Wednesday, May 30, 2018
MOCIÓ OBLIGADA - rat. NACIÓ DIGITAL SOLSONA
MOCIÓ OBLIGADA.
La presentació d’una moció de censura, per part del principal partit de l’oposició,
era obligada, després de l’enorme impacte que ha tingut la sentència de la
Gurtel.
Estem en un país especial, en un moment especial, i no es pot continuar per
aquest camí sense un cop contundent, per parar tanta disbauxa i despropòsits.
No ens podem acostumar a tenir una quinzena o una vintena de grans casos
judicials, a l’espera de veure a qui li ha tocat ser sentenciat, per la maleïda
corrupció.
Ha d’haver-hi un moment en que tot el passat, quedi eixugat , mitjançant
sentències fermes, dures i contundents, a més d’apartar de tots els càrrecs
institucionals , als seus autors i fer-los tornar tot el que varen robar. Es hora de càstigs exemplars i exemplificants,
com per posar una barrera vermella de cara el futur.
El dany causat per tots aquests casos, és enorme. Es un dany a la política,
en general, als polítics que ens hem dedicat o ens dediquem als afers públics,
per vocació, per il·lusió de canviar el món, començant per casa nostra. Es indignant
la generalització que molts volen imputar a tots els càrrecs polítics, quan son
uns pocs els qui han traït la fidelitat a la honestedat i a la legalitat.
Precisament per deixar clar que hi ha una altra manera de fer política, una
altra manera de gestionar i administrar, calia presentar una moció de censura.
Hi ho havia de fer el PSOE, en tant que principal partit a l’oposició, però
també com a via per deixar clar que si bé tots els partits han tingut problemes
amb la corrupció, es totalment diferent haver tingut alguna poma podrida, a que
tot el cistell estès podrit.
En el cas jutjat, i en altres en vies de judici, ha quedat demostrada la
intencionalitat, des del primer moment, d’entrar en política per enriquir-se il·lícitament.
Es varen presentar candidatures, es varen muntar estructures i es van construir
amistats, amb la única intenció de treure’n benefici privat, a costa del diner
públic. I que fos el principal partit del país, i la corrupció arribés a les
màximes institucions, obligava a presentar la dimissió a tots els seus
dirigents.
Es la norma en països de llarga tradició democràtica, i arrelada
transparència i exemplaritat. Aquí, no. Aquí es volen trobar excuses per no
involucrar els més alts responsables, sota criteris que ni un nen petit pot
acceptar. Es tanta la hipocresia i la falta de valentia i coherència, que només
una moció de censura permetia fer-ne escarni públic. Es molt difícil aconseguir
la majoria necessària, però, el pas s’havia de donar. S’ha de poder explicar
públicament, el rebuig a unes maneres de fer i actuar que no es poden repetir
mai més, i s’ha d’exigir responsabilitats als qui ho varen permetre o hi varen
participar.
I repeteixo. La condició humana, pot provocar algun cas aïllat de
corrupció, però mai un partit pot amagar-lo, perdonar-lo, ni molt menys
beneficiar-se’n. El PP mereix passar a l’oposició i pagar pels immensos errors
comesos, i com a càstig de tants i tants casos de corrupció que han cobert una
llarga etapa de la nostra vida col·lectiva. Es hora d’apartar-los, per a
regenerar el país i mostrar que la corrupció passa factura i castiga realment a
tots els implicats. No fer-ho seria facilitar la impunitat i la repetició de
fets semblants. Mai més.
# posted by joan roma cunill @ 8:54 AM 
