Thursday, July 12, 2018
DELEGATS I DELEGACIONS, PRESCINDIBLES - art. Diari de Terrassa
DELEGATS I
DELEGACIONS, PRESCINDIBLES.
Durant vint anys, vàrem estar discutint en el Parlament, sobre si calia o
no recuperar la vella divisió territorial ,de temps de la República, en 9
regions o vegueries, i les 38 comarques
de Pau Vila. La guerra civil no va permetre posar en marxa aquella
organització, i amb la democràcia recuperada, les coses es veien de manera molt
diferent, segons partits i territoris.
Amb tot, al final ,el país es va comarcalitzar, afegint 3 noves comarques a
les 38 inicials, i fa un parell d’anys, s’hi va sumar la del Moianès, fent el
total de 42 que ara tenim. El debat sobre la regionalització va ser molt més
llarg i dur, perquè tothom vol ser la capital d’alguna cosa. Les ciutats es
barallen per tenir conselleries, delegacions, ...o el que sigui. Això suposa
edificis, funcionaris, ...moviment, i per tant, el debat sobre la organització
territorial, esdevé una batalla sobre qui té més parents i amics que puguin
concedir el títol de capital.
Els experts proposaven una modificació simple de l’estructura provincial.
Les 4 províncies estan prou arrelades com perquè facin un bon servei, encara
que provinguin de temps , gens gloriosos, però com que aquí, tot el que ve de
Madrid, està mal fet, calia modificar l’estructura. Aleshores, el més prudent
hagués estat, passar de 4 províncies – regions, a 5. Simplement repartint la de
Barcelona, entre àrea metropolitana i la resta.
Però, no, De 5 vàrem passar a 7, per afegir, les Terres de l’Ebre, i les de
l’Alt Pirineu – Aran. Semblava que amb 7 ja ens quedaríem quiets, però no,
tampoc. El Penedès no estava bé, i aspirava a ser també regió, i ja està. Amb
prou padrins i pressions, heus aquí que ja en tenim 8. I no tingueu cap dubte
que en qualsevol moment, hi haurà algun nou moviment per a crear la
novena...temps al temps.
Ara bé, perquè aquesta llarga introducció ? Doncs per constatar que al
final aquesta organització no serveix. Com tantes altres coses, arriba trenta
anys tard. Tenia la seva lògica, organitzar el país, en 5 regions, però no en
8. I trenta anys enrere, però ara, amb les noves carreteres i noves
tecnologies, ens és igual on està el govern. Es més, com alcalde, prefereixo
anar directament a Barcelona que no pas, anar donant voltes entre Manresa, Vic,
i Barcelona.
Hem creat una estructura que no ha descentralitzat el país, ni ha
desconcentrat el govern, simplement l’ha repartit en petits trossos per
justificar l’existència de delegacions i delegats. Es una bona manera de
col·locar una dotzena de càrrecs institucionals a cada seu territorial, però el
servei que donen és totalment prescindible.
Es a dir, com alcalde, no passo mai per una delegació ni un delegat, me’n
vaig directament on hi ha el poder i el poder de decisió està , en tot i per tot, a Barcelona. Perquè
perdre el temps, entremig, si pots anar directament al gra ? La idea de
descentralitzar i desconcentrar el poder, era positiva, en els primers anys de
funcionament de la Generalitat recuperada, però , ara, el que pertoca és donar
més poder de decisió als ajuntaments, convertir els consells comarcals en
mancomunitats, i oblidar-nos de les vegueries o regions, perquè no son ni carn ni peix.
Un petit país com el nostre no ha de tenir tantes administracions i la
realitat és que les delegacions estan buides de poder. Fan tràmits
administratius, burocràtics, però cap Conselleria els hi delega poder real, de
manera que simplement vegeten, fan la viu viu, però costen un ronyó a tots
plegats. Es una cosa semblant al paper de les ambaixades catalanes que queden
molt bé sobre el paper, però que en realitat no tenen cap utilitat. Si anem
sumant diner i més diner, de tot el que muntem, sense necessitat, comprovarem
com el país gasta una fortuna en organismes prescindibles.
# posted by joan roma cunill @ 10:41 PM 
