Joan Roma

QUALITAT DEMOCRÀTICA.

Des de fa mesos, per no dir anys, s’està qüestionant el grau de qualitat democràtica d’Espanya, en base a decisions d’un sol magistrat, o d’uns pocs tribunals, quan les decisions o sentències que emeten, no son del grat dels afectats, o del seu entorn.

Per raons que ara no venen al cas, he tingut relació amb tribunals, durant molts anys, i el grau de conformitat o disconformitat ha variat molt, en funció de múltiples paràmetres. Del que mai he dubtat, és de la independència judicial. Aquesta mania, de voler veure intromissions polítiques, en tota mena de decisions i resolucions, no té veracitat, o com a mínim, no la té, a nivell general.

Com en tot àmbit i sector, es pot donar algun cas concret, però mai es pot generalitzar perquè no és real. I no ho dic jo, sinó organismes internacionals que estudien, controlen i avaluen el grau de qualitat democràtica, existent, a cada país. Mirem el que diu, el principal òrgan d’avaluació de l’Index de Democràcia, corresponent a l’any passat, el 2017, per part de The Economist Intelligence Unit ( EIU).

Aquesta institució, és acceptada i respectada pel seu rigor i la seva independència, a nivell mundial. Doncs bé, l’ordre, en qualitat democràtica, dels dinou primers països és el següent.

1.- Noruega, 2.- Islàndia ,3.- Suècia, 4.- Nova Zelanda, 5.- Dinamarca, 6.- Irlanda, 7.- Canadà, 8.- Austràlia, 9.- Finlàndia, 10.- Suïssa, 11.- Països Baixos, 12.- Luxemburg, 13.- Alemanya, 14.- Regne Unit, 15.- Austria , 16.- Illa Maurici , 17.- Malta, 18.- Uruguay, 19.- Espanya.

Així, doncs, dels cent seixanta – set països avaluats, Espanya, ocupa el lloc dinovè. I tenim a EUA, en el 21, França, en el 29 i Bèlgica en el 32, per posar nom a llocs molt posteriors, al que tenim aquí.

Hem d’estar contents i satisfets, per aquesta situació ? Doncs, no. Sempre convé revisar i millorar condicions que no son prou satisfactòries, i ara i aquí, tenim en la lentitud judicial, un del problemes de la Justícia, però n’hi ha d’altres, a nivell de millorar la representació popular, amb canvis de lleis electorals que permetrien una més justa representació entre els vots aconseguits, i els diputats obtinguts, per posar un altre exemple, ben evident.

 Hi ha decisions que no compartim, d’estaments judicials ? per descomptat. Ara mateix, tenim d’enrevessada situació d’una part de l’anterior govern de la Generalitat, amb situacions ben diferents, uns dels altres. Es discutible l’acusació de rebel·lió ? sí, com altres imputacions i decisions preses, com la de mantenir-los en presó, fins a judici. Ara bé, no entendre, no compartir o no acceptar resolucions emeses, no ha de portar a desconfiar de la Justícia, i menys encara, a acusar-la de subjectiva, o sotmesa a decisions externes.

De fet, en pocs anys, hem vist com el propi partit de govern, ha estat investigat , jutjat i sentenciat, fins els més alts nivells. Si no imperés l’estat de dret, en tots els seus termes, el que ja hem vist, i el que està en curs, no hauria tingut lloc.

Per tant, tenim un bon índex de qualitat democràtica, constantment vigilat i avaluat per òrgans externs, que mantenen aquesta puntuació. No ens hem d’acontentar amb el lloc que ocupem, però tampoc menystenir-lo, o no acceptar-lo com a cert. S’han comès molts errors, però potser que acceptem tot allò positiu que la democràcia ha aportat, en aquests quaranta anys, de la seva recuperació. I si en un tema hem de ser especialment vigilants és en el compliment de la legalitat vigent. Alguns voldrien fer-se-la seva, interpretar-la com millor els hi sembli , i tirar pel dret. Doncs, no. Si ocupem el lloc dinovè és perquè ,ara i aquí, impera l’estat de dret.