Saturday, June 02, 2018
INCIDENTS I CONFLICTES - art. Regió 7
INCIDENTS I
CONFLICTES.
No reconèixer els errors propis, i només buscar els de l’adversari,
produeix un desequilibri en el sentit de la realitat, destinat a crear un
univers virtual ,en el qual s’hi instal·len, uns i altres, amb tendència a
crear dues comunitats, independents, una de l’altra.
A dia d’avui, no hi ha transversalitat d’idees i reflexions, entre el món
independentista i el constitucionalista, de manera que la distància entre uns i
altres es va fent més, i més gran. Si hi afegim, el greu error de no haver
format govern, l’endemà del 21 D, ens trobem en un país , mancat de lideratge,
i per tant, sotmès a divagacions i desconcert.
Aquesta situació de falta de referents, produeix desànim, i alhora ganes de
voler fer coses que obliguin a moure fitxa a l’adversari. Una vàlvula
d’escapament, és la campanya dels llaços grocs, pancartes, renovació
d’estelades, concentracions o qualsevol altre acte que pugui cridar l’atenció,
sobre una situació que no es vol acceptar.
No m’agrada, ni entenc, la situació dels presos preventius, perquè la trobo
desproporcionada i no prou ben argumentada, però l’hem d’acceptar, si acatem
l’estat de dret, en el que estem immersos. I no accepto la fàcil explicació del
món independentista, titllant de titelles del govern, els jutges que això han
decidit. El món judicial, és tant complex, com el món polític, o la pròpia
societat, i no es pot reduir el seu comportament i decisions, a ser manats,
pels polítics. Si així fos, el partit del govern central, no estaria immers en
una autèntica debacle judicial.
Dit això, el que ens ha de preocupar és la deriva cap a l’increment de
petits incidents, que es van ampliant i multiplicant per tota la geografia
catalana. De moment, parlem d’incidents, verbals i alguns de físics, però si no
aturem d’immediat aquesta deriva, els incidents, passaran a ser conflictes. I
els conflictes se sap com i quan comencen, però no com i quan acaben.
Estem en ple debat sobre l’ocupació dels espais públics. Per a uns, els
poden fer servir al seu gust, en tot lloc i moment, per altres, se’ls ha de
preservar, puix que de tots son. Compaginar la llibertat individual, amb la col·lectiva,
és un deure de tots, i els qui ostentem càrrecs institucionals, hem de fer
d’àrbitres de situacions molt complicades. I de totes totes, hem d’evitar els
conflictes, perquè esdevenen boles de neu que van augmentant , alimentats, per
uns i altres.
D’aquí la necessitat de tenir govern. Considero un greu error l’elecció del
president Torra, però , agradi o no , és el nostre president, i li pertoca
formar govern. I quan més aviat entri en acció, millor per a tots. Finalment,
ha entès la inutilitat de fer un nou pols al govern central. Un pols perdut,
com tants altres que no tenien justificació, destinats més a fer veure que es
volia plantar cara, que no pas a creure en l’èxit de la missió. Ja entenc les greus contradiccions en que
topen quan havien promès la república i els toca gestionar l’autonomia, però
aquesta és la realitat d’avui, i es pot continuar batallant, dintre de la
legalitat, per canviar la realitat. El que no es pot fer, és desistir, i
demanar impossibles, per moltes raons que es cregui tenir.
Tenim exemples en altres latituds, de la perillositat de no afrontar els
problemes , de manera radical i immediata. No deixem que els incidents d’avui,
donin pas als conflictes de demà. Hi som a temps, i ens pertoca a tots, ser
raonables i flexibles, dintre d’uns certs límits. Deixem que els espais públics
siguin de tots ,com també els monuments, els rius, mars i muntanyes, i no vulguem imposar el que no voldríem ens
imposessin a nosaltres. Pensem en els nostres drets, però també en els nostres
deures.
# posted by joan roma cunill @ 1:42 AM 
