Sunday, July 22, 2018

 

AD CALENDAS GRAECAS- art. Nació Digital Solsona


AD CALENDAS GRAECAS.
Hem assistit , en viu i en directe, a una nova forma de fer política, consistent en “teledirigir” un congrés des d’Alemanya, passant per un president – adjunt, i un grapat de seguidors fidels, conscients que deuen el càrrec i el sou, al primer, i no és pas qüestió de posar-los en perill, tot i que es puguin interrogar sobre quin serà el final de tot plegat. Es troben en plena pendent de bola de neu, i no hi ha temps, ni per pensar.
Per això, el PDECAT no tenia cap possibilitat de sobreviure als embats dels presidencialistes. O s’està amb el president fugitiu, o s’està contra ell, i de moment, és ell qui dicta el camí a seguir, encara que pocs el vegin clar, o factible. Es igual, Puigdemont exerceix de president il·luminat i exigeix obediència cega, no sigui cas que comenci a tombar candidatures municipals, diputats provincials, presidents de diputacions, etc, etc. Tant senzill, tant lamentable.
Però, aquest congrés portarà cua, perquè no tot es pot imposar ni tot es pot exigir, sense esperar que la realitat posi les coses en el seu lloc. Els impulsors del procés sobiranista es neguen a admetre el fracàs. No volen sortir a dir a la gent que va ser enganyada, i que el unilateralisme no té cap possibilitat de reeixir. Per tant, han de buscar excuses i revolts per continuar la ficció, i fer veure que estem en una paradeta, per agafar un nou impuls, abans el salt definitiu....que sigui en el buit, o contra les roques, no ho expliquen.
Amb tot , heus aquí com per un estret marge de vots, s’ha tombat la proposta de “fer efectiva la república de forma immediata”, pel text guanyador:” fer efectiva la república el més aviat possible”.  Què vol dir això, doncs, deixar-ho AD CALENDAS GRAECAS, que és com els romans expressaven la llunyania en que un fet succeís.
Poc a poc, amb dosis molt petites, la realitat es va imposant, i tenir a Madrid un govern central, radicalment diferent al del PP, porta a molts independentistes a tocar de peus a terra, i a preguntar-se si veritablement es pot aconseguir la independència, en  
AD CALENDAS GRAECAS.
Hem assistit , en viu i en directe, a una nova forma de fer política, consistent en “teledirigir” un congrés des d’Alemanya, passant per un president – adjunt, i un grapat de seguidors fidels, conscients que deuen el càrrec i el sou, al primer, i no és pas qüestió de posar-los en perill, tot i que es puguin interrogar sobre quin serà el final de tot plegat. Es troben en plena pendent de bola de neu, i no hi ha temps, ni per pensar.
Per això, el PDECAT no tenia cap possibilitat de sobreviure als embats dels presidencialistes. O s’està amb el president fugitiu, o s’està contra ell, i de moment, és ell qui dicta el camí a seguir, encara que pocs el vegin clar, o factible. Es igual, Puigdemont exerceix de president il·luminat i exigeix obediència cega, no sigui cas que comenci a tombar candidatures municipals, diputats provincials, presidents de diputacions, etc, etc. Tant senzill, tant lamentable.
Però, aquest congrés portarà cua, perquè no tot es pot imposar ni tot es pot exigir, sense esperar que la realitat posi les coses en el seu lloc. Els impulsors del procés sobiranista es neguen a admetre el fracàs. No volen sortir a dir a la gent que va ser enganyada, i que el unilateralisme no té cap possibilitat de reeixir. Per tant, han de buscar excuses i revolts per continuar la ficció, i fer veure que estem en una paradeta, per agafar un nou impuls, abans el salt definitiu....que sigui en el buit, o contra les roques, no ho expliquen.
Amb tot , heus aquí com per un estret marge de vots, s’ha tombat la proposta de “fer efectiva la república de forma immediata”, pel text guanyador:” fer efectiva la república el més aviat possible”.  Què vol dir això, doncs, deixar-ho AD CALENDAS GRAECAS, que és com els romans expressaven la llunyania en que un fet succeís.
Poc a poc, amb dosis molt petites, la realitat es va imposant, i tenir a Madrid un govern central, radicalment diferent al del PP, porta a molts independentistes a tocar de peus a terra, i a preguntar-se si veritablement es pot aconseguir la independència, en contra de tot i de tots, començant pels propis ciutadans de Catalunya, que com demostren les enquestes, poc a poc, van admetent una solució negociada al conflicte que passi per una millora de l’autogovern.
De fet, ERC ja ha avançat molt per aquest camí, i de les enquestes se’n desprèn que la gent veu bé aquest canvi d’estratègia i objectius, oblidant vies unilaterals, i vulneració de les lleis vigents. Dintre del PDECAT es mouen diverses opcions, i no deixa de ser curiós i paradoxal que una llista alternativa a la oficial, feta de pressa i corrents, amb gent sense cap rellevància pública, hagin obtingut un 30 % dels vots dels congressistes. Es un resultat, enorme que ha de portar a meditar als oficialistes, si estan fent bé, les coses o estan en vies de provocar un trencament intern.
Qui t’ha vist CDC, i qui et veu ¡¡¡ . Desapareguda, reinventada, torna a ser esborrada per fondre’s en un artefacte electoral que no ha causat cap entusiasme ni cap novetat. Mateixos objectius, mateixos protagonistes, mateixos vicis...simplement per a convertir-se en una joguina en mans del president fugitiu. Esperem ell ens il·lumini sobre el terme AD CALENDAS GRAECAS, en relació a fer efectiva la república. Estem cansats d’enganys , falsedats i invents.contra de tot i de tots, començant pels propis ciutadans de Catalunya, que com demostren les enquestes, poc a poc, van admetent una solució negociada al conflicte que passi per una millora de l’autogovern.
De fet, ERC ja ha avançat molt per aquest camí, i de les enquestes se’n desprèn que la gent veu bé aquest canvi d’estratègia i objectius, oblidant vies unilaterals, i vulneració de les lleis vigents. Dintre del PDECAT es mouen diverses opcions, i no deixa de ser curiós i paradoxal que una llista alternativa a la oficial, feta de pressa i corrents, amb gent sense cap rellevància pública, hagin obtingut un 30 % dels vots dels congressistes. Es un resultat, enorme que ha de portar a meditar als oficialistes, si estan fent bé, les coses o estan en vies de provocar un trencament intern.

Qui t’ha vist CDC, i qui et veu ¡¡¡ . Desapareguda, reinventada, torna a ser esborrada per fondre’s en un artefacte electoral que no ha causat cap entusiasme ni cap novetat. Mateixos objectius, mateixos protagonistes, mateixos vicis...simplement per a convertir-se en una joguina en mans del president fugitiu. Esperem ell ens il·lumini sobre el terme AD CALENDAS GRAECAS, en relació a fer efectiva la república. Estem cansats d’enganys , falsedats i invents. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?