Friday, June 08, 2018
IRONIES DEL DESTÍ - art. Regió 7
IRONIES DEL
DESTÍ.
Amb el pitjor
resultat del partit socialista, en unes eleccions generals, i sense tenir el
Secretari General, de diputat al Congrés, es produeix un fet insòlit, que molts
no creien possible, com és la presentació d’una moció de censura, de la qual en
surt com a president de Govern, en Pedro Sánchez. No ho varen fer tant malament els pares de la
Constitució quan varen fer possible, un resultat com aquest, quaranta anys
després de la seva aprovació. I és que son pocs els països, en els quals,
aquesta via és factible. Aquí, ha permès, en una acció ràpida, intel·ligent i
destrament portada, un canvi de govern, en un moment realment necessari.
El moment és molt
delicat, però molt oportú. La moció era obligada, ni que no hagués prosperat, perquè
no es pot permetre que un partit de govern, tingui centenars de persones
encausades, a la presó, o a punt d’entrar-hi. Era tot un sistema corrupte que
calia apartar de les funcions de govern, i donar-li temps per a corregir les
estructures i reobrir una nova etapa, totalment diferent, a la viscuda.
La corrupció ha
de tenir càstig, i s’han d’implementar mesures, per a fer-la cada vegada més
difícil. La condició humana, sempre comportarà defectes i efectes no desitjats,
però el que no es pot consentir, és no castigar durament els comportaments il·legals. També el partit socialista, i altres partits,
han tingut casos de corrupció, però una cosa és tenir una poma podrida, i
altra, tenir-ne tot el cistell.
Els partits més
responsables i coherents, han establert unes mesures molt dures per aquelles
persones que han comès delictes, fins el punt de fer-les plegar, quan el
tribunal obra diligències, prèvies al judici. El que no pot ser, és anar
buscant i rebuscant excuses per no plegar, ni per no reconèixer actuacions
impròpies d’un càrrec públic. Costa molt dimitir. Massa, com hem pogut veure,
en multitud de casos. En aquesta ocasió, almenys s’ha produït un fet insòlit i
històric. Un president de govern, ha de plegar, i amb ell, tot el govern , en
bloc. Un exemple a seguir, en qualsevol altre lloc i moment.
I per aquelles
ironies del destí, el nou president va prendre possessió del càrrec, el mateix
dia que ho va fer el Consell Executiu de la Generalitat. Un Consell efectiu,
que ha permès reprendre les regnes de l’autogovern, i deixar enrere, massa
mesos d’intervenció estatal. Una intervenció obligada, per culpa d’unes
actuacions del govern Puigdemont que varen vulnerar l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya i la Constitució. Qui cregui que la intervenció no era obligada, no
ha entès el que és un estat de dret.
Estem, doncs, en
un moment radicalment diferent de l’imaginat, poques setmanes enrere, amb bones
perspectives si des de les dues bandes, es comprèn què és pot, i què no es pot
fer. La unilateralitat no té cap possibilitat, ni el retorn al guió del procés.
Hi ha la mà estesa des del govern central, amb un president radicalment
diferent de l’anterior, amb un partit al darrere que té ganes de facilitar una
sortida digna i justa, a les justes reivindicacions, però sense cap possibilitat
de trencar amb l’estat de dret. Si tothom té clares les regles de joc, es poden
trobar enormes avantatges per a retornar a una normalitat diferent de la que
teníem. Precisament el conflicte va iniciar-se per la falta de normalitat.
En la moció, hi
ha hagut moviments i decisions, molt diferents dels duts a terme, en el primer intent de govern socialista. L’entesa entre PNB – ERC –
PDECAT, va ser decisiva per a facilitar l’èxit de la moció. Es lògic continuar
per aquesta via de propostes i actuacions, destinades a buscar complicitats ,
per a sortir d’un guió que no era factible.
La legalitat catalana i espanyola, no es pot vulnerar, si es vol
construir un pròsper futur. Ara hi ha la gran oportunitat per refer els ponts trencats,
i anar per les vies establertes. Ironies del destí, el mateix dia prenia
possessió el nou president, i el nou Consell Executiu, una bona senyal, dels
profunds canvis que veurem.