Monday, September 17, 2018
DESACREDITAR-HO TOT.- art. Nació Digital Solsona
DESACREDITAR- HO
TOT.
Compte amb les
perdigonades , a tort i a dret, perquè el missatge que s’envia a la societat,
és de que la llei, les normes, els reglaments, i fins i tot els títols, es
concedeixen, no en funció dels mèrits, sinó del nom, o del càrrec. Fatal,
continuar per aquest camí, però alguns , a falta d’idees pròpies, o per ànsies
d’atropellar qui tenen al davant, no paren en les armes a utilitzar.
Es vergonyós,
convertir una cambra parlamentària, en una mena de pati de col·legi, amb acusacions
sense fonament, amb crits i gestos, impropis de diputats, i amb exigència
d’explicacions sobre temes que res tenen a veure amb la vida parlamentària. Més
ben dit, en la feina parlamentària.
Embrutar-ho tot,
sospitar de tot i tothom, comporta una paràlisis de la tasca quotidiana i envia
cap a l’exterior la imatge d’un país, molt poc seriós. Si la política
espanyola, ja tenia un greu problema, ara hi fiquem la serietat de les
universitats, precisament en un país elegit molt majoritàriament pels estudiants
amb beques Erasmus, o d’altres de similars.
La falta de
responsabilitat d’alguns dels líders, és clamorosa i no seria permesa en les
democràcies més consolidades. Si algú té proves sobre irregularitats en els
títols acadèmics que porti el tema davant dels tribunals i que siguin ells els
qui dictaminin, de manera ràpida i contundent. Sóc partidari de crear una línia
d’actuació urgent, per casos com aquests, per evitar allargar durant anys, les
sospites o incògnites.
Jo mateix vaig
ser objecte d’investigacions sobre la meva titulació acadèmica, o sobre
l’autoria de tres llibres d’ensenyament de l’espanyol a estrangers, o de parlar
diversos idiomes. Alguns creien haver trobat el punt feble per guanyar al
carrer, el que havien perdut a les urnes. El problema el varen tenir quan els
hi mostres tot, de manera ràpida i contundent, i queden totalment desarmats, i
en el més gran dels ridículs.
Però, no sempre
funciona així. Ara mateix ho veiem amb el president del govern, el qual tot i
haver publicat la tesis doctoral, alguns pretenen avaluar-la de nou, convertits
en una mena de tribunal, de segon o tercer grau....la irresponsabilitat és absoluta,
perquè fan planar el dubte sobre tot el món universitari, al qual li costarà
molt de recuperar el prestigi, i la credibilitat. Estan obligats a ser més
transparents, contundents i vigilants que mai.
Dit això, algunes
coses greus han fallat a nivell d’inspecció i supervisió de titulacions.
Xiringuitos com els de l’ Institut , lligat a la Rei Joan Carles, haurien
d’haver estat descoberts, castigats i tancats. I ara, toca fer una revisió
complerta de tot els itineraris, com per enviar de cara a fora, que el rigor i
la serietat, son marques de la casa. De totes les cases universitàries.
# posted by joan roma cunill @ 8:35 AM 
