Sunday, August 05, 2018
EMBAFATS DE GROC -art. el 9 Nou
EMBAFATS DE GROC.
Hi ha una dita
catalana, molt utilitzada a pagès que diu “totes les masses, piquen”, que crec és d’aplicació al moment actual, on
alguns creuen que com més s’ocupi l’espai públic, més aviat s’aconseguiran els
objectius perseguits. L’exageració, l’acumulació, l’expansió dels símbols
grocs, per tot el territori, poden satisfer els seus autors, i fins i tot
fer-los-hi creure que van en la bona direcció, a l’hora de pretendre estendre
el conflicte i fer-lo arribar allà on ells pretenen, però la realitat, és una
altra, totalment diferent. Almenys al meu entendre.
Què vull dir amb això ? Els espais públics, son de tots, i a tots pertoca
respectar-los i fer-los “nostres”. I entenc per espais públics, no només els
espais oberts, també els edificis, les infraestructures, equipaments i serveis.
Entre tots, els hem pagat, entre tots els hem de preservar i protegir, i
veure’ls “ocupats” per uns símbols d’una part, no és demostració ni de respecte
ni de protecció. Ho podem veure a Vic, però, també en multitud d’altres pobles
i ciutats, o del territori català, en el seu conjunt.
D’entrada, deixo clar el respecte per la protesta, i per la reivindicació,
només faltaria, però el que avui pretenc discutir és sobre l’apropiació , pura
i simple, de tots els espais públics, per convertir-los en espais , destinats
al procés independentista. Sota aquesta excusa i justificació s’estan malmetent
nombrosos indrets del país, que , en altres circumstàncies, mai s’hagués permès
el seu mal ús. I aquí ja no parlo només del groc, sinó de la implantació
d’estelades en llocs emblemàtics del país, sense cap mena de sensibilitat per
la natura, el paisatge, la imatge col·lectiva.
La natura, la volem contemplar tal com és, sense afegitons que la malmetin,
i no és de rebut implantar pals i banderes, a tots els cims, a tots els rocams,
a tots els símbols, impedint la captació d’imatges “naturals” perquè son
artificialitzades per aquests símbols. I els podem veure tapant arcs romànics,
ponts antics, campanars, façanes i finestres d’il·lustres monuments, ...en una
mena d’ostentació d’estar posseïts del poder per fer i posar el que es vulgui,
allà on es vulgui. Sincerament, no és la millor manera de construir un nou país
si això és el que es pretén o és pretenia.
I és que l’afany per veure qui posa més símbols, i en els llocs més
inversemblants, arriba a embafar i a considerar necessari retornar al seny i a
la normalitat. Qui cregui adient embolcallar la imatge de l’Abad Oliva, amb
cintes grogues, o pintant de groc algun altre dels monuments de Vic, a banda
d’escanyar amb cintes grogues, la majoria d’arbres del centre urbà, no té present la propietat col·lectiva, ni el
respecte pels ideals de tots, no només d’una part.
Però, és que ben aviat comprovaran, el que deia al principi: “totes les
masses, piquen”, i comença haver-hi un embafament de símbols, i un desig de
retorn a la normalitat , amb peticions de fer complir les ordenances
municipals, per una banda, i les de protecció al medi natural, per altra, que
tard o d’hora s’hauran de fer complir. Es més, en molts pobles i ciutats, es va
demanant un canvi radical, en la vista grossa que s’ha fet, envers aquestes
actituds d’usurpació dels espais públics, per passar a la seva restricció i
limitació.
Es més, qui cregui que la proximitat a les eleccions municipals de maig de
l’any vinent, farà incrementar la col·locació de símbols, creient pugui aportar
vots a les seves candidatures, es poden trobar, en una influència a l’inrevés .
Es a dir, que millorin resultats, aquelles candidatures que simplement es
comprometin a retornar als temps passats, on els espais públics, eren
respectats , preservats i protegits, com a propis de tots els ciutadans, i no
només d’una part.
Es poden entendre, les ganes de criticar, reclamar i
blasmar actuacions polítiques i judicials, però hi ha altres vies per fer-ho
que les d’apoderar-se dels espais públics, convertint-los en espais
particulars. La millor via per la protesta, és el respecte vers les opinions
dels altres. Ara, sembla que alguns només vegin els seus símbols, com els
autèntics, els únics, els que poden ocupar-ho tot, en tot moment. Estem més a
prop d’un embafament col·lectiu que serà seguit del necessari , respecte
col·lectiu per la diversitat i pluralitat, de tots.# posted by joan roma cunill @ 11:39 AM 
