Joan Roma

PERSISTIR EN ELS ERRORS.

El problema de crear mons i universos paral·lels, és que es perd el contacte amb la realitat, i tant aviat es fan declaracions , de cara a un univers determinat, quan en realitat , es pensava en un altre. El resultat, el caos més absolut.

Així estem, a dia d’avui, després d’unes eleccions que varen tornar a deixar clar que el volum d’independentistes ,és menor que el que no  ho son. I ens hem comptat ja tantes vegades que fer-ho de nou, suposaria tornar al principi. No val la pena, acceptem-ho com la realitat d’ara i aquí. Però no, una part dels independentistes, voldrien trencar aquesta tossuderia en els resultats, per altres que els hi anessin , millor. Què fer, doncs ? inventar-la. I ja està.

I per invents, que no quedi. El més inesperat, per extravagant, ha estat l’elecció – designació – unció , de Quim Torra, com a nou president de la Generalitat, si bé, supeditat a un altre “president”, amb residència a l’estranger, a l’espera de ser retornat , a Espanya. Aquest president fugit, voldria “regnar” sobre el govern de la Generalitat, tenint el president Torra, com a conseller – delegat. I perquè cada dia tingui clara aquesta delegació, res millor que prohibir-li, fer ús del despatx presidencial.

El nou president, entra en escena , de la pitjor manera que un polític pot aparèixer, en públic. Com un supramacista, racista i xenòfob. Puc donar fe, de la impactant informació donada per les principals cadenes , publiques i privades, franceses, alemanyes i angleses, que tot sovint, segueixo. Totes elles, s’han fet ressò dels escrits, comentaris i trajectòria política de Quim Torra, en uns països en que una persona, amb aquest passat, no podria ser elegit president de cap institució pública.

Com si la realitat política catalana no fos prou convulsa, s’hi acaba d’afegir un aspecte molt més negatiu, pel que té de canvi d’imatge, per a tot el país. Aquella Catalunya, tranquil.la, serena, confiada i joiosa, ha donat pas a un país crispat, tens, sense nord, ni objectius clars. Si una necessitat hi havia, era tornar a la normalitat. Doncs, no. Tornem a la provisionalitat, i a l’absència de guió.

El nou president va fer el debat d’investidura més anodí, més carent d’idees i propostes de la història del Parlament de Catalunya. Va demostrar un total desconeixement del funcionament de les administracions, i de les lleis que les regulen , com quan manifestava la voluntat de recuperar organismes tancats, liquidats. No coneix l’existència de les lleis d’estabilitat pressupostària, ni la dependència total de les finances de la Generalitat, respecte del FLA ( fons de liquiditat autonòmica). Ni de les normes per nomenar els càrrecs institucionals...

Així, doncs, hem entrat en una nova zona de turbulències, per obra i gràcia de Puigdemont que no es resigna a deixar l’escena política, ni els companys de viatge s’atreveixen a plantar-li cara. Molt propi del nostre país: quedar bé amb la vianda al plat. Ara bé, auguro una primera crisis de govern, per d’aquí no més d’un mes o mes i mig, quan els consellers d’ERC, es plantin davant de Quim Torra, i li diguin que ells manen a casa seva, i no volen que ningú més els hi digui què han fer .

Cosa semblant passarà amb algun altre dels Consellers de Junts x Cat, que tampoc voldrà caure en el joc dels disbarats de tenir dos presidents, per un sol país. I si un vol viure la República, a casa seva, li diran que molt bé, però que mentrestant, s’ha d’administrar l’autonomia pròpia, fent bondat ,a nivell de compliment de la legalitat.

Com es pot veure, hem entrat en el món de la fantasia més absoluta, en els deliris de grandesa i poder, confiant en que el pas del temps arregli els despropòsits implantats. El que hagués hagut de començar amb un reconeixement clar i explícit, del fracàs del procés independentista, per retornar a la via legal, s’ha convertit en un altre laberint d’excuses i moviments, per evitar la dura tasca d’explicar als independentistes que se’ls havia enganyat. Tardarem un temps més, a que alguns dels protagonistes reconeguin els errors, de moment, però, persisteixen en ells.