Monday, July 02, 2018
CONTRADICTÒRIA POSICIÓ - art. Nació Digital Solsona
CONTRADICTÒRIA
POSICIÓ.
No entenc als
protagonistes del procés independentista. Durant anys ens havien venut que la
seva estratègia i voluntat era marxar d’Espanya, per les bones o les males.
Creaven república, preparaven tot per “construir estructures d’estat,
finançament d’estat, relacions exteriors, i fins i tot un exèrcit català”. Tot,
per conformar un nou estat que estaria dintre de la UE, de forma automàtica
perquè consideraven impensable una UE sense Catalunya. Tot estava lligat i
preparat, per trencar el cordó umbilical, i caminar sols, lluny de l’estat
opressor.
Així ho
expressaven personatges rellevants del procés. En primer lloc tots els membres
del Consell Executiu amb Carles Puigdemont al front, però tot seguit, els
principals diputats i impulsors, recorrien el país, portant la bona nova, de la
imminent independència, preparada amb pèls i senyals, pels intel·lectuals del
procés. Qui no recorda el reguitzell de conferències de Lluís Llach, Germà Bel,
Xavier Sala Martín, Santiago Vidal, i mig centenar més de càrrecs
institucionals, de partit, periodistes, etc ?.
També hem de
recordar els papers del procés, en els quals es transmetien les previsions per
ocupar ports i aeroports, centres neuràlgics, organismes rellevants, etc, en el
que havia de ser una proclamació i una acció immediata per posar en marxa el
nou país. Tot estava escrit, tot estava planificat i fins i tot, tot estava
dit.
Però, ara ens
trobem amb una contradictòria posició. Cap dels dirigents, assumeix les
propostes, i els discursos fets, un any enrere. Ja no diem , dos o tres anys,
enrere. Es a dir, o abans mentien, o menteixen , ara. Qui vulgui pot recórrer a
les hemeroteques de diaris, revistes, ràdios o televisions, i a tot arreu
trobarà referències sobre els objectius perseguits, i les mesures que es
prenien, per assolir-los. Com pot ser no reconèixer ara, el que es pretenia
fer, aleshores ? Perquè no tenir la valentia d’assumir les responsabilitats
pròpies, fent front a les conseqüències que se’n puguin derivar.
Queda fatal, veure
com tothom s’escapoleix dels temes, i vol fer veure que tot eren paraules i més
paraules, sense la voluntat de portar-les a la pràctica. Sembla com si els dies
6 i 7 de setembre de l’any passat, no haguessin existit, o com tampoc haguessin
existits despeses, decisions i implementacions d’accions, destinades a desobeir
el tribunal constitucional, o els propis òrgans del Parlament i de la
Generalitat, com és la Comissió Jurídica Assessora.
Estem, en una
batalla per un relat imaginari. Es a dir, els tribunals entenen com a delictes
les accions i decisions preses, amb ànim de subvertir l’ordre constitucional.
En canvi els dirigents i impulsors, defensen la innocència de les accions
empreses, perquè no tenien l’ànim de trencar ni vulnerar la legalitat vigent.
Francament sorprenent i contradictori, perquè no era això el que ens havien dit
i redit, durant mesos per no dir anys ?. Sempre havia quedat clar,
l’incompliment de les normes vigents, si no permetien emprendre la via
decidida. O no era això? Haurem de prendre com a principal testimoni de la
veritat real de les coses, a l’ex consellera Clara Ponsatí ?. Curiós testimoni,
per a uns i altres. Parlo dels independentistes i dels constitucionalistes. Serà
un testimoniatge, digne de ser escoltat. Veurem en que queda, el que realment
es volia fer, i que realment es va fer.
# posted by joan roma cunill @ 6:01 AM 
