Friday, August 10, 2018
SI QUEDA SENY..., EL 17, TOCA PENSAR EN LES VÍCTIMES - art. Nació Digital Solsona
SI QUEDA
SENY...EL 17, TOCA PENSAR EN LES VÍCTIMES.
S’estan duent a terme, els preparatius per a la commemoració dels atemptats
terroristes del 17 d’agost de 2017. Just fa un any, Catalunya patí el pitjor
atemptat terrorista ,de caire yihadista, amb el resultat de 16 morts, entre els
quals dos nens, un de 3 anys i l’altre de 7, i 152 ferits, sumats els de les
Rambles de Barcelona i els de Cambrils. A aquestes xifres cal afegir-hi la mort
de 8 dels terroristes, i 2 de ferits.
Aquests dies, es van repetint les imatges d’aquell dia, i es van coneixent
detalls dels atemptats, protagonitzats per alguns joves de Ripoll, a les ordres
d’un Imam, que com us podeu imaginar va suposar una sorpresa i un trasbals
immens, en una petita ciutat en que tothom es coneix.
Però, el greu del cas, és que buscaven una mortaldat molt més elevada,
pensant en llocs encara més concorreguts com la Sagrada Família, el Camp Nou, o
altres escenaris de grans concentracions de persones. L’explosió de la fàbrica
d’explosius en que havien convertit un xalet d’Alcanar, els va obligar a
improvisar, i a atemptar per via d’atropellament, en comptes d’utilitzar
explosius.
Es lògic, commemorar una tragèdia com aquesta, en el lloc dels fets, i
fer-ho amb la ràbia continguda, però el cor serè . I és lògic comptar amb la
presència de les més altes institucions de l’Estat i de Catalunya i les ciutats
de Barcelona i Cambrils.
Preocupa, veure i sentir comentaris sobre qui hauria o no hi hauria de ser.
Si en un tema queda clar el protocol a seguir, és en casos com aquest, en que
tot el país, tot el món, es va sentir atacat i trasbalsat. El món ens va mirar,
i el món ens tornarà a mirar. Si queda una mica de seny, és impensable buscar
conflicte i confrontació per la presència del Rei, o de qualsevol altre membre
del govern central, de la Generalitat, de l’estament judicial o de les forces
de seguretat.
El dia 17, és un dia per pensar en les víctimes, per retre homenatge, i per
reflexionar quan de mal poden fer, uns poques persones fanatitzades. I com de
vigilants hem d’estar davant situacions i comportaments que considerem
sospitosos. Per tant, confiem i esperem , ningú surti d’aquest guió.
I és que sempre hi ha algú que busca com trencar la convivència, com buscar
el conflicte, on només hi ha d’haver consens, contra la violència. Cada dia van
apareixent propostes, iniciatives, idees ...per trencar l’harmonia
institucional. Es curiosa la derivació de l’enfrontament i el conflicte contra
la casa reial, a falta d’un PP que semblava justificar-ho tot. Amb un govern
central, radicalment diferent, alguns creuen que el millor és derivar la
protesta contra el Rei.
Seria un greu error, i una afrenta a totes les víctimes , organitzar algun
acte de protesta o de rebuig, a qualsevol dels càrrecs institucions presents,
de l’Estat o de la Generalitat, de la Justícia o de les forces de seguretat.
Aquest dia, s’ha de demostrar unitat i harmonia, contra l’enemic comú: el terrorisme. Si queda seny...el dia 17, toca pensar només
en les víctimes.