Friday, June 22, 2018
FORA CAIXERS - art. Diari de Terrassa
FORA CAIXERS.
Per avui mateix, estimats lectors, està previst que el BBVA, retiri els
caixers automàtics, dels municipis de Vilada i Borredà. Pobles veïns, de la
comarca del Berguedà, que s’afegiran a centenars d’altres que ja els varen
perdre, anys enrere.
Aquesta acció, ja va tenir un aspecte més dramàtic, quan tres anys enrere,
van tancar la única oficina bancària del poble. Una decisió presa, de pressa i
corrents, sota l’excusa d’una imposició per l’absorció de Catalunya Caixa per
part del BBVA. Abans, les sucursals eren de Caixa Manresa.
Per entendre’ns i saber del que parlem. Des de 2008, a Catalunya, han
tancat 4.000 sucursals bancàries, moltes d’elles, situades en pobles petits,
deixant-los sense ni una sola oficina. Es el que va passar en el meu poble i
com ell, a altres 550 de Catalunya. Es a dir, tenim més de mig país, sense cap
servei bancari, ni en forma d’oficina, ni de caixer automàtic. Després diran
que els preocupa el despoblament del territori .
I és que no tenim govern, pròpiament dit. Un govern ,ha de prendre mesures
i decisions, per a protegir els territoris més desvalguts, i la seva gent. No
n’hi ha prou de fer discursos i dir que els preocupa el desequilibri, si
després no fan res, per evitar-ho. Hi ha hagut covardia davant les grans
empreses i les grans corporacions bancàries, per exigir presència territorial.
Aquestes corporacions han rebut milers de milions, durant la crisi bancària,
però cap exigència per cuidar la gent que viu en el món rural.
Així, doncs, un cop més a la pèrdua de serveis bàsics, pensant que la gent
ja s’espavilarà i farà ús de les noves tecnologies, com a les grans ciutats. No
compten en l’elevat percentatge d’envelliment, ni en les distàncies a la capital,
i les dificultats per moure’s d’aquest àmbit de població. I és que s’han
incomplert tots els compromisos per fer un canvi moderat i lent, cap a les
noves tecnologies. Al final, han optat per tirar pel dret, i qui no pugui
arribar, que es quedi pel camí. No hi ha comprensió ni pietat, estem en
territoris de segon nivell.
I que això ho pensin i ho prediquin amb fets, les corporacions bancàries no
ens ha de sorprendre, el que sí indigna és la passivitat per no dir connivència
del govern de la Generalitat, en dur-ho a la pràctica. Quan se’ls exposa la
problemàtica, i es critica, l’abandonament , ho troben lamentable, de paraula,
però no fan ni un pas per a fer-hi front. No es volen complicar la vida, ni
enemistar-se amb els poderosos. Així anem, així estem.
I és que portem massa anys, en terres llunyanes, deixades de la mà de Déu ,
a l’espera que algú se’ns agafi seriosament. El món rural es despobla perquè es
van perdent serveis i oportunitats, i al final, la gent es cansa de resistir i
marxa cap a ciutats. Aquest despoblament el pagarem car a no gaire tardar,
perquè un territori desèrtic, és un territori no vigilat ni cuidat, i per tant
objecte de males pràctiques.
Fa anys ho venim denunciant, en multitud de fòrums, sense aconseguir el
ressò necessari per canviar la situació. Amb el nou govern de la Generalitat,
no hi veiem cap personatge, ni cap voluntat per redreçar la situació, de manera
que caldrà fer tot el possible per abreujar el seu mandat i aconseguir
l’entrada de nous partits, que conformin un nou govern, en el qual la pèrdua de
caixers, d’escoles, serveis mèdics, farmacèutics, etc, es considerin temes
greus com per canviar normatives i regulacions, per incentivar l’arrelament de
la gent, en el mon rural. Avui uns pobles han perdut uns caixers, però hi ha
molts altres serveis, pendents d’un fil, i d’aquest fil, depèn la supervivència
de moltes activitats i famílies en llocs estratègics. De moment el govern mira
cap un altre costat, com en els darrers anys.