Joan Roma

EL CAOS PER GUIÓ.

Si a Artur Mas, se li va trencar el timó, se li va espatllar la brúixola, i va perdre la carta de navegar; a Carles Puigdemont, li va fallar, pràcticament tot , anant d’una banda a l’altra, fins acabar fugit ,podem dir que Quim Torra, no ha perdut res, perquè res no té, com per saber cap on vol anar.

El nou govern viu en el caos més absolut. Cada dia improvisa alguna proposta, desmentida a la tarda o l’endemà per ell mateix, per algú del seu moviment, pel president que no és president, fugit a Alemanya, o per algun dels socis de govern. El resultat: el regne del caos, o si voleu, la república del caos.

Podríem omplir pàgines, amb els despropòsits més rellevants, duts a terme en les poques setmanes de vida del nou govern. Des de decidir si anar o no a rebre el Rei, en motiu dels Jocs del Mediterrani, a demanar entrevista oficial amb ell, passant per trencar relacions amb la Casa reial, o anunciar un nou 1-O, desmentit per la portaveu, passant per la renúncia a la unilateralitat , en paraules de Pablo Iglesias ( líder de Podemos) al sortir de la reunió amb el president, afirmacions contradites de nou, per la portaveu.

No passa dia que no tinguem una dosis de sobiranisme, seguida d’una de realisme, en contradicció permanent entre els socis de PDECAT i ERC, amb algunes intervencions de la CUP que hi posa la seva mà innocent, com la de tornar a portar al Parlament, la recuperació de les lleis de transitorietat, anul·lades pel TC. En poc temps, pot haver-hi una nova via judicial oberta, contra la part de la Mesa del Parlament, i el seu President, per tramitar unes propostes que varen ser considerades anticonstitucionals, l’any passat.

De tot plegat es dedueix, la total falta de guió, per saber cap on portar el país. No es vol assumir la derrota de la unilateralitat, i retornar a la normalitat legal. Es vol mantenir una mena de pols amb l’Estat per donar a entendre que els grans objectius es mantenen intactes, i que només estem en una mena de parèntesis de descans, per agafar forces i tornar a la càrrega. No volen admetre les nul·les possibilitats de tirar endavant cap mena de procés independentista, i prefereixen viure en el caos permanent.

El problema és que un país no es pot governar, sense un programa de govern, amb uns objectius clars, un guió, uns pressupostos, unes inversions...pensar que només amb grans paraules i gesticulacions n’hi ha prou, és caure en el populisme més estèril. Però, de moment aquí estem. Es més, el canvi de govern central, ha acabat de destarotar una mínima estratègia d’enfrontament, per aparèixer com les víctimes habituals, i no saben com reaccionar davant un govern que estén la mà i proposa arribar a grans enteses, com per poder retornar a la normalitat.

De moment el caos. Confiem i esperem que d’aquest caos, en vagi sortint l’acceptació de reprendre les negociacions , per arribar a pactes. Les darreres enquestes, mostren el cansament de la societat catalana i espanyola per un tant llarg conflicte i la majoria acceptaria determinats canvis, com a via per a la normalització. Un bon polític ha de saber aprofitar les ocasions que se li presenten.