Tuesday, July 17, 2018
CRIDA NACIONAL, UN ALTRE INVENT - art. Nació Digital Solsona
CRIDA NACIONAL – UN ALTRE INVENT.
D’invent en invent, fins el desastre final. Aquest podria ser el títol d’un
llibre – ficció, sobre els experiments ,en l’antic espai convergent. Son tantes les coses que passen en pocs dies,
que ja no recordem, el passat més recent.
Qui recorda, Junts x Sí ? Qui sap ,quins eren els principals candidats de
Junts x Cat ? Qui sabria detallar la desaparició de CDC, per esdevenir el
PDECAT ? Algú pot aventurar si aquest darrer partit, sobreviurà a la
Conferència Nacional d’aquest cap de setmana ? Qui pot donar el nom del
president/a del PDECAT ? Sap algú el càrrec que ostenta Artur Mas ? On està
ubicat Carles Puigdemont? I Quim Torra ?
Quan un partit perd el nord, i deixa el timó en mans d’oportunistes,
acabats d’arribar, té per segur que no se’n sortirà. La creació de Convergència
Democràtica de Catalunya, fou un encert per quan aplegava un immens cercle, que
anava del centre, al centre – dreta, amb uns tocs de nacionalisme, no
extremista, molt còmode per a la majoria de la classe mitjana del país.
Durant pràcticament 30 anys, fou el centre de la política catalana, amb
grans oportunitats per condicionar la vida política espanyola, durant els
mandats de Felipe González, J. M. Aznar, i Rodríguez Zapatero. El seu paper
moderador, i pragmàtic, li permeté
sobreviure en mig de tempestes i maldats. L’afany oportunista de sortir del
cercle, per construir un relat independentista, que mai havia tingut, el va
portar cap a terres ignotes de les quals encara no ha sortit.
I tot fa pensar, que està a punt d’arribar, no a la Itaca somiada, sinó als
penya segats, on pot quedar destrossat , de per vida. I és que voler sobreviure,
posant en mans de gent inexperta, egocèntrica, i carent d’ideologia, el partit,
no fa més que avalar la pèrdua de la identitat i del caràcter de l’antic
partit. No s’entén com Artur Mas va posar en mans de Carles Puigdemont, el
futur de Convergència. Tampoc s’entén la barreja caòtica de partits, per
conformar Junts X Sí, i encara menys, presentar-se sota el nom de Junts x Cat, permetent
que Puigdemont decidís qui anava a les llistes del Parlament. Ara, el PDECAT
està en minoria, en una candidatura en que s’han conformat 3 grups, cada vegada
més allunyats, uns dels altres.
Per acabar de reblar el clau , Puigdemont, amb el seu acòlit, Quim Torra,
decideix aparcar el PDECAT, i llençar-se a crear un nou artefacte polític, sota
el nom de CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA. Sota aquest nom vol aplegar tota
mena de gent, a imatge i semblança de l’ANC i Omnium, per mirar de fer una opa
hostil a tot el marc independentista. En definitiva, voldria quedar sol, en la
representació del món independentista, obviant l’existència d’ERC, i fins i tot
de la CUP. Tothom a dintre, i qui no hi sigui, no tindrà part en el repartiment
del pastís que pensa obtenir en les eleccions municipals i europees, del maig
de l’any vinent.
El culte a la personalitat, la simplificació dels missatges, el fanatisme
ideològic, i l’estratègia de la confrontació, son les eines principals del nou “moviment”. Tot està inventat, i no fan res que no haguem
vist en altres moments i altres latituds. Necessiten l’enemic exterior, per
reivindicar la seva pròpia existència, i no els interessa el diàleg ni el
pacte, perquè perdrien la seva raó de ser. Un nou invent, per continuar vivint
del seu relat. No sembla haver trobat l’entusiasme ni la participació que
havien imaginat , i és que el país comença estar cansat de tants invents i
tantes confrontacions estèrils.
# posted by joan roma cunill @ 7:48 AM 
