Tuesday, July 10, 2018
PROHIBIR PER PROTEGIR - art. el 9 Nou
PROHIBIR PER
PROTEGIR.
En el nostre país, estem molt lluny d’aconseguir compatibilitzar les crides
a la protecció amb l’exercici real d’aquesta protecció, es tracti de medi
natural, d’espècies de fauna o flora, o de multitud d’altres aspectes de la
vida quotidiana. Al final, arriba el moment de prendre decisions més
dràstiques, i arribar a la prohibició, amb les conseqüents mesures coercitives.
Es el que , al final, hem decidit fer els ajuntaments, responsables d’algun
tram de la Riera de Merlès. Aquesta, és una de les rieres més ben preservades
de Catalunya, amb interessants exemplars de fauna i flora, en perill
d’extinció, sinó la protegim de forma immediata i contundent.
Una riera que neix a Sant Jaume de Frontanyà ( Berguedà) baixa cap a Les
Llosses ( Ripollès), continua per Borredà, la Quar, Lluçà, Sta. Maria Merlès,
Puig-reig i conflueix amb el Llobregat, dintre del terme municipal de Gaià (
Bages). Quatre comarques, vuit municipis, amb algun tram, declarat zona PEIN (
espai interès natural), però no en altres trams...No és gens fàcil gestionar, i
posar-nos d’acord, en com protegir-la, i com posar en marxa mecanismes que han
de superar no solament comarques diferents, sinó, fins i tot províncies. Però,
el treball intens dels darrers anys, comença a donar els seus fruits.
Vull recordar que trenta anys enrere, aquesta riera va viure autèntiques
invasions de campistes, amb xifres esgarrifoses que feien tremolar, en el cas
d’algun incendi en aquesta zona. En determinats caps de setmana, havíem
comptabilitat 600 tendes, amb els seus corresponents vehicles, posats per
camps, prats, boscos, camins i caminets...impossible ordenar, impossible
protegir. Va ser el moment, en que vàrem iniciar accions per evitar danys
irreparables. Una d’elles fou facilitar la implantació de quatre càmpings ( 1,
a Les Llosses i a Santa Maria de Merlès, i 2, a Borredà).
Aquesta actuació, juntament amb un inici de supervisió i control, va
permetre eliminar les invasions anuals, i portar una certa tranquil·litat a tot
el territori, fins que la crisis econòmica d’aquests darrers anys, ha tornat a
obrir la caixa de trons, i portar multituds , al llarg d’una vintena de
quilòmetres, amb altes concentracions, en una part d’aquest tram. Les causes:
la crisis. Es més barat anar a una riera que pagar entrada en una piscina. La
organització de festes i celebracions, pensant que la natura és de tots i si és
de tots, és meva, i puc fer-hi el que em doni la gana...La limitació i control,
en altres parts del territori, com el Torrent de la Cabana, que arribats a la
xifra d’usuaris, en deixa molts sense lloc, i en busquen algun altre de més o
menys proper, etc.
Arribats en aquest punt, els ajuntaments, conscients de la fragilitat del
medi natural, podíem prendre dues decisions. La de donar-nos per vençuts o la
d’ajuntar-nos per evitar danys irreparables a un espai privilegiat. Aquesta és
la opció decidida i des de fa uns quants anys, anem prenent decisions, per a
regular estrictament l’ús de la zona. Cada any, hem emprés accions més i més
decidides i rigoroses, fins arribar a l’any actual, en que contemplem la
regulació de l’accés a alguns dels trams.
PROHIBIR PER PROTEGIR, és la única sortida per garantir la supervivència de
les espècies, algunes d’elles autòctones. He de dir que hem aconseguit millores
i avenços en la protecció però amb esforços i costos elevats, tant a nivell
d’inversions en senyalització, com en vigilància, neteja i protecció. Quedaríeu
bocabadats de veure el munt de deixalles que s’arriben a acumular i les
dificultats per treure-les quan alguns creuen que amargar-les és la millor
opció perquè desapareguin. De la vista, sí, però no de la natura. En aquests
moments, agrupats tots, coordinats per l’Agència de Desenvolupament del
Berguedà, i amb ajut dels Consells comarcals corresponents i de la Diputació de
Barcelona, emprenem una nova via per a la protecció de tot el curs de la riera,
des d’on neix fins on acaba. Ja tenim la mateixa Ordenança tots els ajuntaments
i ja es poden imposar sancions per males pràctiques. Es el que hem dit, prohibir
per protegir. Segur que tots ho veiem com la via inevitable.
# posted by joan roma cunill @ 11:19 PM 
