Friday, June 22, 2018
EL COLOR NO ÉS LA QUESTIÓ - art. Regió 7
EL COLOR NO ÉS LA QÜESTIÓ.
Tothom és ben lliure de mostrar preferències, queixes,
protestes o iniciatives, pels mitjans que cregui oportuns, i fer-ho amb el
color que més li agradi, i amb les formes que trobi més adients. Altra cosa és,
on i com els vol mostrar.
La seva persona, la seva casa, cotxe o jardí particular, son
seus, i se’n pot servir com i quan vulgui, però no, quan es tracta d’espais i
llocs col·lectius. Aquí, és on topa la llibertat individual , amb la col·lectiva.
La col·lectiva, és de tots, i s’ha de respectar i protegir, per evitar caigui
en mans d’uns, en detriment dels altres.
Estem assistint, a una apropiació clara i generalitzada dels
espais comuns, col·lectius, per part d’uns, com si tinguessin carta blanca, i
justificació per fer-ne el que millor els sembli, sense cap mirament ni
respecte pels qui no comparteixen els mateixos ideals. Aquí és on topem amb la
usurpació dels drets d’uns , per part d’uns altres, que creuen estar en
possessió de la representació de tot un poble.
Un poble, és un conjunt d’individus, amb tota la seva
diversitat i complexitat, units per unes lleis que regulen els drets i deures,
com a base per la convivència pacífica i respectuosa. Aquestes lleis, es diuen
Estat d’Autonomia i Constitució, a banda lògicament del Codi Civil.
Dic això, perquè de la controvèrsia pels llaços grocs, les
estelades blaves o vermelles, l’arraconament de la senyera, i altres decisions,
se’n deriva una gran conflictivitat que s’ha d’aturar i regular, per evitar
mals majors.
No és de rebut, considerar tot l’espai públic, col·lectiu,
com lloc adient per expressar unes idees polítiques, i fer-ne el que es vulgui.
Podem veure monuments històrics, monuments nacionals, propietat de tots,
embolcallats d’estelades, o tapats, parcialment o totalment per aquest o altres
símbols. I en aquest cas, tant lamentable seria posar-hi banderes oficials, com
les que no ho són.
Es lamentable veure ponts romànics, esglésies o campanars,
presidits per estelades, turons, roques, caps de muntanya, emblemàtics,
espatllats per la presència de símbols que res tenen a veure amb la natura ni
amb el paisatge. Milions de fotos, no es poden fer, per símbols que no respecten monuments de primer ordre.
I si això passa, en espais emblemàtics, el mateix podem
veure en molts pobles i ciutats, on mobiliari urbà, parcs i jardins, o altres
elements quotidians, son pintats, tapats o embolcallats amb elements
artificials de plàstic que deixen dotzenes de tones , escampades per tot el
país, sense que a ningú li preocupi el grau de destrosses que causen. Alguns
son molt prim mirats amb el medi natural i el medi ambient, i altres, es
permeten destrossar-los, sota la justificació d’uns símbols de protesta.
Hem vist en el passat recent, com moltes operacions de
protesta, moltes mobilitzacions i altres moviments, no han produït cap efecte
decisori. Anaven “de farol”, i malgrat això, consideraven èpic i obligatori
posar i mostrar símbols per tot arreu. Algú ha pensat en si aquesta via de
protesta, porta a algun objectiu concret ? Algú creu que resol algun problema
concret ? O que modificarà la situació actual ?
Potser , millor tornar al compliment dels drets i deures, i
deixar que les institucions facin el seu paper, sense intromissions que , fins
ara, res han resolt, i en canvi han servit per a complicar i enredar més la
situació. El civisme, consisteix en respectar els espais, i les idees de tots.
I fins fa pocs anys, Catalunya, donava lliçons de seny. Estaria bé tornar als
vells preceptes del passat, i abandonar vies que res han portat de bo, i en
canvi han trasbalsat la vida del país. Es un bon moment per fer-ho. El color no
és la qüestió, el problema és el respecte comú.