Monday, September 03, 2018
LLAÇOS GROCS I ESTELADES - ESTRATÈGIES EQUIVOCADES - art. Nació Digital Solsona
LLAÇOS GROCS I
ESTELADES, ESTRATÈGIA EQUIVOCADA.
Ho he manifestat
mantes vegades, el desacord en la ocupació d’edificis i espais públics, per
part dels impulsors de determinats símbols, com a protesta, o reivindicació de
les seves aspiracions. Ara bé, una cosa és estar-hi en desacord, i una altra,
és actuar físicament en contra.
Em sembla una
greu equivocació l’estratègia de l’acció – reacció que alguns partits i
moviments, d’una i altra banda, estan duent a terme, perquè suposen una
escalada de tensió que tard o d’hora acabarà en tragèdia. Espera algú la
primera víctima per reclamar una treva o un canvi d’acció ? Tot indica que es
vol un esclat greu, per justificar, una reacció igual de contundent.
Només els
irresponsables i els inconscients, poden animar a continuar per aquest camí. Les
idees s’han de defensar amb la paraula, amb escrits, amb manifestacions i
concentracions, i lògicament amb els símbols que es creguin convenients, sempre
i quan, no suposin infringir les normes ni la legalitat.
Sobre el cos,
sobre les propietats privades, existeix plena autonomia, però no quan la
llibertat pròpia, topa amb la del veí, aleshores és quan entren en funció les
ordenances municipals, o la legalitat vivent, en matèria de símbols i banderes,
en edificis públics.
La manca
d’autoritat per part del govern de la Generalitat, el doble joc que alguns alts
càrrecs estan duent a terme, l’ús i abús, de les entitats sobiranistes sobre
tot el que és públic, considerant-se legitimades per utilitzar-lo al seu gust i
mesura, està produint danys difícilment reparables, si la deriva continua gaire
temps més.
Dit això, res
pitjor que actuar de manera similar a com fan ells, sense respectar normatives
ni legalitats. Respondre amb la mateixa moneda, és incentivar a que ells
continuïn aquesta campanya, com si els hi anés el futur. Han de demostrar que
tot el que es treu, es torna a posar, i si pot ser multiplicat per dos o per
tres. Es una mena de joc d’infants, que no té res d’infantilesa perquè pot
acabar molt malament.
L’estratègia
adequada, és la indiferència. Toca agafar aquesta campanya com una flamerada
passatgera o un cop de febre, que ja baixarà en un determinat moment.
L’embafament de símbols no deixa de ser una mostra d’impotència davant fets i
situacions que els han sobrepassat i no troben cap altra resposta, que els llaços
i les estelades. Aquesta és la situació. Ja veuen que la unilateralitat no té
sortida, i que repetir accions passades, porta a un estrepitós fracàs, però
alguna cosa s’ha de fer, quan no se sap què fer. I ara toca, posar llaços i
estelades perquè és el que indigna els adversaris o directament als enemics.
Per això s’ha de
rebutjar la crida a treure símbols. Ara no toca. Hem de demanar respecte per a
tots els espais públics que son de tots, però no entrar en conflictes ni
baralles per treure’ls. Qui té la obligació de complir i fer complir les
ordenances i la legalitat que ho faci, no vulguem convertir-nos en agents de
l’ordre, per suplir les carències que veiem. En algun moment, sortirà el
cansament per accions inútils, quan es comprovi precisament la seva inutilitat.
Voler-ho fer abans és una estratègia totalment equivocada, condemnada al
fracàs.