Thursday, July 19, 2018
VIURE DE SUBVENCIONS - art. Diari de Terrassa
VIURE DE
SUBVENCIONS.
Poca gent sap de què viuen els ajuntaments, i molt menys , els més petits.
La realitat és que amb els impostos i taxes dels veïns, es paguen les despeses
del dia a dia, i amb les aportacions de l’Estat, i la Generalitat, es fan
alguns coses extres. Ara bé, sense les subvencions de les administracions,
dites superiors, els ajuntaments petits no podrien fer res de res. Es a dir,
els ajuntaments petits sobreviuen gràcies a les subvencions. La dependència és
total.
El perquè d’aquesta dependència, rau en la organització del país, que no ha
volgut mai donar prou recursos als ajuntaments, per així poder-los tenir
controlats i condicionats. D’aquesta manera son les administracions superiors,
les que decideixin com i quan ajuden, imposant criteris i condicions que ben
poc tenen a veure amb l’autonomia municipal. Aquí surten les contradiccions,
entre les proclames d’independència, i el sotmetiment a les condicions dels que
donen els diners.
I per entendre fins a quin punt depenem de les altres administracions,
podem dir que no es pot fer cap inversió mitjana o gran, que no vingui subvencionada
per la Diputació de Barcelona, la Generalitat o algun pla d’ajudes estatal o de
la UE. Els ajuntaments de la província
de Barcelona , son uns privilegiats, respecte les altres tres províncies per
disposar d’una diputació potent, a diferència de les altres tres. La diferència és tant abismal, que de fet,
s’està creant un país a dues velocitats. M’explico.
Per culpa del procés independentista, la Generalitat, ha oblidat els
ajuntaments i s’ha dedicat a tasques de promoció i propaganda, en comptes de
fer front a les necessitats de govern. A més el brutal deute i endeutament que
pateix, ha esborrat del mapa les subvencions que concedia, de manera que , a
nivell municipal, la Generalitat és com si no existís. Plans d’ajuts de gran
rellevància en el passat com el PUOSC ( pla únic d’obres i serveis de
Catalunya) ha deixat d’existir, i subvencions per molts altres concepte, els hi
ha passat el mateix. Per tant, els ajuntaments petits, han quedat totalment en
mans de les Diputacions.
I els que estan a Barcelona, han comptat amb les subvencions de la
Diputació, però en les altres tres províncies, les subvencions son
insignificants. Abans la Generalitat podia exercir un paper corrector, ara, ni
això. I les diferències son brutals. Un ajuntament de semblant nombre
d’habitants, pot tenir tres o quatre vegades més ajudes si es troba a la
província de Barcelona que si està en una de les altres tres. Ni és just ni és
lògic, perquè cada quatre anys, les diferències es fan més i més grans.
Tampoc és just el sistema de subvencions perquè obliga a demanar-ne cada
any o cada quatre anys, en un sistema lent i massa dependent de qui governa les
institucions. No sempre els criteris de repartiment son objectius i
transparents, de manera que el clientelisme i partidisme, fa aparició , tot
sovint, quan al cap i a la fi, es juga amb diner públic, que és de tots. En
aquest camp de les subvencions convindria actuar de manera decidida en el futur
immediat per a garantir una major independència financera dels ajuntaments.
Ara toca improvisar i esperar si les peticions fetes, donen bon resultat o
no. O si els plans d’ajuts, coincideixen amb les necessitats del poble. No
deixa de ser el joc dels disbarats perquè a vegades et donen diner, per temes
que no en tens necessitat, i en canvi no
en trobes pel que realment necessitaries. Estem lluny d’aconseguir racionalitat
en el bon ús del diner públic, però el sistema de funcionament de les
administracions està basat en criteris de repartiment que troben greus
dificultats per ser modificats. Es un dels temes pendents, a tots els nivells.
Mentrestant, qui millor coneix el sistema, millor se n’aprofita. Ho puc ben
assegurar amb la llarga experiència adquirida.
# posted by joan roma cunill @ 10:52 PM 
