Sunday, July 22, 2018
AD CALENDAS GRAECAS- art. Nació Digital Solsona
AD CALENDAS
GRAECAS.
Hem assistit , en viu i en directe, a una nova forma de fer política,
consistent en “teledirigir” un congrés des d’Alemanya, passant per un president
– adjunt, i un grapat de seguidors fidels, conscients que deuen el càrrec i el
sou, al primer, i no és pas qüestió de posar-los en perill, tot i que es puguin
interrogar sobre quin serà el final de tot plegat. Es troben en plena pendent
de bola de neu, i no hi ha temps, ni per pensar.
Per això, el PDECAT no tenia cap possibilitat de sobreviure als embats dels
presidencialistes. O s’està amb el president fugitiu, o s’està contra ell, i de
moment, és ell qui dicta el camí a seguir, encara que pocs el vegin clar, o
factible. Es igual, Puigdemont exerceix de president il·luminat i exigeix
obediència cega, no sigui cas que comenci a tombar candidatures municipals,
diputats provincials, presidents de diputacions, etc, etc. Tant senzill, tant
lamentable.
Però, aquest congrés portarà cua, perquè no tot es pot imposar ni tot es
pot exigir, sense esperar que la realitat posi les coses en el seu lloc. Els
impulsors del procés sobiranista es neguen a admetre el fracàs. No volen sortir
a dir a la gent que va ser enganyada, i que el unilateralisme no té cap
possibilitat de reeixir. Per tant, han de buscar excuses i revolts per
continuar la ficció, i fer veure que estem en una paradeta, per agafar un nou
impuls, abans el salt definitiu....que sigui en el buit, o contra les roques,
no ho expliquen.
Amb tot , heus aquí com per un estret marge de vots, s’ha tombat la
proposta de “fer efectiva la república de forma immediata”, pel text
guanyador:” fer efectiva la república el més aviat possible”. Què vol dir això, doncs, deixar-ho AD
CALENDAS GRAECAS, que és com els romans expressaven la llunyania en que un fet
succeís.
Poc a poc, amb dosis molt petites, la realitat es va imposant, i tenir a
Madrid un govern central, radicalment diferent al del PP, porta a molts
independentistes a tocar de peus a terra, i a preguntar-se si veritablement es
pot aconseguir la independència, en
AD CALENDAS
GRAECAS.
Hem assistit , en viu i en directe, a una nova forma de fer política,
consistent en “teledirigir” un congrés des d’Alemanya, passant per un president
– adjunt, i un grapat de seguidors fidels, conscients que deuen el càrrec i el
sou, al primer, i no és pas qüestió de posar-los en perill, tot i que es puguin
interrogar sobre quin serà el final de tot plegat. Es troben en plena pendent
de bola de neu, i no hi ha temps, ni per pensar.
Per això, el PDECAT no tenia cap possibilitat de sobreviure als embats dels
presidencialistes. O s’està amb el president fugitiu, o s’està contra ell, i de
moment, és ell qui dicta el camí a seguir, encara que pocs el vegin clar, o
factible. Es igual, Puigdemont exerceix de president il·luminat i exigeix
obediència cega, no sigui cas que comenci a tombar candidatures municipals,
diputats provincials, presidents de diputacions, etc, etc. Tant senzill, tant
lamentable.
Però, aquest congrés portarà cua, perquè no tot es pot imposar ni tot es
pot exigir, sense esperar que la realitat posi les coses en el seu lloc. Els
impulsors del procés sobiranista es neguen a admetre el fracàs. No volen sortir
a dir a la gent que va ser enganyada, i que el unilateralisme no té cap
possibilitat de reeixir. Per tant, han de buscar excuses i revolts per
continuar la ficció, i fer veure que estem en una paradeta, per agafar un nou
impuls, abans el salt definitiu....que sigui en el buit, o contra les roques,
no ho expliquen.
Amb tot , heus aquí com per un estret marge de vots, s’ha tombat la
proposta de “fer efectiva la república de forma immediata”, pel text
guanyador:” fer efectiva la república el més aviat possible”. Què vol dir això, doncs, deixar-ho AD
CALENDAS GRAECAS, que és com els romans expressaven la llunyania en que un fet
succeís.
Poc a poc, amb dosis molt petites, la realitat es va imposant, i tenir a
Madrid un govern central, radicalment diferent al del PP, porta a molts
independentistes a tocar de peus a terra, i a preguntar-se si veritablement es
pot aconseguir la independència, en contra de tot i de tots, començant pels
propis ciutadans de Catalunya, que com demostren les enquestes, poc a poc, van
admetent una solució negociada al conflicte que passi per una millora de
l’autogovern.
De fet, ERC ja ha avançat molt per aquest camí, i de les enquestes se’n
desprèn que la gent veu bé aquest canvi d’estratègia i objectius, oblidant vies
unilaterals, i vulneració de les lleis vigents. Dintre del PDECAT es mouen
diverses opcions, i no deixa de ser curiós i paradoxal que una llista
alternativa a la oficial, feta de pressa i corrents, amb gent sense cap
rellevància pública, hagin obtingut un 30 % dels vots dels congressistes. Es un
resultat, enorme que ha de portar a meditar als oficialistes, si estan fent bé,
les coses o estan en vies de provocar un trencament intern.
Qui t’ha vist CDC, i qui et veu ¡¡¡ . Desapareguda, reinventada, torna a
ser esborrada per fondre’s en un artefacte electoral que no ha causat cap
entusiasme ni cap novetat. Mateixos objectius, mateixos protagonistes, mateixos
vicis...simplement per a convertir-se en una joguina en mans del president
fugitiu. Esperem ell ens il·lumini sobre el terme AD CALENDAS GRAECAS, en
relació a fer efectiva la república. Estem cansats d’enganys , falsedats i
invents.contra de tot i de tots, començant pels
propis ciutadans de Catalunya, que com demostren les enquestes, poc a poc, van
admetent una solució negociada al conflicte que passi per una millora de
l’autogovern.
De fet, ERC ja ha avançat molt per aquest camí, i de les enquestes se’n
desprèn que la gent veu bé aquest canvi d’estratègia i objectius, oblidant vies
unilaterals, i vulneració de les lleis vigents. Dintre del PDECAT es mouen
diverses opcions, i no deixa de ser curiós i paradoxal que una llista
alternativa a la oficial, feta de pressa i corrents, amb gent sense cap
rellevància pública, hagin obtingut un 30 % dels vots dels congressistes. Es un
resultat, enorme que ha de portar a meditar als oficialistes, si estan fent bé,
les coses o estan en vies de provocar un trencament intern.
Qui t’ha vist CDC, i qui et veu ¡¡¡ . Desapareguda, reinventada, torna a
ser esborrada per fondre’s en un artefacte electoral que no ha causat cap
entusiasme ni cap novetat. Mateixos objectius, mateixos protagonistes, mateixos
vicis...simplement per a convertir-se en una joguina en mans del president
fugitiu. Esperem ell ens il·lumini sobre el terme AD CALENDAS GRAECAS, en
relació a fer efectiva la república. Estem cansats d’enganys , falsedats i
invents.