Friday, June 15, 2018
DE FAROL - art. Regió 7
DE FAROL.
Poc a poc, es van
coneixent algunes de les interioritats del procés independentista, explicades
en blocs, llibres o articles, per part d’ alguns dels seus protagonistes ,els
quals comencen a explicar determinades realitats, que temps enrere no volien
admetre, ni sentir-ne a parlar.
Aquest és el cas,
de l’anterior Consellera d’Educació del govern Puigdemont, Clara Ponsatí,
fugida primera a Bèlgica, i ara a Escòcia, a l’espera de saber si és
extraditada o no. En declaracions fetes, el diumenge passat, reconeix que “ el
Govern català jugava a pòquer , però anava de farol “.
No sóc jugador de
cartes, com tampoc ho deuen ser la majoria dels lectors, però tothom té clar
que vol dir “anar de farol”. Aquesta expressió resumeix molt bé, tot el que ha
estat el procés independentista, per a bona part dels protagonistes, situats al
capdamunt de l’organigrama, que no pas de les bases, sincerament immerses, en
un moviment que creien ben pensat, ben dissenyat, i amb grans possibilitats
d’èxit, per no dir, amb garanties totals.
En els propers
dies i mesos, aniran apareixent altres novetats i constatacions de com es va
muntar tot un procés, promogut per uns bons especialistes i estudiosos dels
fenòmens de masses, així com de l’ús que es pot fer de les noves tecnologies,
utilitzades de manera massiva, al servei d’una causa.
No és cap
novetat, l’impacte que tenen determinades noticies i informacions, quan els qui
les reben estan predisposades a creure-se-les i a actuar, en conseqüència. En
el nostre cas, s’han sumat greuges històrics, que hi són, amb comportaments de
menyspreu i desídia , com per actuar de forma multiplicadora ,a l’hora
d’incrementar el nombre d’indignats.
Sempre he tingut la sensació que hi ha tants independentistes, com
persones que sense ser-ho, es comporten com si ho fossin , per culpa
d’actituds, inacceptables per part del govern central, i partits propers.
La bola de neu
del descontentament s’ha anat fent més i més gran, per culpa de no haver actuat
a temps, i no haver ofert explicacions i sortides, a un malestar evident. La
reacció de l’estruç, no serveix per evitar els perills, al contrari, els
incrementa, i així hem arribat on ens trobem ara. Dit això, la greu
responsabilitat dels protagonistes del procés, no es pot minimitzar, ni
justificar, pel mal comportament del govern central. No s’hi val a trencar les
cartes, perquè l’altra no es comporti com cal. Al contrari, toca ser el màxim
de respectuós amb la legalitat, per carregar-se de raons, i fer-hi front, amb
la legalitat a la mà.
Tot el contrari
del que varen fer els governs catalans, presidits per Artur Mas, primer, i
després per Carles Puigdemont. Mai, mai, s’hauria d’haver trencat l’estat de
dret, i encara menys, haver vulnerat el Reglament del Parlament, l’Estatut
d’Autonomia i la Constitució. Aquesta fugida endavant, justificada amb un
suposat “dret d’autoderminació”, sense comptar, ni tant sols amb una majoria
social, va suposar la desautorització de tot el moviment. I de fet, va posar en
contra, tots els qui , en algun moment, havien cregut en un moviment
d’alliberament nacional.
La prova és que
cap país, cap govern, cap organisme internacional, estava disposat a recolzar
un moviment que “anava de farol”. El greu del cas, és que els protagonistes ho
sabien, n’eren conscients, per això no poden al·legar estranyesa que la
Justícia hagi emprès accions en contra d’aquelles accions, fora de la
legalitat. Altra cosa és com es duu a terme aquesta acció judicial, però
escoltar que el govern català, es jugava el futur, en una
partida de pòquer, no deixa de ser indignant, i que a més, anés de farol, ja
supera tot l’imaginable. Si algú tenia dubtes sobre el guió, ara comença a
tenir proves concloents. Aviat en tindrem unes quantes més, que ningú ho dubti.
# posted by joan roma cunill @ 10:44 PM 
