Wednesday, September 12, 2018
INVERTIR EN PROPAGANDA - art. Blogesfera socialista
INVERTIR EN
PROPAGANDA.
Una de les grans obsessions de Jordi Pujol, era dominar els mitjans de
comunicació, com a via per evitar la crítica, i enviar els missatges desitjats,
cap a la població, en general. D’aquí, el domini total i absolut sobre els
mitjans públics : TV3, Catalunya Radio, amb directors de pedra picada, i
invasió d’amics i parents, en tots els llocs de responsabilitat.
Respecte els mitjans privats, generositat extrema, regats amb diner públic,
pagat entre tots, però que ell sabia com treure’n el profit adequat. I , pobre
del que no li feia cas, perquè el càstig era dur. Ben pocs, es podien permetre
no caure en aquesta dinàmica diabòlicament estudiada i finançada.
Perquè trec ara, aquesta qüestió ? Per tres motius concrets. El primer, és
que no s’entendria la força del procés, sense prop de quaranta anys, de
preparació, amb uns bons professionals de la comunicació i la propaganda, al
servei dels capdavanters del sobiranisme. I lògicament, amb centenars de
milions d’euros, en joc, estratègicament repartits.
El segon, és per explicar, ni que sigui a grans trets, el perquè de la
ruïna econòmica de Catalunya. El diner, quan prové “de fora”, i no fruit de
l’esforç intern, té poc valor. Si a més s’és poc escrupolós, es pot fer servir
pel que convingui. I pel que convingui, comporta accions, en totes direccions. La CCMA ( corporació catalana de
mitjans audiovisuals) ha gestionat milers de milions en aquests 40 anys, des de
la seva creació. Encara ara, en plena crisis financera, és la més potent a
nivell de tot Espanya.
Per a conrear amistats, i garantir la bondat dels mitjans de comunicació,
res millor que cada any, premiar-los amb tota mena de regals. El principal era en
forma de campanyes dites “institucionals”. Cada una podia pujar 300, 400, 500
milions de ptes. I se’n podien fer 2, 3 , 4... cada any, de manera que a
diaris, revistes, televisions, mitjans digitals...li queien uns milers d’euros,
que anaven molt bé per tapar forats, o ras i curt, viure de subvencions.
Qui no recorda campanyes tant estúpides, com SOM 6 MILIONS, CATALUNYA
AIGÜES NETES, LA BONA FEINA
Enteneu ara, les batalles per dominar la CCMA ? Compreneu el perquè de tensions i
pressions per aconseguir posar-hi directors, personal,...????
El tercer motiu. Aquí, és on volia arribar, per justificar aquesta
introducció. No es diu, ni segurament es dirà, el greu perjudici que va causar
l’aplicació de l’art. 155 sobre algunes maneres d’actuar de la Generalitat , en
relació als mitjans de comunicació públics i privats.
El 155, va tallar d’arrel aquestes pràctiques de repartiment de
subvencions, fins el punt que alguns dels mitjans digitals “inventats” per a
sostenir el procés o simplement com a mitjà de vida, d’alguns prohoms del país,
es varen veure avocats a tancar. Altres varen patir greus restriccions, posant
en risc la seva supervivència. Era lògic parlessin mil pestes del 155.
Però, ai las, hi havia pressa per retornar a la normalitat, almenys en
aquest camp. I pels qui no teniu engegada la bombeta de la publicitat
institucional, no us haureu donat compte de curiositats, en la majoria de
diaris, petits diaris, mitjans digitals, i altres publicacions en general, fins
arribar a revistes i publicacions locals. Tot és important per garantir la
continuïtat de la propaganda, ben entesa.
Fixeu-vos-hi a partir d’ara, com de tant en tant, apareixen pàgines
subvencionades, sota el títol de “pàgines especials”. No de publicitat, sinó
“especials”, amb una lletra no gaire diferent de l’habitual del mitjà de
comunicació, de manera que si no us hi fixeu, penseu que esteu llegint
“informació” i no “propaganda”. En aquests casos, la Generalitat , ven
productes com que les escoles ja han obert, parla de la Carmanyola , o que la
sanitat torna anar bé, o que l’agricultura i la ramaderia tenen un futur
prometedor...
I bé, així l’aixeta torna a rajar i moltes publicacions, agraïdes, obliden
el mal funcionament de la
Generalitat , i es dediquen a parlar d’altres temes, més ben
pagats.
No estranyi, doncs, que vist el poder que dona el repartiment de diner, els
dos partits en el govern, tinguin batusses per veure qui se n’apodera. No es
busca donar informació. Es busca enviar missatges i propaganda. Si de 40 anys,
en 34, la cosa ha funcionat així, que ningú s’estranyi dels resultats
obtinguts, en determinats temes i àmbits. Ja ens entenem, oi que sí ?.
# posted by joan roma cunill @ 10:50 PM 
