Thursday, July 19, 2018
FINS QUAN SENYORS ...? - art. Blogesfera socialista
FINS QUAN SENYORS
...?
Si algú tenia algun dubte sobre en quines mans estem els catalans, ho pot
començar a comprovar. De fet, el que passa ara, és la crònica d’uns
esdeveniments anunciats, sis anys enrere, quan Artur Mas, va decidir emprendre
la ruta cap a “terres ignotes”. Ara, ja sabem què son les “terres ignotes”, i
les seves conseqüències.
L’astúcia i l’estratègia anunciades, com a factors que havien de guanyar,
les males arts i la democràcia ,de baixa intensitat ,del govern central, ha
donat llum a tota mena d’artefactes , en un procés que passarà a la història
per les seves improvisacions, falsedats, presses, interpretacions, manca
d’autocrítica, ...i mediocritat extrema dels seus protagonistes, alguns d’ells
amb un ego, sortit de mare, que produeix i produirà molts més ridículs, a
nivell mundial.
Com ex diputat , durant quatre legislatures, en el Parlament de Catalunya,
sento una vergonya immensa davant les imatges, i les decisions de la Mesa , i del conjunt de la Cambra Catalana.
No es pot convocar Ple, sense haver aprovat prèviament , la Mesa del Parlament ,un ordre
del dia, amb tots els ets i uts. No es pot produir un empat, en una Mesa de 7
membres, amb la paradoxa que dos dels seus membres, del mateix grup
parlamentari, votin diferent. I encara menys, es pot suspendre un Ple, quan
tothom està ja convocat i present...els qui volien donar lliçons de democràcia
i d’autogovern, ens l’estan destrossant.
Fins quans senyors/ es, representants del poble català, faran servir el
Parlament com a lloc pel seu pim – pam – pum, personal o partidista ? El
prestigi de Catalunya, adquirit, al llarg de la seva història, i molt
especialment ,arran els primers dies de la Transició , està per terra. Estem reproduint
imatges i fets, esbombats per tota la premsa mundial, de forma similar a la de
cambres legislatives, de països del tercer món. Però, més greu encara, tenim un
govern que no governa, ocupat i preocupat en les lluites internes, en comptes
de voler atrapar el temps perdut. I recordem el calendari recent.
Eleccions el 21 de desembre de l’any passat. Constitució del nou govern, el
dia 2 de juny d’aquest any. Parlament inactiu durant mig any, per no disposar
de govern, i no poder exercir les competències que li atorga l’Estatut
d’Autonomia, i ara que té govern, no governa, conseqüentment el Parlament,
tampoc pot actuar segons li pertoca.
I ahir, després d’un Ple que no va ser-ho, esgotats per tanta lluita
estúpida i inútil, se’n van de vacances fins a finals de setembre o principis
d’octubre. No sé si el trencament d’ahir, entre els dos partits
independentistes, fou teatre o simple desgavell, per no saber cap on anar ni
cap on tirar, però el mal sobre les institucions d’autogovern és terrible. No
hi ha lideratge,ni en el govern , ni en el Parlament, de manera que estem
vegetant, sota la influència d’un personatge, fugitiu, ego cèntric, i carent de
sentit de país i d’estat, que s’ha cregut redemptor o il·luminat per conduir el
país cap objectius desconeguts.
I van, i el segueixen, com un nou messies , uns quants fidels que li deuen
el càrrec i sou, molt més importants que la resolució dels problemes dels
ciutadans de Catalunya. Fins quan senyors ....? No esperin gaire a tallar
d’arrel aquesta etapa, no sigui que prenguem tots mal.
# posted by joan roma cunill @ 1:15 AM 
