Friday, September 14, 2018
BANY DE REALISME - art. Regió 7
BANY DE REALISME.
Poc a poc, molt lentament, es van produint moviments, aquí i
a Madrid, com per entreveure que les coses es mouen. Costarà molt retrobar la
normalitat, però, l’important és no empitjorar-la, i amb el PP, cada dia, cada
setmana , suposava un pas enrere, en comptes d’un pas endavant.
Les coses, son molt diferents, a dia d’avui, perquè hi ha
ganes de resoldre conflictes, començant pel nostre, però no solament pel de
Catalunya, sinó per a molts d’altres que signifiquen avenços importants, a nivell
de llibertats, qualitat dels serveis, protecció dels més febles, etc.
Pel que afecta el tema català, el que no es poden demanar
son impossibles. Tothom ha de tenir clar que en un estat de dret, en un estat
clarament democràtic, situat en la dinovena posició, a nivell mundial, no se li
pot demanar carregar-se la independència judicial.
Els qui demanen, exigeixen la intervenció del president del
govern central per posar els polítics presos, en llibertat, han de saber que
això és impensable, per impossible. Si un tema és clau per avaluar una
democràcia, és la separació de poders, i mai, mai un president de govern, ni el
govern sencer, ni les cambres parlamentàries ,poden intervenir en els afers
judicials.
Tampoc se li pot demanar a un govern, que trenqui amb els
principis constitucionals, i permeti referèndums, accions o actuacions,
prohibides per la Carta Magna.
Mentrestant no es modifiqui, tot el seu contingut, és d’obligat compliment. Un
altre tema, que no cal discutir, perquè és així, i cap país democràtic del món,
pot permetre incomplir la llei. Sinó agrada, toca canviar-la, però mentrestant,
s’ha de complir i fer complir.
Dit això, si s’accepten aquestes obvietats, hi ha molt camp
per córrer, en matèria d’aplicació de les lleis, i de repartiment de
competències i recursos. No és teoria. Recordem com es varen transferir les
competències en seguretat, amb la creació del cos dels Mossos d’Esquadra, o el
traspàs dels centres penitenciaris, per posar dos exemples ben coneguts i no
massa llunyans, com per no recordar-los.
Aquesta és la via, per transformar les relacions Espanya –
Catalunya, dintre de la llei. Precisament aquesta mateixa setmana hi ha hagut
un pacte entre PSOE i PDECAT, en aquest sentit. El d’obrir el diàleg, franc,
ampli i ple, entre els dos governs, per aconseguir un adequat encaix, trencant amb
les realitats del passat. De fet, no sempre s’ha pogut criticar el comportament
del govern central, però és cert que hi ha hagut incompliments, sortides de to,
i falta de diàleg i sensibilitat, en molts moments, en aquests darrers quaranta
anys.
Som a temps, d’atrapar el temps perdut, i amb un bon bany de
realisme per les dues parts, es pot encarrilar la recerca de l’adequat encaix.
Fa pocs dies varem poder veure una nova gran manifestació, és lògic que els
assistents, puguin veure, ara ,un gran avenç en el diàleg, emprès pel nou
govern central. Apostar per la realitat, és essencial, per a trobar la sortida
adient. S’han dut a terme, vuit reunions ministerials amb els corresponents
consellers/es, arran la constitució del nou govern central. Feia anys no passava.
Aquest és el camí a seguir.