Thursday, June 07, 2018

 

BILATERALITAT PER UNS O PER A TOTS ? - art. Diari de Terrassa

BILATERALITAT PER UNS, O PER A TOTS ?
Des de fa molts anys, i ara mateix, el president Torra, ha tornat a demanar bilateralitat entre el govern de la Generalitat i el govern central, oblidant que els Executius anteriors, i segurament, el seu mateix, no acceptarà cap bilateralitat que li demanin els ajuntaments. I tanmateix, si la Generalitat és Estat, els Ajuntaments son , Generalitat.  Perquè ho dic ?
Doncs, perquè el tant criticat “cafè per a tots” ha imperat a la Generalitat des del  primer govern Pujol, pel que fa les relacions amb els ajuntaments. No es tracta de demanar condicions especials per a tots i cadascun dels 947 ajuntaments de Catalunya, però sí, mesures especials per a condicions especials. M’explico.
No és bo, legislar des d’un despatx a Barcelona, per al conjunt del país, com si el país fos uniforme i fàcilment adaptable. Tenim un empatx de lleis, la majoria de les quals son incomplibles per raons econòmiques, tècniques o humanes.  Es extraordinari el desconeixement del propi país, que sovint demostra el govern de la Generalitat quan imposa legislacions per a tot el territori, independentment de les condicions que té.
En matèria urbanística, els és igual, tractar propostes destinades a territoris desèrtics, com altres, densament poblats. Si un terreny és rústec, fan servir els mateixos paràmetres, al Solsonès, que al Maresme, per posar dos exemples extrems. El mateix han fet amb lleis tant complicades de complir com les de protecció dels animals, les de protecció del paisatge, les de contaminació lumínica, o les derivades de l’administració oberta, sense tenir present que molts pobles de Catalunya, tenen greus problemes d’accés a les noves tecnologies.
Tampoc s’ha fet un esforç especial per a dotar de recursos econòmics i humans, als petits ajuntaments, per a poder facilitar els serveis que han de prestar. S’han congelat les aportacions de fons , creades en temps del president Maragall, i no hi ha hagut la creació de nous fons, per a preservar la vida en el món rural.
A cada nou President, a cada nou Conseller de Política Territorial, se li demana bilateralitat per enfocar i resoldre les problemàtiques d’una comarca, en concret. Bones paraules, però res de profit. Si en algun moment s’han atrevit a crear algun fons de desenvolupament o impuls a la dinamització d’un territori, al cap de poques setmanes, hi han afegit una dotzena o una quinzena d’altres territoris, per evitar fer polítiques individualitzades, o simplement per quedar bé amb tothom. I quan es prioritza tothom, no es prioritza ningú. Es el que hem tingut fins ara.
S’acaba de constituir el nou Govern, i li hem de donar els preceptius cent dies de gràcia. Algunes declaracions i moviments, del president, no donen per ser gaire optimista respecte el seu coneixement del país, i sobretot de l’administració que presideix. Però bé, pels seus fets, els coneixereu, i toca esperar la primera visita a la comarca per veure si sintonitza amb les nostres necessitats o no. També, li demanarem si podem tenir una relació de bilateralitat, en funció de les especificitats nostres. M’agradarà sentir la resposta.
I és que aquí es mira a Madrid, amb uns ulls molt rigorosos, però no agrada que els de comarques fem el mateix respecte de Barcelona. La crítica interna costa molt d’acceptar, i encara més de corregir. Tenim sobre la taula un munt de reclamacions i peticions de canvis burocràtics, per agilitzar la Generalitat, que esperen des de fa molts anys. Veurem si ha arribat el moment de fer-hi front, i aconseguir una agilitat, i una simplicitat que tots agrairíem enormement. Donem, doncs, els dies de gràcia, mentrestant fem els deures per a posar sobre la taula tot el que funciona malament. I si ells demanen bilateralitat, pensin en oferir-la als qui la reclamem.








<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?