Thursday, September 27, 2018
D'AQUÍ 20 O 30 ANYS, art. Blogesfera socialista
D’AQUÍ A 20 O 30
ANYS.
Costa de seguir el guió bipolar de l’ex president Puigdemont, a l’igual que
la transmissió que en fa el seu president – adjunt a Catalunya, Quim Torra. Ens llevem cada dia amb noves
declaracions, més fetes per seguir apareixent en les pàgines de diaris, que no
pas perquè aportin novetats.
Entre tots, han aconseguit crear una república imaginària, amb actes i
accions imaginàries, que només alimenten els més fervorosos seguidors, imbuïts
d’una fe cega, vers uns personatges que no tenen cap contacte amb la realitat
del país ni en la internacional.
Fa pocs dies, a preguntes d’un periodista, el fugitiu Puigdemont
manifestava que Catalunya podia ser independent d’aquí a 20 o 30 anys, i per
tant, no creia hagués de passar-se tota la vida , fora del país ¡¡¡¡
Sorprenent, en boca de qui havia promès la independència en 18 mesos, però
encara més sorprenent el silenci dels partits independentistes, davant aquestes
declaracions. Ja no sé si és que no l’escolten o li fan un buit, sabedors que
viu en un altre món, en una altra realitat, tot i no gosar dir-ho obertament.
Ara, acaba de sortir un llibre, de la seva mà, fruit de les converses amb
un periodista belga, que porta per títol: La Crisi Catalana – Una oportunitat
per a Europa. Vaja, torna a creure que tothom està pendent del que fem per
aquí, i a la més mínima oportunitat creu que intervindran per resoldre el
conflicte i fer la feina que ell no ha sabut resoldre. Aquí tenim una altra
prova de l’allunyament físic i mental, de la realitat.
Però bé, on estem ara ? Es fa difícil explicar la situació real del país,
perquè la del govern és molt intricada i impossible de descriure en poques
ratlles. No tenim un govern, pròpiament dit. Tenim una colla de consellers i
conselleres, que actuen de forma autònoma en les seves seus institucionals,
sense un lligam entre elles, sense un pla de govern conjunt, ni uns objectius
clars de cap on anar.
Es com una mena de pollastre sense cap que corre , sense saber cap on anar.
La increïble incapacitat del president Torra per coordinar i encapçalar el
govern, produeix la sensació d’un òrgan decapitat , improvisant accions i
mesures , a cada moment, però sense tenir resposta ni previsions de cara el
futur immediat. Sobreviuen , vegeten, a l’espera que alguna cosa passi que posi
ordre a la situació.
Les distàncies entre Junts x Cat i ERC es van ampliant, fins el punt de que
no es parlen entre ells, o directament entren en confrontació, en organismes,
institucions i en el mateix Parlament de Catalunya, o en el Congrés de
Diputats.
Sembla que finalment el Parlament tornarà a obrir la setmana vinent, posant
sobre la taula el conflicte dels 6 diputats empresonats o fugitius, amb una
proposta poc clara, després de dos mesos de discussions entre els dos partits
de govern. Veurem com acaba la cosa. O pleguen tots, o continuen , delegant el
vot en un altre diputat. Ni en això han estat capaços de posar-se d’acord. El
preocupant de tot plegat és que no tenim govern efectiu, en un moment de gran
necessitat de política, en majúscules.
# posted by joan roma cunill @ 11:06 PM 
