat, i adaptat a les
necessitats dels refugiats. Els llibres que vaig redactar a Suïssa, estaven
planificats per estudiar l’espanyol, a raó de dues hores setmanals, amb 50
lliçons, en el Primer Libro de Español, i també en el Segundo Libro de Español,
i un llibre adaptat al primer, per a poder tenir lectures i exercicis a
l’abast: d’aquí el títol de Practique su español.
El que fa falta, en aquests moments, és un llibre més reduït, d’unes 30
lliçons, amb uns continguts, molt, molt útils. M’explico.
Als refugiats, els hi fa falta vocabulari, de gran utilitat immediata,
deixant per a més endavant, paraules tècniques o molt recargolades. Ja les
aprendran per ells mateixos, o quan realment els hi facin falta. Ara, s’han de
poder espavilar de forma immediata, encara que la gramàtica o les formes
verbals, mostrin clares deficiències.
En resum, tenim 6 mesos per facilitar la seva integració, i s’ha d’anar al
gra, deixant la palla per altres moments. Es el que faig amb el meu llibre,
quan els hi reparteixo fotocopiat. Em salto alguns apartats, massa complicats,
per passar a d’altres molt més útils i sobretot pràctics.
Tenir al davant, alumnes procedents d’altres sistemes lingüístics, molt
diferents als nostres, obliga a buscar dreceres, i facilitar la comprensió i
utilització de l’espanyol, a marxes forçades. El resultat és bo. En la majoria
de casos, molt bo, i això fa que s’avanci a un ritme encoratjador per a ells i
per a mi mateix.
El gran avantatge és que, a diferència d’altres idiomes, l’espanyol és
fàcil de llegir i escriure perquè hi ha poca diferència, entre un i altre, cosa
molt diferent quan tractem d’idiomes com el georgià, el rus, l’ucranià, l’àrab,
etc.
Així, doncs, interessa triar unes 2.000 paraules bàsiques per aprendre en
aquests 6 mesos, i introduir la gramàtica indispensable per fer-ne un bon ús, i
fer-se entendre. A nivell de temps de verbs, anar al gra, vol dir centrar-se en
els més essencials: Presente, futuro, pretérito perfecto, pretérito indefinido,
pretérito imperfecto. Per aquest ordre, i si queda temps, introduir
l’imperativo , però deixant per al futur, la resta de temps verbals. La nostra
riquesa i varietat, contrasta amb l’escassetat que tenen alguns idiomes, en
matèria de formes verbals.
Per ser pràctics, han de tenir eines essencials, com els números i
l’alfabet, que han de ser apresos, al cap de pocs dies, de començar. Els números,
sempre i en tot lloc, son prioritaris, i l’alfabet per a poder descriure, coses
tant elementals com els seus noms i cognoms, que per a nosaltres semblen
jeroglífics, així com regions, pobles i ciutats, d’on provenen. Escriure malament un nom, un lloc , una data,
pot produir problemes molt greus, a l’hora de tramitar documents tant vitals,
com la targeta vermella de refugiat o resident...
Bé, doncs, a partir de juny, tinc ja feina per fer, de cara a posar en
marxa aquest nou llibre, destinat a comprimir els continguts de l’espanyol, per
a consum dels refugiats.
# posted by joan roma cunill @ 4:19 AM 
