Joan Roma

LA DOSIS DIÀRIA.

En un món, ple d’oportunitats per obtenir informació, sorprèn la falta d’objectivitat i honestedat , de la majoria de mitjans de comunicació públics, descaradament segrestats pels governs de torn, que han decidit convertir-los en mitjans propagandístics.

La gran aspiració de tenir la BBC com a model, ha passat a ser un somni, i els nostres mitjans ( espanyols i catalans) s’han situat en l’extrem contrari. Ara, el govern central ha posat com a gran prioritat impulsar un canvi profund, de la mà de Rosa Ma Mateo, a RTVE. Per fi, podrem tornar a mirar i escoltar un canal i una emissora, amb garanties de professionalitat i veracitat.

Aquí, a Catalunya, res de res. D’ençà el Tripartit, dels quaranta anys d’autogovern, els mitjans públics, han estat en mans d’autèntics professionals de la manipulació, prop de trenta anys. Tota una vida, com per enverinar, falsejar i manipular sentiments i emocions, a nivell intern i extern. No és estrany que la gran batalla, en aquest camp, comporti greus tensions entre Junts x Cat i ERC. Cadascú vol controlar l’aparell de propaganda principal de Catalunya, a més de fer-lo servir com a agència de col·locació d’amics i parents.

Durant l’aplicació del 155, si una cosa hagués estat rellevant, hauria estat la intervenció de la radio televisió catalanes. Es va considerar un pas no adient, per evitar tocar la part més sensible de d’independentisme. L’eina essencial de la seva implantació territorial i familiar. Aportar la dosis diària de parcialitat, subjectivitat, sectarisme i fanatisme, és fonamental per poder continuar la batalla. En el meu fur intern, només somiava, tenir un Iñaki Gabilondo, al capdavant de l’ens. O algú com ell, símbol de la honestedat, objectivitat i servei al país.

Fa més de quatre anys, vaig decidir no mirar ni escoltar, radio televisió de Catalunya, ni tampoc radio ni televisió d’Espanya. Tant parcials i sectàries, eren unes com les altres. Només , mitjançant el zàping hi entrava uns minuts, per comprovar el grau de resistència i persistència en la seva falta d’objectivitat, arribant a extrems increïbles. No puc entendre com determinats professionals poden continuar en els seus llocs de treball, a la vista de la seva transformació en simples transmissors de propaganda, en comptes d’informació, seria i objectiva.

Però, així estem, i no s’entendria l’amplificació de l’independentisme sense la feina feta per aquests mitjans de comunicació públics, i un grapat de privats, generosament subvencionats amb diner públic, que al cap i a la fi, és diner nostre, també dels que no ho som. Cada dia, a cada hora, dosis d’informació ben estudiada i modificada per justificar les accions del govern de torn. Es evident la importància d’aquest gota a gota, durant anys, com pluja fina que va penetrant en els cors i cervells de tots els qui la reben.

I diguem-ho també. Aquests mitjans, s’han omplert d’amics i parents, fidels als qui els han col·locat, convertint els estudis en un centre de fidelitats, degudament pagades. No en va hi ha 47 alts dirigents, amb sous més que generosos i més de 2.300 treballadors, per complir les funcions encomanades, doblant el nombre, de qualsevol televisió privada del país. Una de les grans prioritats, d’un nou govern, serà un canvi total de model, per trencar una etapa i obrir-ne una altra, radicalment diferent. Prou de dosis diàries, volem honestedat informativa.