Thursday, September 20, 2018
INVASIÓ BOLETAIRES - art. Diari de Terrassa
INVASIÓ
BOLETAIRES.
La natura és sàvia i no sempre es comporta com alguns entesos voldrien.
Aquest any, hem tingut pluges per donar i per vendre, i molts predeien una
tardor de bolets a dojo...bé de moment, el que veiem son molts, molts i molts
boletaires, i no tants bolets.
Cada any per aquesta època, el món rural pateix una transformació enorme,
degut a una autèntica invasió de boletaires, amb comportaments , no sempre
adients al lloc on es troben. Com sempre, la generalització no és justa, però
que un petit percentatge, cregui que el món és seu, i el territori, encara més,
n’hi ha prou per amargar l’existència de pagesos i ramaders.
Aquest allau de boletaires, es limitava, anys enrere als caps de setmana.
Ara ,no. Ara podem veure centenars de vehicles pujant i baixant, qualsevol dia
de la setmana, a qualsevol hora de la matinada, mati o tarda. Es a dir, la
massificació es produeix al llarg de tota la temporada, de manera que la natura
no es pot recuperar, i zones riques, es van empobrint, fins a límits
insostenibles.
Tenim, doncs, un problema de sostenibilitat. En tenim altres, com de
seguretat viària, amb milers de vehicles, pujant i baixant, per carreteres
secundàries, aparcant en qualsevol lloc i de qualsevol manera, entorpint passos
de bestiar, o entrades i sortides a camins rurals o forestals...Als dos
esmentats, hi hem d’afegir el de les deixalles escampades per la muntanya,
algunes d’elles , molt perilloses per vaques i vedells que se les poden
empassar, amb resultat de mort.
Derivat d’aquest allau, hi ha el desconeixement d’alguns comportaments
realment costosos per pagesos i ramaders, com és el trencament de vailets (
fils que tanquen finques) , la qual cosa provoca sortides de bestiar de la
finca pròpia per anar cap a d’altres de veïnes, o més perillós encara, anar cap
a la carretera amb el greu perill de provocar accidents. Que cada dia, el pagès
– ramader, hagi de repassar els vailets, per veure si els han trencat, o passar
hores i hores, perseguint bestiar per la muntanya, suposa una pèrdua de temps i
d’energia, inimaginable.
Així, doncs, benvinguts siguin els bolets, però ha de canviar enormement la
cultura de molts boletaires. En el món rural, hi ha persones que es treuen un
sobre sou, cada temporada , que els permet tancar l’any de manera molt més
positiva. S’entén també la necessitat de la gent de ciutat de sortir i
esbargir-se, amb una activitat tant natural, com la de buscar bolets. Ara bé,
tothom ha de ficar-se al cap, que la natura no es menja les deixalles, no es
recupera d’un dia per l’altre, que els vailets, hi son per delimitar les
finques de pastures, i que tot el que hi ha a l’aire lliure, s’ha de procurar
deixar-lo com s’ha trobat.
Si els canvis no es produeixen ràpidament, en el bon sentit, anirà avançant
la idea del carnet del boletaire, i la limitació de l’accés als boscos. Per
desgràcia, la massificació va creixent, i s’hi ha de posar límits, si volem
preservar el medi natural. Estem en plena època boletaire, és un bon moment per
reflexionar sobre el comportament de cadascú, i sobre com es comporten els
altres. Ningú s’estranyi si les limitacions van prenent cos, perquè la
sostenibilitat està en perill.
# posted by joan roma cunill @ 11:08 PM 
