Friday, August 31, 2018
NO ENS EN SORTIM - art. Diari de Terrassa
NO ENS EN SORTIM.
Tanquem un nou estiu amb problemes, no resolts, a nivell de rigor en el
funcionament d’alguns campaments d’estiu, ubicats en el nostre terme municipal,
com tampoc se’n surten en altres municipis que n’acullen habitualment. Saldes i
Borredà, son els municipis que més campaments acullen, i per tant, son els que
més pateixen determinades “improvisacions”.
Des de fa anys, molts anys, venim reclamant més control i mà dura per part
de la Secretaria General de Joventut, respecte l’organització de campaments
d’estiu. Què volem dir ? Doncs que es tracta d’activitats amb nens, alguns ben
petits, per la qual cosa es requereix un grau de coneixement i preparació,
elevats, a més de fugir d’improvisacions o aventures , a la muntanya.
Per ser objectiu, he de dir que s’ha avançat molt, molt, en la bona
direcció, perquè era habitual, anys
enrere veure campaments amb un grau d’improvisació increïble, a més de no
portar el material adequat. Ara, això passa menys, però queda molta feina per
fer. M’explico.
Hi ha grups que s’entesten a voler fer caminades entre pobles, o entre
monuments o llocs emblemàtics, pensant que a tot arreu trobaran espais per
passar el dia o la nit. Consideren que tot poble, poblet o nucli de cases,
disposa d’un local social, una sala polivalent o un pavelló, en el qual podran
passar la nit, preparar el sopar i l’esmorzar, i continuar ruta, fins el proper
destí.
Els més ben organitzats, truquen abans a l’ajuntament, on els hi expliquem
que no disposem de determinats equipaments, però que a més, segons les edats
dels nens que porten, la caminada no és recomanable, o fins i tot, prohibitiva.
La majoria fan cas, altres no, i ens els trobem , de cop i volta, en el poble. A
falta de previsió, alguns arriben tard, i si el grup no és nombrós, passen la
nit en el porxo de l’ajuntament, o en qualsevol altre indret que els pugui
semblar adient.
A la muntanya, a la nit, és fàcil tenir temperatures per sota els deu
graus, de manera que molts pateixen fred, oimés si han arribat molls, per
alguna tempesta que han trobat pel camí. Aquest estiu hem tingut diversos
casos, d’improvisacions, en grups que no havien preparat la ruta, ni els llocs
d’estada.
Cosa diferent, és quan hi ha una gran tempesta, i aquest estiu n’hem tingut
vàries de grans dimensions, amb un espectacular ball de llamps i trons. Amb
pluges que han superat els 63 litres /m2, i calamarsa, per entremig. En casos
com aquests, entrem en la via d’emergència i actuem en conseqüència,
mobilitzant persones i vehicles, i acollint els campaments arrasats, col·locant
nens i nenes, en llocs adequats.
A la primera quinzena d’agost, es va donar un d’aquests casos, amb un
desplegament ràpid per acollir un total de 200 nens/nenes, amb els seus
monitors respectius. Tots molls, tots xops, i alguns atemorits per una tempesta
que mai havien vist, però afegint una aventura més a la seva curta vida. En
aquests casos, omplim escoles, local de teatre, casal gent gran, alguna casa de
pagès, i el que faci falta, però son casos excepcionals, per moments
excepcionals.
El que s’ha de revisar, és el protocol de conducta, per evitar
improvisacions , i revisió del material utilitzable, a més de reduir al mínim
els desplaçaments i caminades, sobretot si aquestes han de passar per
carreteres secundàries, molt estretes, plenes de revolts, i amb punts molt
perillosos quan es creuen vehicles i persones, sobretot si aquestes no van prou
ben senyalitzades, o pel seu cantó... No ens en sortim encara prou bé, com per
poder estar tranquils tot l’estiu. Es un tema a tractar en la propera reunió
d’alcaldes i Joventut.
# posted by joan roma cunill @ 1:51 AM 
