Wednesday, September 05, 2018
LA DIADA, SEGRESTADA - art. Blogesfera socialista
LA DIADA, SEGRESTADA.
Recordo els grans equilibris fets, durant anys i anys, entre tots els
partits, per tal de poder celebrar la Diada, tots plegats. Es consensuava el
discurs davant el monument a Rafel Casanova, en tots els municipis, pactant
torn rotatori d’intervencions, convidant a entitats, clubs, associacions, i
particulars a dipositar un ram de flors, i cantar al final de tot, l’himne
nacional, envoltats de senyeres...
Aquestes son imatges del passat, que no sé si tornaran, de tantes
destrosses com s’han produït en el imaginari col·lectiu. Els partits
independentistes s’apropien de les festes, celebracions, commemoracions, símbols
i banderes, al seu gust i interès, deixant clar que qui mana, en aquests temes
i circumstàncies, son ells, i la resta que es busquin la vida allà on vulguin.
Ni son convidats i se’ls espera.
El tant reclamat i aclamat eslògan d’UN SOL POBLE, ha donat pas a la
separació entre independentistes i constitucionalistes, amb greus acusacions
als darrers , respecte de la seva catalanitat. La separació, contra la qual es
va batallar durant el franquisme i la transició, resulta que es va fent visible
i real, durant el processisme. Una
autèntica contradicció, perquè afebleix clarament el potencial de tot el nostre
país.
La propera Diada, confirma els pronòstics de divisió i separació, trencant
totalment amb la dinàmica d’anys enrere. Els independentistes volen estar sols
en la celebració, sigui a l’hora de fer ofrena davant el monument a Rafel
Casanova, o en el lloc habitual, en municipis que no en tenen, sigui, organitzant una nova manifestació a
Barcelona, repetint eslògans i crits, que de tant repetir, han quedat totalment
obsolets.
La gent està cansada , esgotada de tantes crides a participar en actes que
no tenen cap sentit ni busquen cap sortida a la situació que vivim. No es pot
repetir el que ja ha fracassat, ni es poden improvisar proclames , buides de
contingut. Les entitats i partits independentistes tenen grans problemes per
mobilitzar la gent, perquè la seva credibilitat va de baixa. Només falta llegir
articles, i llibres que acaben de sortir, per comprovar la improvisació, les
falsedats i mentides dites en els temps passats, respecte de les possibilitats
de tirar endavant el procés cap a la independència.
A més, el canvi de govern a Madrid, els ha deixat amb un competidor molt
més complicat que el PP. Ja no poden al·legar mals tractes, faltes de respecte,
falta de diàleg, ni ganes de resoldre el conflicte. Pedro Sánchez té clar com
han de ser les relacions Madrid – Catalunya, i com d’important és mantenir
sempre vies de diàleg, encara que aquí no les vulguin.
La llàstima és tenir un president, incapaç de presidir, mancat d’autoritat
i experiència com per saber portar la nau a port, i un conjunt d’acompanyants
que no s’atreveixen a plantar cara a la situació, trencant amb el passat. Anem,
doncs, cap una nova Diada, amb les dues parts del país d’esquena, per no dir
enfrontades. Si algú creu que és millor així, que com les celebràvem , anys
enrere, no és conscient del mal que produeix.