Monday, September 24, 2018

 

CATALEXIT - art. Nació Digital Solsona


CATALEXIT .
Vivim en un país, amb memòria selectiva, molt curta per segons què, i en canvi molt llarga per alguns temes, degudament maquillats i modificats a gust dels independentistes, els quals no tenen cap mania, a l’hora de parlar del 1714, o de qualsevol altra data històrica, amb versions que ben poc tenen a veure amb la realitat.
Perquè dic això ? Suposo que els estimats lectors segueixen ,tant la política nacional com la internacional, i en la internacional, hi ha un tema que acapara múltiples portades de grans mitjans de comunicació, pels constants daltabaixos que pateix: parlo del Brexit.
En alguns moments del procés independentista, es posaven de costat, un i altre, explicant com de fàcil és el divorci, entre dos països o dues comunitats de nacions. El Catalexit, es venia com molt fàcil de resoldre, perquè en pocs dies es podia imposar un acord per part de Catalunya a Espanya, i ja està....
Qui no recorda abrandades taules de debat, xerrades, mítings, programes de radio i televisió, en que els profetes del procés: Lluís Llach, Germà Bel, Sala Martín, Santi Vidal, i mig centenar de diputats i diputades, al costat dels principals noms de l’ANC i Omnium, exposaven les línies mestres de l’adéu a Espanya.
Per a tots ells, la separació, el trencament, l’adéu, es reduïa a unes poques reunions en que Catalunya diria a Espanya, les condicions , les quals serien inevitablement acceptades, per inqüestionables i contundents. La simplicitat, era d’aquelles de nens de pàrvuls. Pensions ? cap problema, les continuarà pagant Espanya perquè per això, s’han pagat les cotitzacions. El patrimoni  comú ?, nosaltres ens quedem això, i a vosaltres us indemnitzem amb el que considerem convenient. Funcionaris estatals ? cap a casa tots, i els que es vulguin quedar, ja en parlarem.... i així, en tots i cadascun dels àmbits.
Ara, alguns ,comencen a donar voltes, i comencen a dubtar de les estratègies i les explicacions donades, pels capdavanters del procés. No es gosa posar potes enlaire, tot el procés, però es van obrint fronts de reflexió, dubtes i crítiques soterrades, a la vista de la immensa improvisació i engany, plantejats.
Però, és que pels més polititzats i més interessats en la política, en general, veuen el procés que segueix Gran Bretanya, respecte de la UE. Es a dir, allà fan un referèndum, ple d’enganys, falsedats i suposicions. Guanyen els partidaris de la separació ( Brexit) i els principals defensors pleguen, dient que no el pensaven guanyar, i que havien explicat un grapat de mentides. Bé, porten 2 anys ( dos anys) estudiant i fent propostes de com executar el divorci. Un divorci per mutu acord, i no se’n surten. Es més, molts, però molts dels que varen votar a favor, demanen un nou referèndum, per poder-hi votar en contra, a la vista de les bestieses explicades i de la realitat real.
Els danys, ja son molt quantiosos però es poden multiplicar per dos o per tres, de manera que no està clar si finalment no hauran de permetre un nou referèndum per esmenar l’anterior, tant complicada i greu és la situació actual.

Què vull dir amb això ? Doncs, que en un mon interdependent i global com en el que vivim, trencar vincles , reduir espais i territoris, és anar contra corrent i perdre potencialitats. Si el Brexit, està sent un drama, el Catalexit, hagués estat impossible. De fet, ningú l’avalava, ni ningú havia estudiat i avaluat la viabilitat. Busquem doncs, un nou encaix, mantenint-nos dintre de la UE.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?