Thursday, June 07, 2018
BILATERALITAT PER UNS O PER A TOTS ? - art. Diari de Terrassa
BILATERALITAT PER
UNS, O PER A TOTS ?
Des de fa molts anys, i ara mateix, el president Torra, ha tornat a demanar
bilateralitat entre el govern de la Generalitat i el govern central, oblidant
que els Executius anteriors, i segurament, el seu mateix, no acceptarà cap
bilateralitat que li demanin els ajuntaments. I tanmateix, si la Generalitat és
Estat, els Ajuntaments son , Generalitat.
Perquè ho dic ?
Doncs, perquè el tant criticat “cafè per a tots” ha imperat a la
Generalitat des del primer govern Pujol,
pel que fa les relacions amb els ajuntaments. No es tracta de demanar
condicions especials per a tots i cadascun dels 947 ajuntaments de Catalunya, però
sí, mesures especials per a condicions especials. M’explico.
No és bo, legislar des d’un despatx a Barcelona, per al conjunt del país,
com si el país fos uniforme i fàcilment adaptable. Tenim un empatx de lleis, la
majoria de les quals son incomplibles per raons econòmiques, tècniques o
humanes. Es extraordinari el
desconeixement del propi país, que sovint demostra el govern de la Generalitat
quan imposa legislacions per a tot el territori, independentment de les
condicions que té.
En matèria urbanística, els és igual, tractar propostes destinades a
territoris desèrtics, com altres, densament poblats. Si un terreny és rústec,
fan servir els mateixos paràmetres, al Solsonès, que al Maresme, per posar dos
exemples extrems. El mateix han fet amb lleis tant complicades de complir com
les de protecció dels animals, les de protecció del paisatge, les de
contaminació lumínica, o les derivades de l’administració oberta, sense tenir
present que molts pobles de Catalunya, tenen greus problemes d’accés a les noves
tecnologies.
Tampoc s’ha fet un esforç especial per a dotar de recursos econòmics i
humans, als petits ajuntaments, per a poder facilitar els serveis que han de
prestar. S’han congelat les aportacions de fons , creades en temps del
president Maragall, i no hi ha hagut la creació de nous fons, per a preservar
la vida en el món rural.
A cada nou President, a cada nou Conseller de Política Territorial, se li
demana bilateralitat per enfocar i resoldre les problemàtiques d’una comarca,
en concret. Bones paraules, però res de profit. Si en algun moment s’han
atrevit a crear algun fons de desenvolupament o impuls a la dinamització d’un
territori, al cap de poques setmanes, hi han afegit una dotzena o una quinzena
d’altres territoris, per evitar fer polítiques individualitzades, o simplement
per quedar bé amb tothom. I quan es prioritza tothom, no es prioritza ningú. Es
el que hem tingut fins ara.
S’acaba de constituir el nou Govern, i li hem de donar els preceptius cent
dies de gràcia. Algunes declaracions i moviments, del president, no donen per
ser gaire optimista respecte el seu coneixement del país,
i sobretot de l’administració que presideix. Però bé, pels seus fets, els
coneixereu, i toca esperar la primera visita a la comarca per veure si sintonitza
amb les nostres necessitats o no. També, li demanarem si podem tenir una
relació de bilateralitat, en funció de les especificitats nostres. M’agradarà
sentir la resposta.
I és que aquí es mira a Madrid, amb uns ulls molt rigorosos, però no agrada
que els de comarques fem el mateix respecte de Barcelona. La crítica interna
costa molt d’acceptar, i encara més de corregir. Tenim sobre la taula un munt
de reclamacions i peticions de canvis burocràtics, per agilitzar la
Generalitat, que esperen des de fa molts anys. Veurem si ha arribat el moment
de fer-hi front, i aconseguir una agilitat, i una simplicitat que tots
agrairíem enormement. Donem, doncs, els dies de gràcia, mentrestant fem els
deures per a posar sobre la taula tot el que funciona malament. I si ells
demanen bilateralitat, pensin en oferir-la als qui la reclamem.