Monday, September 10, 2018
QUEDEN POQUES FESTES MAJORS COM LA DE SOLSONA - art. Nació Digital Solsona
QUEDEN POQUES
FESTES MAJORS COM LA DE SOLSONA.
Sóc un visitant habitual de Solsona, com també de Vic, La Seu , Puigcerdà, i alguna altra
capital de comarca, on m’agrada passejar, viure alguna de les seves festes, i
menjar en algun dels seus restaurants més tradicionals, o més innovadors,
perquè de tot hi ha a cadascuna d’aquestes capitals. I ningú diria, que es
podés trobar un bon restaurant japonès, a Solsona. Sí, sí a Solsona ¡¡¡
Bé, doncs, ahir vaig poder complir un vell desig, molt vell, de tornar a viure
el diumenge de Festa Major, amb tot el protocol que això suposa. Feia molts
anys que , per causes diverses, no havia pogut anar-hi, i ahir, al final m’ho
havia posat entre cella i cella, i vaig poder complir el desig.
A qui no hi hagi estat, el recomano perquè et transporta a les més antigues
festes majors dels pobles, en els quals la festa major, era això, una festa amb
tots els ets i uts. Un dia per estrenar roba, un dia per veure les autoritats,
les pubilles i hereus, les comparses, al complert, amb l’acompanyament dels trabucaires,
i com no, d’una orquestra àmplia i variada, amb una cobla , per agafar el
relleu a l’hora dels ballets.
Tot això, amb la solemnitat que suposa la baixada d’autoritats de
l’Ajuntament, cap a la catedral, on s’oficia Missa major. A la sortida, nova
comitiva cap a la Plaça Major
I així, es van succeint les comparses, ben ajustades, ben compaginades, ben
recolzades per un públic coneixedor dels ritmes, dels acompanyaments amb les
mans, preparats per obrir i tancar pas, en el moment oportú. Si, a més, com
ahir feia un sol esplèndid, la festa tenia tots els ingredients per ser un
èxit.
Molts pobles i ciutats, han deixat perdre algunes de les seves festes
tradicionals, per falta d’interès, per falta de substitució dels
capdavanters... per esgotament o simple desídia, en considerar que no mereixia
la pena tant d’esforç, per una estona o unes poques hores d’intervenció. Mala
decisió, perquè tot el que es deixa perdre, costa molt de recuperar, o
simplement es perd per sempre més.
Aquí rau, el mèrit i l’interès de Solsona, en mantenir les seves
tradicions, no en va un munt de persones s’hi impliquen, en allò que es veu, i
en allò que no es veu, com és la conservació i preservació de figures, vestits,
materials complementaris, etc. Els qui hem tingut càrrecs, en entitats, sabem
de la importància de persones mig anònimes que sempre tenen una estona per
repassar vestits, comprovar materials, preparar estris, per tenir-los a punt
quan es necessiten.
I en les festes, de seguida es veu si es fan per compromís, per rutina, o
per convicció i divertiment. Quan es demanen voluntaris per alguna de les
comparses i surten el doble dels que es necessiten, es veu com la festa és
viva, i no cal posar-hi intermediaris, per cobrir les baixes. Es el que es viu
a Solsona.
Per això, tenen una Festa Major, de les d’abans, i de les de sempre, amb
tots els ingredients tradicionals, als qual s’hi afegeixen els propis dels
temps en que vivim, a nivell d’activitat de nit, o en hores intermèdies . En
resum, una Festa Major complerta, a la qual se li ha de desitjar molt i molt de
futur. Per cert, encara no ha acabat. Bona Festa Major.
# posted by joan roma cunill @ 1:46 AM 
