Thursday, July 26, 2018
EL PRESIDENT NO TÉ QUI EL CONVIDI - art. Diari de Terrassa
EL PRESIDENT NO
TÉ QUI EL CONVIDI.
La setmana passada, en aquestes mateixes pàgines, exposava la total
dependència dels petits ajuntaments, de les subvencions procedents de les
administracions dites superiors: Diputació, Generalitat, Govern Central, i UE.
Difícil missió, perquè no queda bé, inaugurar obres, pagades per altres
administracions, i d’obres pròpies no n’hi ha. Aleshores, què fer ? Buscar,
obres de la UE que
puguin passar com de la
Generalitat , ni que sigui perquè els diners hi passen, uns
dies a la seva caixa. O perquè si son de la UE , son de tots, i si son de tots, les podem fer
passar com a “nostres “.
Però, tampoc n’hi ha moltes d’aquestes, de manera que el president té un
problema per a poder viatjar pel país, i sentir-se útil. Es més, els alcaldes
solen convidar el president per inaugurar una obra determinada, sí però , al
mateix temps per aprofitar l’ocasió i tractar altres temes pendents, o per
demanar nous ajuts. I ara, pocs temes pendents hi ha, i encara menys,
possibilitats d’ajuts, de manera que la immobilitat és obligatòria, a no ser
que vulguin anar a pronunciar pregons, en qualsevol barri de poble o ciutat.
Presidir l’entrega de trofeus de petanca, de puntes al coixí o de competicions
d’estibar la corda...
El panorama pot donar peu a comentaris frívols, però la realitat és molt
dura i preocupant. La paràlisis de l’obra constructora de la Generalitat és
pràcticament total, i en tots els àmbits i territoris, afegida a la paràlisis
de la majoria d’ajuntaments, que no han rebut cap subvenció , des de fa anys.
En tants anys de tenir el cap en el procés, no hi ha hagut temps per
dedicar-se a la vida quotidiana, ni a repensar el futur. Les obres programades,
anys enrere, van acumulant retards, i més retards, fins el punt que ja ningú es
creu la nova programació. Si diuen que el desdoblament de la C-16 ( Eix del Llobregat) de
Berga al Túnel del Cadí, està prevista per el 2017, i estem en el 2018, ja
podem imaginar que no el veurem fet fins d’aquí uns anys. Quants ? Ni ells
mateixos ho saben.
Poso aquest exemple, com en podria posar un centenar d’altres, relacionats
amb carreteres, depuradores, portades d’aigua, en alta, ampliacions escoles,
instituts, estacions busos, col·lectors, lleres de rius....i és que la gestió
dels afers públics, fa anys, no té cap prioritat per part del nostre govern.
Enfrascats en sortir del marc estatutari i constitucional, han deixat enrere
tot el que suposa administrar i resoldre problemes quotidians, de present o de
futur.
No els estranyi, doncs, que el president no tingui qui el convidi perquè no
hi ha obres per inaugurar, ni per posar la primera pedra, ni per impulsar a
curt termini. I he de dir que l’arrencada del nou govern no augura cap
espectacular canvi de tendència. Veiem una notable desconfiança entre uns
departaments i uns altres, falta de coordinació general, i absència d’un cap de
govern, entès com a tal, que no tingui el cap en un altre país, sinó en el seu
propi despatx, encara que sigui un despatx secundari del Palau de la Generalitat , perquè
el ex president no li deixa ocupar el que li correspondria.
Massa incerteses i massa poca serietat, al cap de tants anys de
provisionalitat, i absència de govern autèntic. I que no pateixi, si la
maquinària es posa en marxa, segur trobarà qui el convidi. El que esperem i
desitgem, és retornar a l’activitat frenètica del passat.
# posted by joan roma cunill @ 10:39 PM 
