Joan Roma

NO TRENCAR PONTS.

Interessant l’entrevista feta pel director de El Periódico a Oriol Junqueras, en la qual el líder d’ERC , aposta per “no trencar ponts de diàleg”, i evitar moviments i actuacions que no permetin buscar sortides a la intrincada situació, en la que ens trobem tots plegats.

De fet, s’hi estigui d’acord o no amb ell, ha mostrat una coherència i valentia, que altres no han tingut. Autor d’errors, com varem poder veure, sobretot en els dies 6 i 7 de setembre de l’any passat, en el Parlament de Catalunya, advoca per canvis notables d’estratègia, per evitar precipitacions o unilateralitats que no porten més que a ampliar el conflicte, en comptes de resoldre’l.

Escric aquest article abans del 21 D, i per tant no puc fer referència al que hagi passat, de totes maneres, dies abans comprovo el grau de preocupació per evitar nous enfrontaments i donar la sensació de descontrol, complicant, encara més la feina i imatge dels Mossos, i la dels propis processats.

Ningú podrà negar els esforços del president del govern central, Pedro Sánchez, per facilitar acords i trobar vies d’entesa i diàleg. No se li poden demanar accions que no estan al seu abast, com la d’intervenir en alliberar els presos , a l’espera de judici. Va ser una decisió molt dura, massa dura, que molts hem criticat, però la separació de poders, obliga a acceptar les decisions, encara que no es comparteixin.

I tampoc se li poden demanar interpretacions de la Constitució que cap organisme avalaria. El que sí se li pot demanar son canvis en les relacions Catalunya – Espanya que de fet s’estan produint amb una rapidesa i intensitat molt més grans del que aparentment sembla. Hi ha hagut, vint –i- dues reunions entre Ministres i Consellers, en aquests mesos i més de quaranta, en segons nivells, de manera que en aquests pocs mesos de govern socialista, s’han tingut més contactes que en els darrers deu anys.

I de cada reunió en surten propostes i solucions, com la de retirar recursos davant del TC, o alleugerir l’endeutament de la Generalitat, o desencallar inversions que portaven anys encallades... I si tot anés per bon camí, el millor seria poder trobar l’acord necessari per garantir l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat, en els quals hi ha una partida específica per Catalunya de dos mil dos – cents milions d’euros.

Política és pedagogia, i anar a les qüestions essencials, i si una cosa es primordial és evitar noves eleccions generals, de les quals podria sortir-ne un pacte de dretes amb els protagonistes que tots coneixem i hem pogut escoltar i veure. Res de propostes prudents i sensates, sinó aplicació de mà dura, imaginant solucions imprudents que lluny de resoldre el conflicte, l’ampliarien fins extrems inimaginables.

Viure i lluitar per venjar errors, és un nou error. Les dues parts n’han comès a centenars, però davant el panorama que tenim, res millor que mantenir el cap fred, i fer propostes constructives que permetin normalitzar la vida quotidiana. Estem sense govern pràctic a Catalunya, i tots els serveis essencials se’n ressenten. Es poden mantenir els grans principis, sense necessitat de deixar perdre l’oportunitat per resoldre carències en Sanitat, Educació, Serveis Socials...

Venen mesos de tensions i incerteses, però els governants, estan per portar tranquil·litat i seguretat, no per incrementar inquietuds. Aprofitem els passos d’apropament i comprensió de la qüestió catalana, per treure’n profit i resoldre temes pendents de fa anys. Em consta i ho podem veure com d’interès hi ha per la part de l’actual govern central. Evitem caigui en altres mans, que no tindrien cap mania, a tornar a temps passats.