Joan Roma

QUATRE ANYS , EN BLANC.

Tots els ajuntaments, depenen, en bona part, de les transferències directes del govern central, i del de la Generalitat , en funció del nombres d’habitants, i d’altres factors que per raons d’espai, no detallaré.

De totes maneres, els més petits ( sis-cents a tot Catalunya), per a poder realment funcionar i fer coses, han de rebre subvencions d’altres administracions, perquè només amb els seus propis recursos, no poden afrontar obres, d’un cert volum. D’aquí la gran importància de les Diputacions, i de la Generalitat.

Fa temps, ja vaig parlar de la importància de les Diputacions. Avui, parlaré de la Generalitat, en uns moments en que la tenim parada, a l’espera de tenir govern operatiu. De fet, a efectes municipals, portem quatre en blanc. Es a dir, els efectes del procés independentista, s’han traduït en una complerta paràlisis de les subvencions que històricament es concedien a tots els ajuntaments, per a poder dur a terme inversions, en infraestructures, equipaments i serveis.

Precisament, era per mitjà del PUOSC ( pla únic d’obres i serveis de Catalunya) que es canalitzaven les peticions dels ajuntaments, per aconseguir subvencions, i poder realitzar tota mena d’obres , de vital importància pel municipi.

Cada quatre anys, presentàvem peticions, per a rebre subvencions i així poder executar inversions ,d’una gran diversitat. Sense aquesta eina, la majoria d’ajuntaments, han quedat totalment desvalguts i desemparats, a l’hora de poder afrontar obres majors. Perquè s’ha suprimit el PUOSC ? Doncs, per falta de finançament, degut a l’enorme deute que té la Generalitat. Bé, de fet, han tingut diners per altres temes, però , en canvi, han decidit deixar els ajuntaments, sense ajudes. Qüestió de prioritats.

La realitat, doncs, és que portem quatre anys en blanc, i no hi ha cap perspectiva que la situació canviï de forma immediata.

Es greu, el punt en que ens trobem, perquè tots sabem que infraestructures, equipaments i serveis tenen un determinat promig de vida, i moltes de les grans obres realitzades, en els primers anys de democràcia, han de ser remodelades, renovades o directament, substituïdes. I sense diner extern, els ajuntaments no hi poden fer front. Es parla molt dels danys polítics, per la falta de govern, però son pocs els que pensen en els danys estructurals, en el que suposa d’envelliment i desús, de multitud d’equipaments, arreu del país, als quals se’ls hi allarga la vida, sense cap previsió d’actuació.

I és que l’estructura administrativa de Catalunya, és molt deficient, en quan a capacitat municipal, per haver-la convertit, en depenent total d’altres administracions. Quan aquestes fallen, com ara, a nivell de Generalitat, els ajuntaments queden totalment desvalguts. I a la província de Barcelona, tenim la sort de tenir una Diputació potent, la qual ha mantingut els ajuts tradicionals, però qui vagi a les altres tres províncies veurà el grau de misèria que reben els seus ajuntaments, creant-se a Catalunya, una mena de doble nivell municipal, entre els de la província de Barcelona, i la de la resta del país.

Les diferències son tant abismals, com que un ajuntament de Barcelona, pot rebre quatre o cinc vegades més, que un de similar , situat a les altres províncies. I si per una cosa havia de servir la Generalitat, era per a equilibrar el país. Tampoc, en això s’hi han fixat, de manera que van a la seva, amb el cap en un altre lloc. Pel que sembla els ajuntaments , i el país, amb ells, poden esperar.