Joan Roma

IMATGES CONTRASTADES.

Una imatge val per mil paraules, i les imatges d’avui, contrasten dues realitats, totalment diferents. Em refereixo a la presa de possessió del càrrec de President del Govern, de Pedro Sánchez, i a la dels membres del Consell Executiu de la Generalitat. M’explico.

La cerimònia a Madrid, ha estat austera, ràpida i fidel a la més estricta legalitat. Exactament el que s’espera d’un càrrec polític, i més especialment, quan es tracta de la segona autoritat de l’Estat. Ha estat també, clarificadora, en quan a austeritat i simbologia. Ni Bíblia ni Crucifix, per primera vegada en aquesta etapa democràtica. Em sembla molt bé, deixar les coses clares, des del primer moment en que es pren possessió del càrrec. Si estem en un Estat aconfessional, deixem els símbols , a banda i quedi clara aquesta condició.

Pel que fa la promesa del càrrec, exactament el que mana la llei. Ni una paraula més ni una paraula menys, perquè quedi clar el compromís del president de complir i fer complir la Constitució, com a norma fonamental dels drets i deures de tots els ciutadans. Qui cregui que en algun moment pugui sortir d’aquesta promesa, somia o no coneix la serietat i responsabilitat del nou president.

I presidia l’acte, el Cap de l’Estat, en la persona del Rei Felip VI, tenint al seu costat, el Ministre de Justícia, en funcions de Notari reial. HI ha assistit, el president sortint, Mariano Rajoy, també complint amb el ritual democràtic, de traspàs de càrrec, donant a l’acte plena normalitat, tot i el caràcter excepcional d’aquest relleu. Però, així s’han de fer les coses, en un país democràtic, tal com fan els països amb una molt més llarga tradició democràtica.

Relatada aquesta presa de possessió, la podem contrastar amb la viscuda en el Palau de la Generalitat, on encara impera una gran dosis d’irrealitat, i univers paral·lel. Posar un seient amb un llaç groc, per mostrar que hi faltava el “president” d’una república imaginària, fugit primer a Bèlgica i ara retingut a Alemanya, a l’espera de la seva probable extradició, és mantenir un discurs ben poc real.

Prometre els càrrecs de conseller /a, sota l’eufemisme de complir amb la legalitat, sense fer cap esment ni a la Constitució ni a l’Estatut d’Autonomia, és voler fer veure que continuaran fent el que els sembli, o el que un sector del Parlament els pugui demanar, encara que signifiqui trencar amb la legalitat vigent. Això, ningú es creu pugui tornar a succeir, vistos els resultats de la primera vegada que s’ha fet.  Es una nova “perfomance” de voler quedar bé amb la vianda al plat, una dita molt catalana, i molt repetida en els darrers anys, com hem pogut comprovar.

I després per continuar amb les accions de cara a la galeria, tocava sortir al balcó i posar una pancarta reivindicativa, a favor dels empresonats o fugits a l’estranger.  Tocava fer-ho per a intentar mantenir aquesta imatge d’enfrontament, i pols a l’Estat, encara que els partits independentistes hagin votat com a nou president, a Pedro Sánchez, i siguin conscients que no per haver-lo votat, trencarà amb la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.

D’aquí, la poca solidesa del discurs del president Torra, demanant bilateralitat entre els dos governs, i fent-li petició de diàleg, al marge de la legalitat. Continua sense entendre de què va el presidir institucions democràtiques, i les relacions entre unes i altres. Ben aviat, ho veurà i comprovarà el que significa les relacions dintre de l’Estat, i el compliment de l’estat de dret. En poc temps veurem canvis substancials en les pretensions i decisions internes i externes.

Dit això. Avui és un gran dia. Un dia que obre una nova etapa, molt important per a tots els espanyols, i molt especialment pels catalans, perquè tenim un nou interlocutor a nivell d’Espanya i tenim nou govern a Catalunya. Dos fets cabdals, que poden permetre l’inici de la normalització política, econòmica i social, aquí i allà. Aviat ho veurem.