Joan Roma

POSTALS SUÍSSES.

Considero Suïssa, una mena de segona pàtria, per haver-hi viscut, treballat i estudiat, 7 anys. Un període llarg, però , sobretot molt intens , a nivell personal i professional. Allà m’hi vaig formar políticament, i vaig prendre consciència de les llibertats ( parlo dels anys 72 al 79 ), de la austeritat, del rigor i serietat en el treball, del valor de la planificació a curt, mig i llarg termini....i de moltes altres virtuts que han fet que un antic país, petit i pobre, esdevingués un país ric i exemplar, en multitud d’aspectes.

Tenia per costum, un ritme de visites, cada 3 o 4 anys, però la darrera s’ha perllongat gairebé 14 anys, per la qual cosa tenia unes ganes immenses de tornar-hi, cosa que he pogut fer, durant 7 dies, la setmana passada. Els records, i les impressions son intenses i continuen mostrant un país, que hauria de ser model , per a nosaltres els catalans, al mateix temps que per a tots espanyols, en tant que país tolerant, federal, pluricultural i plurilingüistic . Respectuós amb la diversitat i molt curós, a nivell medi ambiental. Modèlic també, a nivell pràctic.

Un país amb 26 Cantons, clarament i rabiosament federal, que atorga àmplies competències a cada Cantó, però que alhora guarda competències clares, ben definides i respectades, a nivell nacional. Gent pràctica, i tot i la riquesa, impera l’austeritat a tots els nivells. Quan consideren que trossejar competències els pot suposar major despesa o complicacions innecessàries, es posen d’acord per compartir-les. Poso exemples. A nivell turístic, el principal sector econòmic, juntament amb el bancari i el industrial, s’han posat d’acord per tenir una única senyalització a tot el país, de manera que pots anar de nord a sud, d’est a oest, seguint les mateixes indicacions i senyalitzacions.

Han promogut, de manera conjunta, centenars de rutes de BTT, per tot el país, en un autèntic esclat d’aquesta pràctica esportiva, i el mateix han fet amb altres modalitats com les de senderisme, escalada, o la pràctica de l’esquí, en qualsevol de les seves modalitats. La neteja, la practicabilitat dels espais, els serveis... son tant i tant ben estudiats que resulten el model a seguir.

Les ciutats, les han posat al servei dels ciutadans de peu, amb una clara prioritat del transport públic, i una clara restricció al vehicle privat, amb un increment espectacular de l’ús de la bicicleta, en tot lloc i moment. La gent es lleva d’hora, i plega a mitja tarda, en uns horaris molt més ben plantejats que els que tenim nosaltres, donant peu a tenir temps per a activitats complementàries lligades a la cultura o l’esport.

Son ja “marca de la casa”, la netedat, l’ordre, la puntualitat, i el respecte mutu, de manera que cadascú té clar el marc de convivència, i la resposta que rebrà , cas del seu incompliment. Regles clares, i bon coneixement dels drets i deures com per no tenir problemes en la vida quotidiana, personal o professional.

Tinc previst, repetir visita l’any vinent, però la recomano a tots els que no hi hagin anat. Es més, tant de bo, fos viable la organització d’estades, a nivell molt general, per part d’estudiants, tècnics i professionals diversos, per constatar com de pràctic i rigorós poden ser les empreses privades, i les administracions públiques, en la gestió d’un país. Copiar el que ja funciona és una bona manera d’estalviar experiments i aprofitar temps i recursos. Es el que he fet, jo mateix, en els càrrecs que he tingut. I a cada visita he tornat amb alguna idea nova que pot ser adaptada a Borredà, o en altres pobles i ciutats.

Acabo, amb una petita anècdota, per posar un granet sentimental, en aquesta ràpida descripció d’una estada, que es podria allargar pàgines i pàgines.

L’exposo. Una de les visites obligades a Berna, és el Rosengarten ( jardí de roses). Un antic cementiri reconvertit en parc urbà, en un espai privilegiat perquè s’hi pot veure tota la ciutat antiga. Allà ,hi ha unes 234 varietats de roses de tot el món, a més d’un parc infantil i un parc de gespa i arbres immensos. Doncs bé, passejant ,vaig veure una nena d’uns 6 o 7 anys, amb un nen, en la típica petita barca de fusta que es va balancejant. Tots dos, eren asiàtics, probablement japonesos o d’algun país proper. La nena plorava desconsoladament, i si una cosa no suporto es veure plorar a la gent, i menys a nens petits, de manera que m’hi vaig acostar per veure què li passava. El dubte era si parlar-hi en alemany o en anglès. Vaig fer un primer intent en alemany, però continuava plorant, i m’hi vaig dirigir en anglès. Aleshores em va contestar, en un molt bon anglès, que tenia por, molta por ¡¡¡¡ ???

Li vaig demanar si és que no li agradava balancejar-se en la barca, o volia canviar de cantó ????, però no. Em deia que tenia por, i aleshores em vaig dirigir al seu company de joc, i ell , també en un bon anglès, em va explicar que li feia por un altre nen del parc. Vaig mirar, i efectivament hi havia un nen, amb una pistola de joguina que es veu li havia anat a mostrar i li havia disparat...vaig fer venir el nen, i li vaig demanar perquè li havia fet por, i ell em va explicar, també en anglès que no tenia bales, que era de joguina, que no passava res per disparar-li... que no li volia fer por. Resum, li vaig demanar que no li tornés a fer, i ell ho va tenir clar. Va demanar disculpes i a la nena li vaig assegurar que jo em quedava allà per fer complir l’acord amb el nen. La nena va tornar a somriure, lliure ja de la por que li havia causat una simple joguina ... bèl·lica.

Perquè ho explico ? Per mostrar la facilitat d’introduir idiomes en les primeres edats. A Suïssa tenen 4 idiomes nacionals : alemany, francès, italià i el reto-romà. Dels 4 nacionals, 3 son oficials: alemany, francès i italià. El reto-romà, és nacional, però no oficial perquè només el parla un 1% del país. Però, això porta a que els nens comencin amb l’idioma propi, i de seguida n’hi posin un segon ( molts ara ja hi posen l’anglès) i tot seguit un tercer. I si continuen estudis, ja emprenen un quart, a triar entre 3 o 4 dels més grans ( espanyol, rus, xinés..) El resultat, està a la vista. Et pots entendre amb tothom, per poc que en parlis un o dos dels habituals.

Conclusió. Qui no hagi visitat Suïssa, que el posi a la llista, i compari. Bones vacances als qui en tingueu.