Friday, June 29, 2018
NO TOT S'HI VAL - art. Regió 7
En el seu article
setmanal, en aquestes mateixes pàgines de Regió 7, Antoni Dalmau i Ribalta,
signava el seu escrit, amb el títol “Tot s’hi val”, el passat divendres dia 22.
Un autèntic devessall de crítiques, acusacions i retrets al seu antic partit,
el PSC, per la moció de censura presentada contra l’alcaldessa de Badalona.
Acusava
“d’aliança impia” , la suma dels vots dels tres partits que varen donar suport
a la moció de censura i que varen portar
el socialista Alex Pastor, a presidir la quarta ciutat de Catalunya.
Considerava indigne aquesta maniobra, i acusava els impulsors de només voler
ocupar el càrrec, per simple interès personal i polític, oblidant-se dels
interessos dels ciutadans badalonins.
Qui no recordi
l’article i el seu contingut, pot recórrer a l’hemeroteca de Regió 7, i veurà
tot el reguitzell d’acusacions i retrets, barrejant conceptes, i arribant fins
i tot a considerar anticonstitucional l’aplicació de l’article 155. Veurem què
hi diu el Tribunal Constitucional.
Però vaja, el
títol emprat, per en Toni Dalmau, em porta a recordar vells temps, velles
decisions i velles actuacions que molt ens varen doldre als militants i
simpatitzants socialistes, prop de trenta-cinc anys enrere. Ja estic, perdó,
estem cansats, de rebre lliçons d’ètica i estètica, d’antics dirigents del PSC.
Antics dirigents que han esperat trenta anys per “veure la llum” i donar-se
compte que eren independentistes, en un partit que no ho ha estat mai. El
partit socialista és catalanista, federalista, constitucionalista i
internacionalista, però mai ha estat ni serà independentista, perquè va en
contra de les seves arrels i ideals. I encara menys, pretendre ser-ho, trencant
amb les normes democràtiques.
Però mirem
enrere, i recordem quan Antoni Dalmau es presenta de cap de llista per
Igualada, perd les eleccions municipals, però esdevé diputat provincial, i
d’aquí és catapultat a la presidència de la Diputació de Barcelona, un dels
càrrecs institucionals més cobejats del país, i més, en aquells temps. I heus
aquí, que davant la por a tornar a perdre les municipals a Igualada, i potser
no assolir el càrrec de diputat provincial, i ser desplaçat de la presidència
de la Diputació, es presenta per la ciutat de Barcelona, com a garantia de
tenir el càrrec de diputat, i quedar-se a la Diputació. Sí, un candidat
d’Igualada, se’n va a Barcelona, per a mantenir el càrrec.
Tot s’hi valia,
aleshores ? Puc assegurar que a la majoria de militants i simpatitzants no ens
va agradar ni varem recolzar un espectacle com aquest. Eren altres temps, però
a dia d’avui, això no es permetria. I d’aquí va passar al Parlament de
Catalunya, ocupant el càrrec de Vice-president segon de la Mesa, entre altres
càrrecs, en el partit com membre de l’Executiva Nacional, durant catorze anys.
Posteriorment va presidir la Fundació Teatre Lliure, en representació del
partit socialista. Per entendre’ns , trenta anys de càrrecs de primer nivell,
institucionals i de partit, i com en altres casos, és en aquest moment quan
“veu la llum”, renega del partit, i se’n va a aixoplugar-se a ERC. Altres, han
seguit el camí, curiosament en el moment d’anar “ a la recerca de la poltrona
perduda”, es diguin Ernest Maragall, Maria Badia, Antoni Comin, Mohedano, J.I
Elena, etc.
Bé, allà ells
/elles amb la seva consciència, i ja s’ho faran els partits que els han
acollit, potser a no massa tardar, es trobaran amb una nova “revelació” que els
portarà a tornar a canviar. Ara bé, facin el que vulguin, però , si us plau,
lliçons d’ètica i estètica, les mínimes, perquè tots ens coneixem, estem en un
petit país, i tot se sap i les hemeroteques preserven la història i la
realitat. A Badalona s’ha dut a terme una moció de censura, en una situació
excepcional, prèvia consulta als militants i simpatitzants que la varen
recolzar en un noranta – dos per cent. No criminalitzem els impulsors, ni
santifiquem un equip de govern, que havia menystingut i trencat tots els pactes
fets. Dintre d’un any, veurem a qui donen la raó. De moment, simplement demanem
, respecte. No tot s’hi val, recordem-ho.
# posted by joan roma cunill @ 10:19 PM 
