Friday, August 31, 2018
ALGÚ PENSA EN GOVERNAR ? - art. Regio 7
ALGÚ PENSA EN GOVERNAR ?
Tots els qui ostentem algun càrrec institucional, sabem la
importància de formar equip i tenir un pla d’actuació, a curt, mitjà i llarg
termini. La gestió diària, és tant fonamental, com la planificació, a més llarg
termini, i tot plegat depèn de disposar d’un equip de persones, polítiques i
tècniques, per dur a terme les decisions pertinents a cada lloc i moment.
Aquest, és un principi de primer de bàsica, que no cal ni
discutir, de tant obvi com és. Es tant elemental que fa fredor veure com no
s’aplica en el govern de la Generalitat. Ben
aviat, farà un any de les eleccions al Parlament, i s’acaben de complir els
primers cent dies del Govern Torra, per no dir del govern provisional, d’un
president que se’n considera, per delegació d’un altre que no ho és...
Deixades ja aquestes excepcionalitats, mai imaginades ni
aquí, ni en cap altre indret del món, el problema és que no tenim un autèntic
govern, al capdavant de la Generalitat. Es
a dir, després d’un ampli retard en la formació de govern, aquest es
constitueix sense vocació d’equip, sinó de repartiment de poder entre dos
partits ( Junts x Cat, i ERC), que funcionen com compartiments estancs, sense
la deguda transversalitat ni fluïdesa, amb un comandament únic, del president.
El que veiem i constatem son accions individualitzades,
departament per departament, sense una coordinació inter departamental, ni una
presidència efectiva. Cadascú va per on millor li sembla, produint un
desconcert , a nivell territorial i institucional, sense cap previsió de canvi,
com per conjuntar les peces i fer que la maquinària funcioni , a nivell global.
Per entendre’ns, no tenim un autèntic govern, sinó un
conjunt de conselleries, que van improvisant algunes accions i actuacions,
sense quedar lligades per un pla de govern que indiqui quins son els objectius
concrets.
En totes les democràcies, es donen els cent primers dies,
com un termini de pau i treva, per donar temps al govern, a mostrar les seves
prioritats i objectius. Aquí no es disposa de pla de govern, ni de pla concret,
conselleria per conselleria. Es més, per evitar les diferències de criteris i
de funcionament, que podien haver provocat fortes discussions en el Parlament,
es pren la decisió de tancar el Parlament, fins a principis del mes d’octubre.
De fet, serà curiós assistir al debat de política general,
en el ple extraordinari d’octubre, per saber si realment el govern disposa
d’algun pla, en concret, o simplement es limita a passar el temps, a l’espera
de la convocatòria de noves eleccions, com alguns diputats comenten, per a
finals d’aquest mateix any.
Si això fos així, la provisionalitat en la que estem vivint
ara, continuaria fins a finals d’any, amb la incertesa de si unes noves
eleccions ajudarien a resoldre la situació actual. Per les enquestes, internes
i externes, que van apareixent, no sembla haver-hi cap gran desplaçament de
vot, com per fer previsions de canvis substancials.
Ara bé, que un país no tingui un govern efectiu, conjuntat,
amb un bon pla de govern, amb objectius clars, suposa una anomalia política de
primer ordre, i la pèrdua de grans oportunitats de present i futur. Cada dia,
hi ha novetats per resoldre, i els temes no es poden deixar per a més endavant,
perquè hi ha necessitats que
obliguen a decidir.
De moment, per gestions fetes, i per informacions rebudes,
no disposem d’un govern efectiu. La improvisació i la provisionalitat son
habituals, a l’espera de no se sap ben bé què. L’anomalia que suposa tenir un
president , per delegació, que ha d’anar a Bèlgica a rebre ordres, i no actua
com director dels departaments, fa del tot impossible el bon funcionament d’una
estructura de govern. Algú hauria d’exigir acabar amb aquesta provisionalitat i
pensar en governar. Portem sis anys d’anomalia política, amb uns danys molt
elevats, com per allargar més aquesta situació. Algú pensa en els ciutadans ?