Tuesday, August 21, 2018
RETORN A SUISSA - art. Diari de Terrassa
RETORN A SUÍSSA.
Fa pocs dies he tornat de Suïssa, una mena de segona pàtria, després d’haver-hi
viscut, treballat i estudiat, durant set anys a la capital, Berna. Tinc per costum anar-hi de tant en tant, si
bé ara feia prop de catorze anys de la darrera estada. He decidit atrapar el
temps perdut, i repetir visita l’any vinent.
Perquè , torno a parlar d’aquest país ? Doncs, perquè hauria de ser el país
model, a copiar, per part nostre, en comptes d’altres que ens cauen molt lluny,
tant a nivell geogràfic com demogràfic. Anys enrere, Jordi Pujol, pretenia
assemblar-nos a Suècia, Dinamarca, Lituània, Països Baixos, ...però mai, a
Suïssa, quan realment crec que és el més envejable. D’un país pobre, cent anys
enrere ,ha passat al quart més ric del món, però no és només per això, sinó per
com s’organitza i com es respecten drets i deures.
Comparem algunes dades. Suïssa té 41.277 kms 2. Cataluña, en té
32.108. Si fa no fa, no estan lluny
l’una de l’altra, si tenim en compte els grans espais, no habitables, ocupats
per altes muntanyes i llacs, de la primera. En habitants, 8,5 milions, per 7,5.
Cap gran diferència.
Aquestes dues grans dades, amaguen però, una distància immensa en
organització, coordinació institucional, programació i planificació del país.
Tot i ser un país ric, impera l’austeritat, en tots els àmbits de l’acció
personal i política. Res de grans parafernàlies ni despeses protocol·làries o
de funcionament. Tant és així que només tenen set ministeris, amb pactes entre
partits, com per compartir govern, durant anys i anys. I per torn rotatori,
cada any, un dels ministres, exerceix de president/a del país. No direu que no
és filar prim, a l’hora d’estalviar grans despeses.
Però, és en la coordinació, programació i planificació on l’enveja creix
immensament. Bona coordinació entre Ajuntaments- Cantons i Estat, de manera que
si hi aneu per primavera o estiu, us trobareu tot el país en obres, perquè
aprofiten els mesos de bon temps, per dur a terme tot allò que porten
planificant durant anys, entre totes elles.
Obres d’una gran qualitat i durabilitat, com per estar segurs que la
climatologia respectarà cada obra, els anys previstos. Si han de ser vint,
trenta o quaranta, estigueu segurs que els duraran. Estan acostumats a
planificacions a mitjà i llarg termini, com a norma general, sense que les
eleccions i canvis de govern, modifiquin els plans aprovats, amb criteris
tècnics, més que polítics, de manera que les grans obres no son qüestionades ni
canviades, per simples canvis de majories municipals, cantonals o estatals.
I els criteris de serietat i ordre, governen el país, de manera que no se’ls
pot fer entendre, la deriva independentista d’aquí, trencant reglament del
Parlament, vulnerant Estatut d’Autonomia i la pròpia Constitució. Allà tenen
clar , les regles de joc, l’estat de dret, i els principis elementals de la
democràcia com per reclamar canvis quan un col·lectiu ho demana, però sempre
seguint el curs de la llei. Dintre de poc, sotmetran a referèndum el canvi
d’avions de combat. Tenen sis models a triar, l’elecció serà tècnica, però qui
acordarà el permís per fer la despesa seran els ciutadans, en vot directe. Pot haver-hi gent en contra, però a ningú se
li ocorreria modificar les regles de joc vigents.
En resum, recomano visita al país, i tant de bo se’l posés com a model a
seguir, perquè s’evitarien decisions i posicionaments incomprensibles, com els
que s’han dut a terme aquí. El país ocupa el desè lloc del món en qualitat
democràtica. Espanya està en el dinovè. Es un bon lloc ,si veiem com EUA està
en el 21, França en el 29 i Bèlgica en el 32, però queda molt per fer i
canviar. Estudiem-los i copiem-los, en comptes de voler fer invents abocats al
fracàs.